M¨¦s o menys cosmopolites

Hi ha qui creu que ser cosmopolita ¨¦s cal?ar mocassins italians, mocar-se amb un mocador nepal¨¨s o posar cara de tedi al retorn d'un periple pels museus europeus. Si ¨¦s aix¨ª, no ¨¦s m¨¦s que un manierisme, cosmopolita potser, per¨° de tanta entitat com anar als tanatoris amb motxilla i ampolleta d'aigua mineral. Qu¨¨ ¨¦s ser cosmopolita? Com podem saber si Barcelona ¨¦s cosmopolita o no? El que valdria la pena saber ¨¦s si Barcelona est¨¤ oberta al m¨®n, almenys de la mateixa manera en qu¨¨ el m¨®n est¨¤ obert a Barcelona. Inventar-se tot un sistema f¨°ssil pel tricentenari del 1714 ¨¦s passar el forrellat o obrir-lo? Quan Barcelona perd la sintonia del m¨®n, quan es concentra en les aparences o en la introspecci¨® identit¨¤ria, ¨¦s una ciutat que perd for?a. En realitat, la q¨¹esti¨® no ¨¦s ser cosmopolites sin¨® capacos d'autocr¨ªtica. La Barcelona de Joan Maragall va poder ser tan poli¨¨drica com agitada. Barcelona ¨¦s la ciutat que passa per la Setmana Tr¨¤gica, veu com la lluita sindicalista deixa morts pels carrers, erigeix temples expiatoris, viu l'entrada del general Yag¨¹e per la Diagonal, i despr¨¦s la tornada de Tarradellas, la desactivaci¨® de la cultura creativa per part del pujolisme, els Jocs Ol¨ªmpics i el gint¨°nic servit amb bombona d'oxigen.

?s possible atribuir al nacionalisme bona part de la p¨¨rdua de to cosmopolita de Barcelona. Es d¨®na una certa relaci¨® de causa i efecte, igual que en general est¨¤ a la vista que la inquantificable p¨¨rdua cosmopolita coincideix amb la tutela nacionalista iniciada per Pujol, a la qual els tripartits no van posar remei i va ser m¨¦s potent encara amb Artur Mas. Posem per cas TV3: des dels seus inicis fins ara ha anat apartant-se del m¨®n real per anar-se esbiaixant i perdent el share dels que desitgin una televisi¨® p¨²blica que informi b¨¦, estigui ben sincronitzada est¨¨ticament i no es dediqui a l'agitaci¨® permanent de l'esperit de la naci¨® catalana. Aquesta deterioraci¨® d'un servei p¨²blic acaba sent una regressi¨® per al b¨¦ com¨². Que un mitj¨¤ p¨²blic es dediqui a crear identitats virtuals manipulant els fets hist¨°rics o tergiversant el llenguatge no contribueix a una Barcelona cosmopolita ¨Cal dia, oberta¨C sin¨® que, sobretot, altera les regles del joc d'una societat plural. Amb Artur Mas, TV3 trenca fins a tal punt amb la realitat de Catalunya que cada vegada perd m¨¦s audi¨¨ncia i sobretot deixa enrere antics indicis de credibilitat.

Qui sap en quina mesura Barcelona va ser cosmopolita o nom¨¦s ho aparentava. Per descomptat, quan en les tert¨²lies m¨¦s il¡¤lustrades es comenta la Revue des Deux mondes o el cr¨ªtic Josep Yxart demolia el teatre llagrim¨®s, s¨ª que ho era. Ho era la passi¨® wagneriana, ho va ser l'arribada de la pintura impressionista, ho va reafirmar D'Ors amb el Noucentisme. Barcelona va poder semblar cosmopolita als anys seixanta. Per descomptat es tractava en no poca mesura d'un sistema de miralls. Revelava una dimensi¨® pr¨°pia quan les minories creatives suggerien les seves prefer¨¨ncies i marcaven estil. Aix¨° va ser el setmanari Destino, per exemple.

Ha existit la Catalunya potent del t¨¨xtil, com pot ser-ho la Barcelona de la nanotecnologia o si l'encerta en la seva estrat¨¨gia tur¨ªstica. Per¨° cada vegada que la Catalunya profunda del nacionalisme intenta imposar-se a la vitalitat bab¨¨lica de Barcelona, l'efecte ¨¦s regressiu. A aquest nacionalisme li plau que el gran museu de Barcelona es digui Museu Nacional d'Art de Catalunya quan el segell de Barcelona ¨Ccom s'ha argumentat algunes vegades¨C li seria molt m¨¦s efectiu i natural. En general, les iniciatives simb¨°liques del nacionalisme s'oposen frontalment a la marca Barcelona, perqu¨¨ aqu¨ª veuen la perdici¨® de la identitat i els vincles at¨¤vics. Cert ¨¦s que la vida urbana sortiria beneficiada de la consolidaci¨® de vincles, per¨° que fossin els propis del nostre temps, les noves solidaritats, un urbanisme que generi cohesi¨® i no nom¨¦s benefici especulatiu, una qualitat est¨¨tica contrastada, una conviv¨¨ncia civilitzadora, el millor de la ciutat per als ciutadans lliures.

No ¨¦s sa que cada dia et preguntis si ets maco o lleig. De la mateixa manera, alguna cosa no encaixa quan una ciutat dedica les seves energies a preguntar-se si ¨¦s o no ¨¦s cosmopolita. Fins i tot pot suposar-se que preguntant-l'hi tant ¨¦s un s¨ªmptoma de cosmopolitisme caducat, ja sigui pel nacionalisme cultural o per una manca de dinamisme, o per les dues coses. De totes maneres, qui m¨¦s qui menys sap que s¨®n tantes les Barcelones possibles que una ciutat tan capa? de destrucci¨® creativa mai cremar¨¤ les seves opcions en una sola foguera. Estem en un moment de sistemes europeus de connexi¨®, de la ciutat creativa que proclama tant Richard Florida. Fins i tot per acabar el batxillerat cal tenir acc¨¦s a una smart city. Per¨°, mentrestant, persisteix el vell complex del nacionalisme davant la Barcelona d¨ªscola. Una Catalunya immaculada que mai va existir, de valors un¨ªvocs i arrels profundes, continua volent prendre Sodoma i Gomorra a l'assalt.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.