Les bruixes de Macbeth

? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? A Xavier Vinader, in memoriam

Per¨° les bruixes de Macbeth no s¨®n elles dues, Al¨ªcia i Victoria. Les bruixes s¨®n tres. Els tres partits, els tres caps d'H¨¨cate que a Catalunya profetitzen el bipartidisme hist¨°ric: convergents, socialistes i populars, per posar-ho en capicua.

Divendres tocava compar¨¨ixer al grup relacionat amb les escoltes de La Camarga: la popular Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho, l'encara m¨¦s popular Victoria ?lvarez, l'exgerent del PSC Llu?sa Bruguer, l'exsecretari d'organitzaci¨® socialista Jos¨¦ Zaragoza, i Francisco Marco, director de l'ag¨¨ncia de detectius M¨¦todo 3. Dia tem¨¤tic com al canal Arte. Tot i aix¨° Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho va aconseguir perllongar la seva insulsa, banal, pesada intervenci¨® durant quatre hores i mitja, i d'aquesta manera va engegar a fer punyetes el que hi havia previst. Va dilapidar el programa, el va desmuntar, a sobre sense dir res en cap moment, i van caure de la jornada Marco i Zaragoza. Aix¨ª, S¨¢nchez-Camacho va aconseguir que aquests dos no parlessin, almenys ahir, i a m¨¦s va poder monopolitzar els telenot¨ªcies del migdia, ja que el torn de Victoria ?lvarez va passar a la tarda. Bruguer va parlar a continuaci¨® de la dirigent popular. Va ser r¨¤pida i expl¨ªcita i ning¨² li va prestar gaire atenci¨®. De fet, la diputada de la CUP Isabel Vallet li va preguntar qu¨¨ pintava en tot all¨°, al qual la pr¨°pia compareixent va respondre estupefacta: "Encara no s¨¦ qu¨¨ pinto aqu¨ª". A Francisco Marco i Jos¨¦ Zaragoza els tocar¨¤ tornar dilluns; precisament el dia que estaven previstos Crist¨®bal Montoro, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz i Jorge Moragas, per¨° aquests tres ja han dit que no pensen compar¨¨ixer al Parlament. Jugada perfecta.

La comissi¨® d'ahir va tenir tres presidents per substituir David Fern¨¢ndez, que no hi va poder assistir per raons ¨ªntimes, i que en realitat s¨®n comunes, ¨¦s a dir, de la nostra comunitat. La defunci¨® del periodista Xavier Vinader, convertit en vida en mite, en solitud, en riure permanent i revoluci¨® permanent. Primer la va presidir el diputat convergent Llu¨ªs M. Corominas, que va excusar l'abs¨¨ncia de Fern¨¢ndez (en comen?ar a parlar, S¨¢nchez-Camacho li va manifestar el seu condol, per¨° no va nomenar Xavier Vinader). Despr¨¦s d'ell, la va presidir la diputada republicana Anna Sim¨®. I a la tarda la va rellevar el diputat d'EUiA David Companyon, que abans de comen?ar va posar la sala de Grups dempeus i va demanar un minut de silenci en record de Vinader. Perqu¨¨ despr¨¦s diguin que ser d'esquerres o de dretes ja no es nota o no t¨¦ sentit.

Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho va explicar que estava tipa de sentir "inj¨²ries i vexacions cap a la seva persona i el seu partit", i va voler conv¨¨ncer els presents que si aquesta comissi¨® havia estat possible era gr¨¤cies al Partit Popular. Per acompanyar-la, es va personar a la sala tota la plana major del partit, que pel seu relatiu empaquetatge t¨¦ m¨¦s de plana que de major. La compareixent va citar l'Evangeli, va fer precisions sorprenents del tipus: "el dinar de La Camarga va ser el 7 de juliol, per cert, San Ferm¨ªn", i va anunciar aventures de Julio Verne ("avui baixarem a les profunditats"), per¨° al final no les va complir. Al "diuen, diuen, diuen...", de Jordi Pujol en aquesta comissi¨®, S¨¢nchez-Camacho hi va contraposar la seva pr¨°pia tornada: "tinc guardada una cosa per al final que canviar¨¤ definitivament el nom al dinar de La Camarga". Els diputats s'impacientaven i li demanaven que ho deix¨¦s anar d'una vegada, ja que si era tan important no volien perdre l'ocasi¨® de preguntar-li sobre aix¨°. Malgrat els seus precs, la presidenta del Partit Popular catal¨¤ mantenia que ho tenia guardat en exclusiva per a CiU. Quin misteri era? Un arc¨¤ de torera blanca, que ¨¦s una mica l'eleg¨¤ncia dels cambrers de Vacaciones en el mar. Per¨° la Transici¨® ha estat aix¨°, el pas del vermell de Marcelino Camacho al blanc de S¨¢nchez-Camacho. Encara que qui recorda ja el fill d'un guardagulles?

S¨¢nchez-Camacho va parlar, va parlar, va parlar i no va explicar res. Quan els diputats li preguntaven, els contestava amb el doble de preguntes. Si li treien algun assumpte de corrupci¨®, ella en trobava un altre per al partit del seu interlocutor. Va portar el debat a l'¨¤mbit personal, a l'"em toca a mi", al "jo no l'he insultat i vost¨¨ a mi s¨ª"... Els portaveus dels altres partits perdien l'oremus i traspaperaven les preguntes. Els del seu li feien de claca amb veus com als toros i colpejant el pupitre com si fos un aplaudiment. D'aquesta manera, la comissi¨® s'anava dissolent en una inutilitat absoluta i radical. El que es manifestava en aquest ambient al¡¤lucinant, pol¨ªticament immoral, era una societat hip¨°crita destruint-se amb acusacions rec¨ªproques igual que en una pintura de Goya. Retrets mutus amb els quals no nom¨¦s s'oculta una complicitat en el silenci, sin¨® que es tapa que ¨¦s el silenci, la llei del silenci, la que encara mana.

