Els EUA i Vene?uela maniobren per desactivar les tensions

El mapa s'ha mogut a Llatinoam¨¨rica. Potser nom¨¦s uns mil¡¤l¨ªmetres, per¨° prou per deixar al descobert nous equilibris. L'acostament dels Estats Units i Cuba, epicentre de la Cimera de les Am¨¨riques, ha situat Vene?uela, el tradicional aliat del r¨¨gim castrista, davant d'un escenari de m¨¦s debilitat que r¨¤pidament i en un ambient de pressi¨® generalitzada s'ha transformat en el que el mateix president Nicol¨¢s Maduro ha qualificat com ¡°una nova era de relacions¡± amb Washington. El sorprenent gir no ha arribat sense una coreografia pr¨¨via. A ning¨² se li escapen les intenses trucades efectuades per pa?sos propers, entre els quals hi ha el Brasil, invocant a la calma per evitar que el mercurial r¨¨gim entr¨¦s a Panam¨¤ amb una de les seves acostumades erupcions. Per¨° la incipient distensi¨®, com ja s'han afanyat a anomenar-la pot¨¨ncies regionals com M¨¨xic, ha tingut com a gran instigador l'administraci¨® nord-americana. L'equip presidencial ha jugat les seves cartes en un escenari que, a primera vista, semblava impossible.

Les espinoses relacions entre Washington i Caracas havien tocat m¨ªnims hist¨°rics les darreres setmanes. El detonant va ser la decisi¨® de Barack Obama d'apel¡¤lar a una ¡°emerg¨¨ncia nacional¡± davant de Vene?uela per sancionar set funcionaris chavistes per violacions als drets humans i corrupci¨®. El c¨¤stig, vist en gran part de Llatinoam¨¨rica com una inger¨¨ncia, va donar prou p¨®lvora a Maduro per recarregar la seva ret¨°rica antiestatunidenca, marcar una nova l¨ªnia divis¨°ria entre el nord i el sud, i, de pas, aconseguir el suport dels 12 cancellers d'Unasur, organisme al qual pertanyen el Brasil, l'Argentina o Col¨°mbia. Amb aquest bagatge, el r¨¨gim arribava a la cimera ben prove?t per mantenir encesa la foguera, tot i que els vents no fossin propicis.

En un moviment d'alt risc, i que revela la import¨¤ncia que t¨¦ per a la Casa Blanca aquesta cimera, Washington va decidir enviar a la boca del llop un apagafocs professional. Dimecres passat el conseller del Departament d'Estat, Thomas Shannon, es va reunir amb Maduro a Caracas. El seg¨¹ent pas el va fer el mateix president Barack Obama. En una entrevista feta p¨²blica aquest dijous, en la qual aprofitava per recordar les s¨°lides relacions comercials entre els dos pa?sos, va declarar: "No creiem que Vene?uela sigui una amena?a per als Estats Units i els Estats Units no ¨¦s una amena?a per al Govern de Vene?uela". Les seves paraules, precedides d'altres similars d'assessors de la Casa Blanca, van aconseguir en aparen?a desactivar la bomba de rellotgeria. Aquell mateix dia, el president Nicol¨¢s Maduro va admetre p¨²blicament la seva reuni¨® amb Shannon i va afirmar que Vene?uela est¨¤ preparada per a una ¡°nova era de relacions¡± amb els Estats Units. "Vene?uela sempre ha demostrat una diplom¨¤cia de pau i de respecte a les altres nacions. No som antiestatunidencs, sin¨® antiimperialistes¡±, va dir.

La longevitat d'aquest aparent gir ¨¦s desconeguda. L'altison¨¤ncia pr¨°pia del chavisme, acostumada als cops d'efecte, obliga, segons diplom¨¤tics llatinoamericans, a agafar-la amb pinces. La den¨²ncia llan?ada per 25 expresidents iberoamericans, entre els quals hi ha els espanyols Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, per la persecuci¨® pol¨ªtica empresa per Maduro contra l'oposici¨® suposar¨¤ una prova de foc de la seva credibilitat.

L'andanada, disparada abans de l'aterratge a Panam¨¤ del president vene?ol¨¤, afegeix un altre argument a la seva ja limitada credibilitat, per¨° tamb¨¦ deixa el camp obert per al contraatac. Un escenari en el qual els chavistes es mouen amb gran habilitat. En un pa¨ªs amb la inflaci¨® m¨¦s alta del m¨®n (entorn del 70%) i que ara mateix es dessagna per la caiguda del preu del petroli (el 95% de les seves exportacions), la recerca d'un enemic exterior sempre ha estat un recurs habitual. I qualsevol cop rebut des de fora ¨¦s ben administrat.

La diplom¨¤cia vene?olana, en qualsevol cas, no abaixar¨¤ totes les armes. La Cimera de les Am¨¨riques ja n'¨¦s conscient. La reuni¨®, per exemple, acabar¨¤ sense declaraci¨® final a causa de l'exig¨¨ncia de Vene?uela d'incloure un par¨¤graf contra les sancions que els Estats Units va aplicar a funcionaris chavistes.

La temptaci¨® d'altres demostracions de poder en una tribuna de tanta resson¨¤ncia com Panam¨¤ pot ser gran, per¨° el r¨¨gim chavista tamb¨¦ ¨¦s conscient que el paisatge ha comen?at a canviar. Per m¨¦s que tibi la corda, recorden diplom¨¤tics llatinoamericans, l'abra?ada entre Washington i l'Havana absorbir¨¤ gaireb¨¦ tota l'atenci¨®. La hist¨°rica aproximaci¨® no nom¨¦s eleva la figura d'Obama, sin¨® que indirectament distancia Caracas del seu fidel m¨¦s fidel. En aquest joc d'equilibris, la pol¨ªtica de gestos que Ra¨²l Castro practiqui en la seva estrena ser¨¤ determinant per calibrar els canvis de posicions i pesos que sorgiran despr¨¦s d'aquesta cimera.