Xavier Vinader, un franctirador del periodisme de la Transici¨®

"Aquest tio em vol matar!". Aix¨° va dir, amb intenci¨® donada la seva intensa biografia, el periodista Xavier Vinader far¨¤ un parell d'anys quan una mica m¨¦s i el faig caure de la vella cadira de rodes amb qu¨¨ es despla?ava. Tenia una col¡¤laboraci¨® al programa Totsxtots de COM R¨¤dio on jo treballava. La seva secci¨®, Hist¨°ries amb Vinader, consistia en una entrevista extensa amb algun representant de les forces de seguretat o responsables pol¨ªtics d'aquests cossos. Aquests sempre van ser els seus temes: terrorisme, la ultradreta, el crim organitzat... Treballava aquests dies en la percepci¨® de la viol¨¨ncia que el ciutad¨¤ adquiria del que es publicava als mitjans. Fins que una pneum¨°nia, despr¨¦s de dues setmanes d'aquests cada vegada m¨¦s freq¨¹ents internaments hospitalaris que patia els ¨²ltims temps, se¡¯l va endur ahir a Barcelona als 68 anys.

Vinader sovint recordava l'an¨¨cdota de l'ensopegada amb la cadira. I ho feia amb el seu riure caracter¨ªstic, barreja de murrieria i complicitat. Sempre el tenia a punt, cosa que desconcertava els qui devien esperar un car¨¤cter m¨¦s agre en alg¨² a qui la vida havia sotm¨¨s a algunes proves dures, com la del seu f¨ªsic i les que es van derivar de la seva passi¨® pel costat m¨¦s ingrat i perill¨®s de la informaci¨® period¨ªstica.

Vinader va comen?ar a col¡¤laborar de jove als diaris i r¨¤dios de Sabadell, on va n¨¦ixer el 17 de febrer del 1947. Tena?, meticul¨®s, tot just cinc anys despr¨¦s de diplomar-se per l¡¯Escola Oficial de Periodisme el 1973 va entrar a l'equip directiu del Grupo Z, on es va convertir en una de les estrelles de la cap?alera m¨¦s emblem¨¤tica del grup i de la Transici¨®: Intervi¨². Aqu¨ª va viure la m¨¦s amarga d'aquestes proves i la que va marcar la seva vida: les conseq¨¹¨¨ncies del doble assassinat per ETA d¡¯Alfredo Ramos i Jes¨²s Garc¨ªa, membres de l'extrema dreta que actuava al Pa¨ªs Basc. Vinader els havia citat en un doble article del 1980: ¡°C¨®mo act¨²an los ultras vascos¡±. L¡¯Audi¨¨ncia Nacional el va responsabilitzar d'aquests assassinats, encara que mai no es va demostrar que els assassins de Ramos i Garc¨ªa haguessin llegit els textos, i, el 1981, el va condemnar a set anys de pres¨® per "imprud¨¨ncia temer¨¤ria".

La seva feina minuciosa i d'infiltraci¨® li va costar dos atemptats i un segrest fallit

Li van ploure les amenaces, el seu domicili a Sabadell va ser objecte d'un atemptat (al llarg de la seva vida en va col¡¤leccionar un altre i un intent de segrest) i a ning¨² no va sorprendre que opt¨¦s per desapar¨¨ixer. La seva fugida el va portar a Fran?a, on li van arribar els ressons tant de la campanya contra la seva condemna i a favor de la llibertat d'expressi¨® que es va organitzar a Espanya com de la voluntat del president del Govern espanyol, Felipe Gonz¨¢lez, d'indultar-lo. Va tenir dubtes i, el 1984, despr¨¦s de lliurar-se i passar uns mesos a la pres¨® de Carabanchel, va recuperar la llibertat gr¨¤cies a l¡¯indult.

Sempre va arrossegar problemes a la columna vertebral, que es van agreujar fins a obligar-lo a utilitzar la cadira de rodes. Abans, i malgrat que sempre se¡¯l va veure com un referent del periodisme d'investigaci¨®, tamb¨¦ va despuntar com a reporter internacional, en conflictes com el de la revoluci¨® dels clavells a Portugal o l'ocupaci¨® sovi¨¨tica de l¡¯Afganistan.

Per¨° el seu nom va quedar per sempre lligat a la den¨²ncia dels grups ultres (va arribar a infiltrar-se a Fuerza Nueva), els secrets del m¨®n de la seguretat i el terrorisme i les clavegueres del poder. La cadira de rodes no era obstacle perqu¨¨ es mogu¨¦s com un peix a l'aigua en aquest subm¨®n. Tenia els millors contactes i confidents. Pocs es negaven a parlar amb ell si ho sol¡¤licitava, fins a l'extrem que en un documental que TV3 va emetre el febrer passat sobre el seu proc¨¦s va acceptar participar-hi un ja molt deteriorat Blas Pi?ar.

¡°Abans no hi havia tanta compet¨¨ncia ni personalismes com avui¡±, deia de l'ofici

El documental, Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta, realitzat per Xavier Montany¨¤ i ?ngel Leiro, mostrava la que va ser, probablement, la seva millor virtut: la meticulositat amb qu¨¨ recollia i conservava el material amb qu¨¨ escrivia els seus reportatges, parapetat en un despatx carregat de llibres i papers, per¨° sempre molt ben ordenat. El seu domicili era una aut¨¨ntica biblioteca. Tenia passi¨® pels llibres i tant el desbordaven que fa anys va decidir cedir part del seu arxiu al Centre d¡¯Estudis Hist¨°rics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Aquesta obsessi¨® no va amainar amb els anys. Vinader martellejava tothom sol¡¤licitant que intervingu¨¦ssim perqu¨¨ li fessin arribar tota mena de llibres. Quan l¡¯acompanyava pels passadissos de COM R¨¤dio, traginar tant paper complicava encara m¨¦s la seva mobilitat.

Per¨° tenia assumides aquestes dificultats afegides. Les encaixava sempre amb aquest riure particular que relaxava la tensi¨®. Amb aquest mateix bon humor rebia els t¨ªtols i premis que li anaven concedint, inclosa la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, que va rebre fa vuit anys. Un d'aquests guardons el va compartir amb l'equip de Totsxtots i l'hi va concedir el Departament d¡¯Interior de la Generalitat. De fet, va ser professor de l¡¯Escola de Policia de Catalunya durant anys.

Perqu¨¨, imbu?t per l'esperit que va viure en la primig¨¨nia Intervi¨² i en el primer periodisme de la Transici¨® on, deia, "no hi havia tanta compet¨¨ncia ni personalismes com avui; aqu¨ª es va crear una esp¨¨cie de fraternitat que s'ha repetit poques vegades", Vinader es va mostrar sempre molt gener¨®s amb els col¡¤legues, l'ofici i els seus principiants. Per aix¨° tamb¨¦ va ser professor de Periodisme a la Universitat Ramon Llull.

No obstant aix¨°, els ¨²ltims anys ja no era tan optimista sobre la deriva de la professi¨® i del periodisme d'investigaci¨®. "He vist gent amb molt bona actitud per¨° que es frustra", em va dir. I aquesta frustraci¨® es devia, segons el seu parer, al fet que el periodisme d'investigaci¨® porta massa maldecaps als mitjans de comunicaci¨® i allunya molts anunciants i inversors. "Nom¨¦s queden els franctiradors. Per¨° els continuo considerant molt necessaris". Ell era un franctirador. I va ser molt necessari. Fins ahir.