Sense canvi cultural no hi ha canvi pol¨ªtic

Les eleccions andaluses han estat la primera prova de foc del suposat canvi del panorama pol¨ªtic espanyol. Dic suposat perqu¨¨ es predeia un tomb electoral i nom¨¦s ha estat una tempesta primaveral. Les retallades, el tedi de la ciutadania davant la corrupci¨® continuada d'alguns partits pol¨ªtics, la falta d'ocupaci¨®, les privatitzacions, les retallades en drets socials, civils i ambientals, juntament amb la irrupci¨® de noves forces pol¨ªtiques feien preveure un canvi radical en aquest prolix any electoral. En les andaluses no ha estat aix¨ª.

La meva afirmaci¨® es basa en una hip¨°tesi que intentar¨¦ argumentar: no hi ha canvi pol¨ªtic radical sense un canvi cultural de la ciutadania. El canvi radical nom¨¦s pot provenir de la revoluci¨® (desitjada per¨° llunyana) o d'un canvi social basat en l'educaci¨® i en la presa de consci¨¨ncia de ser ciutad¨¤ (m¨¦s probable, per¨° de llarg recorregut).

Tothom parla de nova pol¨ªtica i encara ning¨² l'ha definit ja que els seus protagonistes actuen m¨¦s o menys igual que els de la vella pol¨ªtica. A m¨¦s a m¨¦s les seves propostes de futur s¨®n tan r¨¤ncies com les que fa d¨¨cades que s¨®n sobre el tauler electoral. Res de nou (radical) en els plantejaments dels partits emergents. Dic radical en el sentit que vagi a l'arrel dels problemes m¨¦s apressants que pateix la societat: l'atur, les desigualtats, la deterioraci¨® ambiental, la pobresa i la corrupci¨®. Si reviseu els programes dels diferents partits (nous i vells) veureu que les receptes s¨®n les mateixes de sempre i sense cap intenci¨® de proposar un canvi en el sistema capitalista, que ¨¦s el gran generador dels problemes enumerats.

La ciutadania tampoc ha exigit aquest tipus de canvi. Va una mica despistada i sembla haver-se empassat l'ham que la nova pol¨ªtica li ha parat: parlem de la casta, de la corrupci¨®, de la vella pol¨ªtica, de la mala Transici¨®, i aix¨ª ens evitem posar a sobre de la taula el necessari canvi de model econ¨°mic, energ¨¨tic i ambiental. Tots estem indignats, tothom emprenyat amb la pol¨ªtica i els pol¨ªtics i l'¨²nica soluci¨® m¨¤gica ¨¦s votar el noi de la cua de cavall de Podem o el guapo de Ciutadans, que a Catalunya encara se'l recorda nu en el seu primer cartell electoral. I la ciutadania sembla que no exigeix res m¨¦s. Parlem de la forma per fer-nos oblidar del fons.

Analitzem les contradiccions socials que ens han ofert les eleccions andaluses. Si estem conven?uts que la gent est¨¤ farta del bipartidisme i de la corrupci¨® i que vol expulsar els corruptes de la pol¨ªtica, el resultat electoral no avala aquesta posici¨®: el bipartidisme (PSOE-PP) suma m¨¦s d'un 62% dels vots. A m¨¦s a m¨¦s, aquests dos partits s¨®n els que tenen m¨¦s casos de corrupci¨® i en concret a Andalusia el PSOE t¨¦ el cas dels ERO, que implica un munt de c¨¤rrecs p¨²blics. Malgrat aix¨°, el PSOE ha guanyat folgadament les eleccions. A m¨¦s la participaci¨® ha millorat poc i els vots nuls i en blanc han augmentat un 1%. En definitiva, ha passat el mateix de sempre.

Si creiem que la ciutadania optar¨¤ per les noves formacions, els resultats?tampoc s¨®n els esperats. Han irromput amb for?a, per¨° no per derrotar el bipartidisme i s'han convertit en frontissa del guanyador. Com abans. S'ha votat la marca i no les persones o els programes. Al l¨ªder de Ciutadans no el coneixien ni el 20% dels electors, cosa que ha provocat que la campanya la protagonitz¨¦s el l¨ªder nacional, Albert Ribera, com Rajoy ha fet pel candidat popular. Igual que en la vella pol¨ªtica.

S'ha parlat poc del pla d'ocupaci¨® rural, de la reconversi¨® energ¨¨tica, de la reforma agr¨¤ria (mai impulsada), de les experi¨¨ncies agr¨¤ries d'algunes zones com Marinaleda. En canvi, s'ha utilitzat i abusat de la paraula Andalusia, en abstracte, per tocar la sensibilitat dels electors per¨° buida de futur. La senyora D¨ªaz del PSOE, durant la campanya, ha utilitzat de manera continuada i gaireb¨¦ m¨ªstica la paraula Andalusia, i en alguns moments semblava una seguidora de la independentista ANC. Tot s'hi val, com en la vella pol¨ªtica.

En definitiva, per canviar la realitat cal canviar les consci¨¨ncies i aix¨° nom¨¦s es pot fer des de l'educaci¨® en la cultura c¨ªvica. Ser persones cr¨ªtiques, informades, reivindicatives dels nostres drets i lluitar per ells solid¨¤riament, no de manera individualitzada. Creure en la pol¨ªtica, entesa com a di¨¤leg constant entre les parts, creure en les persones que es dediquen a la noble tasca de donar respostes pol¨ªtiques als problemes de la societat. Ser durs amb els corruptes, forts amb els poderosos i sensibles amb els vulnerables. Ser persones pol¨ªtiques, viure la ciutadania i creure que nosaltres tenim el poder de decidir el nostre futur. Allunyar-nos de banderes, p¨¤tries i d¨¦us que ens arrosseguen a l'egoisme i a l'enfrontament.

Sense canvi cultural no hi haur¨¤ canvi pol¨ªtic.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.