El majordom de la reina

Dominar la f¨®rmula exacta de la beguda favorita de la reina mare d'Anglaterra, una desena part de Dubonnet i la resta, ginebra pura, va acabar convertint William Tallon en una figura indispensable a palau. M¨¦s que un simple majordom, el gran confident i amic de la progenitora d'Elisabet?II al llarg de mig segle, es va endur a la tomba alguns secrets que ara emergeixen en una biografia publicada vuit anys despr¨¦s de la seva mort per a irritaci¨® dels Windsor. I no es tracta nom¨¦s de confirmar les sospitades tirades et¨ªliques de la dama, o del seu retrat a la vora de la dem¨¨ncia durant les dues ¨²ltimes d¨¨cades de la seva vida, sin¨® dels detalls sobre la seva estreta relaci¨® amb un servent d'or¨ªgens humils al qual sempre va concedir carta blanca. Aquell que l'acompanyava en totes les seves compareixences p¨²bliques, i entretenia les seves vetllades explicant-li xafarderies o exercint de parella de ball, per¨° que amb la complicitat de la nit obria les estances reials per a si mateix i una col¡¤lecci¨® d'amants masculins que van jalonar la seva vida privada.

Backstairs Billy (Billy, el de l'escala de servei), el t¨ªtol del llibre signat per Tom Quinn, replica el sobrenom pel qual era conegut entre el p¨²blic brit¨¤nic aquest personatge de port esvelt i distingit que solia apar¨¨ixer en el segon pla de les fotografies de la reina mare o passejant vestit de vint-i-un bot¨® els famosos gossos corgi de la casa reial. Era el majordom perfecte, la discreci¨® proverbial?del qual mai no es va deixar temptar per repetides i milion¨¤ries ofertes a canvi de relatar les seves experi¨¨ncies a palau. Per¨° tenia un costat secret i fosc que l'autor ha intentat destil¡¤lar entrevistant una vintena dels seus antics companys, m¨¦s enemics que amics, i sobretot als llavors membres m¨¦s joves del servei que el descriuen portes endins com un ¡°depredador sexual¡±.

¡°Va arribar a comportar-se com a part de la fam¨ªlia reial¡±, explica Tom Quinn, autor de la biografia

El protagonista de la pol¨¨mica biografia ¡°va arribar a comportar-se com a part de la fam¨ªlia reial, perqu¨¨ la reina mare el va conv¨¨ncer que no podia viure sense ell¡±, descriu Quinn sobre aquest servidor que sempre sabia anticipar-se als desitjos de la seva cap, ja fos a for?a de satisfer l'afici¨® al gint¨°nic o d'omplir els espais en blanc de la seva vida social des que envidu¨¦s de Jordi VI el 1952. I la mare de l'actual sobirana el recompensava fent els ulls grossos de les seves prom¨ªscues aventures a palau que, segons els testimonis del llibre, van arribar a traslladar un afer sexual de Tallon amb un jove prostitut fins a la butaca favorita de la senyora de la casa.

Pluma especialitzada en les mem¨°ries, sovint escandaloses, d'aquells que han servit a l'aristocr¨¤cia anglesa, Quinn insisteix durant l'entrevista telef¨°nica que el principal objectiu de Backstairs Billy ha estat tra?ar l'extraordinari recorregut del fill d'un botiguer del deprimit nord d'Anglaterra fins al cor del selecte cercle reial. Fascinat des de l'adolesc¨¨ncia per l'oripell de la monarquia, Tallon (1935-2007) no va deixar d'enviar sol¡¤licituds d'ocupaci¨® al palau de Buckingham fins que als 17 anys va aconseguir desembarcar a la seva porta posterior com a aprenent, una feina de llargues hores i sou magre. El trasllat al costat de la reina mare a la resid¨¨ncia de Clarence House, despr¨¦s de l'ascensi¨® al tron de la seva filla gran Elisabet, va ser el catalitzador que li va permetre afermar-se com a mestre de cerim¨°nies d'una mena de cort paral¡¤lela. ¡°Li agradava el poder¡±, confirma el seu bi¨°graf, i va poder exercir-lo gr¨¤cies a aquesta protectora ¡°que li tenia una simpatia genu?na i confian?a, i sobretot gaudia amb la reacci¨® dels assessors estirats de palau davant la seva debilitat per una persona comuna¡±.

L'escriptor destaca el ¡°car¨¤cter tolerant de la reina mare¡±, a qui no li importava gens ni mica la condici¨® d'homosexual del majordom que va entrar al seu servei quan encara estava penat per les lleis brit¨¤niques. Encara que acaba resultant una mica m¨¦s viper¨ª quan afegeix que ¡°ella oblidava qualsevol aspecte negatiu de les persones que li agradaven i sobretot que l'entretenien¡±, com l'historiador de l'art Anthony Blunt, la companyia del qual va seguir conreant una vegada exposat p¨²blicament com a espia per la URSS i, per tant, com un tra?dor.

El llibre ha estat rebut amb aprensi¨® des de certs sectors mon¨¤rquics pel seu relat de la tremenda complicitat entre una reina mare ¡°que vivia com una arist¨°crata de cent anys enrere i completament desconnectada del m¨®n real¡± i aquest majordom que ho feia possible i que, despr¨¦s de complir les seves funcions de forma impecable, trastocava l'harmonia dels qui vivien escales avall seduint o assetjant el personal. O que solia introduir als salons de palau les seves noves i freq¨¹ents conquestes de l'exterior.

William Tallon va ser for?at a retirar-se despr¨¦s de la mort de la centen¨¤ria reina mare el 2002, despr¨¦s de cinc d¨¨cades al seu servei, l'¨²ltim tram del qual semblaven ¡°un vell matrimoni¡±, en paraules de Tom Quinn. La va sobreviure cinc anys envoltat de records de palau en el petit pis de Kennington, al sud de Londres, que li permetia la seva modesta pensi¨®. Dues-centes persones van assistir al seu funeral a la Queen¡¯s Chapel del palau de St. James, destaquen artistes i actors, encara que cap dels principals membres de la fam¨ªlia reial, ni tan sols el pr¨ªncep Carles que sempre l'havia tractat amb afecte deferent. Entre els seus objectes personals, subhastats uns mesos m¨¦s tard, destacava una nota escrita de pr¨°pia m¨¤ de la reina mare comminant-lo, abans d'un viatge a Esc¨°cia, a no oblidar-se de les provisions de ginebra i Dubonnet.