Quan li anomenen les illes Verges o Guernsey, S¨¢nchez-Camacho diu que no sap ni que existien; per¨° aix¨°, en un dirigent pol¨ªtic, no ¨¦s una mostra d'innoc¨¨ncia sin¨® d'ignor¨¤ncia. En un rampell d'inspiraci¨®, sentencia que el que est¨¤ explicant queda tan clar com que "dos m¨¦s dos s¨®n un". I en un altre de m¨¤xima genialitat s'imposa a un diputat exclamant: "aqu¨ª la preguntada s¨®c jo!". Al socialista Jordi Terrades, que ¨¦s corredor de maratons, l'anomena senyora.

Per fer m¨¦s absurd l'inacabable mat¨ª, dues detectius privades es troben entre els assistents. Havien treballat per l'ag¨¨ncia M¨¦todo 3. Una va estar detinguda pel cas de La Camarga i ara pren notes per a un mitj¨¤ de comunicaci¨® i de tant en tant se li escapa un audible riure sard¨°nic. L'altra es posar¨¤ dempeus al final de la compareixen?a de S¨¢nchez-Camacho i oferir¨¤ a crits als diputats una en¨¨sima versi¨® de l'enregistrament del restaurant. Per¨° aquesta vegada el circ ser¨¤ de tres pistes, ja que tamb¨¦ a l'altre costat de la porta, l'examant de J¨²nior ha comen?at a fer declaracions en directe per a la televisi¨® pels passadissos del Parlament. No n'hi ha per a menys, fa hores que li tocava compar¨¨ixer a ella, i tot i aix¨° la seva antiga companya de taula i de micr¨°fons li estava robant el protagonisme.

Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho va abandonar la comissi¨® sense que ning¨² sab¨¦s ni qui va encarregar l'enregistrament a l'ag¨¨ncia, ni per qu¨¨ no va denunciar tot el que li va explicar Victoria ?lvarez, ni res de res de cap tema. La gran revelaci¨® que havia reservat per al final i que havia a convertir el cas de La Camarga en una cosa totalment diferent es va reduir a la lectura en veu alta d'una not¨ªcia publicada en un diari endarrerit. Ni tan sols va haver-hi estupefacci¨® entre la sala. Nom¨¦s ganes de menjar.

Despr¨¦s de tanta complicitat en un dinar que ha passat a la hist¨°ria de la pol¨ªtica catalana, aquesta vegada va ser l'hora del menjar el que va separar com un mur, com una infinita muralla xinesa, Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho de Victoria ?lvarez. A La Camarga s'ho van explicar tot amb tots els p¨¨ls i senyals literalment. Ara no es dirigeixen la paraula. Almenys en p¨²blic.

Victoria ?lvarez va venir tamb¨¦ vestida de blanc, per¨° el seu ¨¦s un blanc de qui ha anat molt a Andorra a esquiar. Va penjar la bossa al respatller de la cadira a la taula presidencial, i de tant en tant la regirava dient que trauria uns whatsapp com qui busca uns guants. I de la mateixa manera afegia: "crec que me'ls he deixat al cotxe". Victoria ?lvarez ¨¦s la Bel¨¦n Esteban dels fatxendes i per tant sap que quan ¨¦s sincera guanya, i aix¨ª juga a guanyar. A S¨¢nchez-Camacho la va anomenar Al¨ªcia tota l'estona amb aquesta manera que tenen els taxistes d'usar el nom de pila dels seus passatgers importants. A l'exdona de J¨²nior, Merc¨¨ Giron¨¨s, li deia Merceditas. Va dedicar la seva intervenci¨® a desmentir tot el que havia explicat abans S¨¢nchez-Camacho. Victoria ?lvarez t¨¦ riure de cantinera i riu molt perqu¨¨ sap que encara que la sort no estigui al seu costat a casa seva fa el que li d¨®na la gana. Reparteix joc a tots els diputats, contesta a tot, al que ent¨¦n i al que no vol entendre. Al portaveu del PSC, li diu: "Jo s¨ª que hauria de fer-li una pregunta, socialista". I en una ostentaci¨® de sinceritat exclama: "M'he sentit utilitzada i encara no s¨¦ per qui". Sost¨¦ que l'enregistrament va ser planejat per S¨¢nchez-Camacho i Jos¨¦ Zaragoza en "estonetes d'oci relaxat". Per demostrar-ho, recorre al truc de buscar els whatsapp a la bossa, que al final s'han quedat al cotxe. Parla de pressions i deixa anar que una vegada li van deixar unes roses negres. Probablement va passar tota la por que assegura haver sentit. Com en un n¨²mero de Gila, tota la seva intervenci¨® consisteix a dir: "S¨¦ una cosa que no puc explicar, perqu¨¨ si l'explico...". Est¨¤ conven?uda que a la fam¨ªlia Pujol-Ferrusola no era la mare qui ho controlava tot sin¨® el pare. Quan intenta donar un sentit als nombrosos viatges de blanqueig que va fer amb J¨²nior, manifesta: "Em deia que tenia un museu a Andorra".

Victoria ?lvarez se'n va anar de la sala mostrant obertament la seva simpatia cap a la portaveu de la CUP. Quan alg¨² es rebel¡¤la es passa al b¨¤ndol dels rebels, encara que no siguin els seus. Per¨° ¨¦s que els altres s¨®n les bruixes de Macbeth.