Les ampes al poder!
Cada cop que hem de fer el plural d¡¯una sigla, els ling¨¹istes ens removem inc¨°modes a la cadira
Va ser el moment estel¡¤lar de la compareixen?a del fill gran de l¡¯expresident. Enmig de l¡¯atu?ment general, Jordi Pujol Ferrusola es va treure de la m¨¤niga una vareta m¨¤gica amb forma de disc platejat i va fer a mans del president de la comissi¨® d¡¯investigaci¨® l¡¯enregistrament de la c¨¨lebre conversa entre l¡¯Al¨ªcia i la Vicky al restaurant La Camarga. Els diputats, embadalits, van quedar enlluernats per la brillantor, f¨ªsica i simb¨°lica, d¡¯aquell CD.
Per¨°... hem d¡¯escriure CD o podem fer ced¨¦? Ja s¨®n unes quantes les paraules de la llengua que provenen d¡¯una sigla que els parlants, sempre sobirans, han masegat tant que l¡¯han incorporat com un terme m¨¦s, fins al punt de poder negligir la designaci¨® completa. El diccionari de l¡¯IEC recull sense manies l¨¤ser, procedent de l¡¯angl¨¨s light amplification by stimulated emissions of radiation, com tamb¨¦ sida, de la s¨ªndrome d¡¯immunodefici¨¨ncia adquirida, i fins i tot ovni, d¡¯objecte volador no identificat. S¨®n casos, aquests, en qu¨¨ la sigla resultant es pot llegir com una paraula normal prenent lletres soltes, per¨° l¡¯estrat¨¨gia tamb¨¦ funciona agafant-ne m¨¦s: ¨¦s el que es percep a radar, de radio detecting and ranging, i a gulag, de Gl¨¤vnoie Upravli¨¦nie Laguerei (transcrit i tradu?t del rus, Direcci¨® General de Camps).
S¨®n alguns menys, per¨°, els mots que, venint igualment d¡¯una sigla, es llegeixen no pas com una paraula, sin¨® lletra per lletra. Curiosament, en la not¨ªcia sobre el primog¨¨nit la majoria dels mitjans han optat per la soluci¨® ortodoxa de reproduir les consonants maj¨²scules, i ha estat el web del Parlament qui s¡¯ha animat per l¡¯opci¨® atrevida, amb un ced¨¦ que no recull ni tan sols l¡¯?sadir, possiblement la font lexicogr¨¤fica m¨¦s agosarada avui dia. Si tenim en compte que el diccionari normatiu incorpora el tradicional elap¨¦ (a partir de la sigla anglesa LP), res no obsta de llan?ar-nos a fer ced¨¦ i, per qu¨¨ no, deved¨¦, segurament seria q¨¹esti¨® de temps que ens hi acostum¨¦ssim. De fet, aix¨° ¨¦s que el ha passat amb oenag¨¦: poc s¡¯ho pensava Francesc Cruanyes quan aix¨ª ho comen?¨¤ a escriure als seus articles del Diari de Girona (s¨ª, els articles pels quals l¡¯han expedientat!), abans i tot que s¡¯hi engresqu¨¦s El Peri¨®dico.
El gran drama de les paraules que es formen amb sigles ¨¦s determinar quan s¡¯han guanyat el dret de ser considerades mots normals i no termes majusculats, com si fossin uns partits pol¨ªtics qualssevol o alguna mena de marca. La clau ¨¦s sempre decidir si l¡¯¨²s ¨¦s prou freq¨¹ent per fer aquest pas i, sobretot, si apareixen derivats ben formats, cas en qu¨¨ ¨Cno en tingueu cap dubte? els ling¨¹istes ens removem a la cadira i comencem a tenir problemes de consci¨¨ncia. N¡¯¨¦s un exemple el cas aquell de les opes sobre l¡¯el¨¨ctrica Endesa, en qu¨¨ el terme va aguantar com OPA fins que van comen?ar a treure el cap el verb opar i expressions com contraopa, empresa opada i empresa opadora.
L¡¯hecatombe definitiva apareix per¨° quan n¡¯hem de fer el plural: si la sigla ¨¦s prou habitual, ens ¨¦s f¨¤cil d¡¯afegir-hi oralment la essa final, per¨° ai!, l¡¯ortod¨°xia ling¨¹¨ªstica i tipogr¨¤fica veta amb m¨¤ de foc que gr¨¤ficament la hi puguem enganxar amb la mateixa alegria. La setmana passada mateix, el portal Optimot va enviar un tuit recordant que hem de parlar dels ERO i renyant-nos per si de cas se¡¯ns acudia dir EROs. ¡°Les sigles no tenen plural¡±, afegien. El debat ¨¦s etern i ja va ser tractat per Joan Sol¨¤ a les p¨¤gines de l¡¯Avui arran de les propostes de Jaume Salvany¨¤, tot advocant per no considerar com irregular un plural que semblava m¨¦s espontani del que la norma ens ha volgut fer creure. Podem doncs provar d¡¯escriure ¨Ci ja hi ha mitjans que ho fan? coses com CDs, EROs i USBs, per¨° tamb¨¦, i aix¨° visualment ja costa m¨¦s, GPSs i AMPAs.
Amb les ampes, pobres, ning¨² sap qu¨¨ fer-ne. Una cerca r¨¤pida a Google aporta resultats d¡¯all¨° m¨¦s diversos: les AMPA, les ampes, les Ampes, les AMPAs, les AMPES, de vegades amb un eclecticisme innecessari que es reprodueix en el mateix mitj¨¤. Potser ¨¦s hora de mostrar al terme la porta d¡¯entrada a la llengua general abaixant les maj¨²scules i fent el plural amb normalitat, tal com amb aut¨¨ntica fortuna han aconseguit fer els vips i les pimes. Tant els uns com les altres han fet seu un lloc en la majoria de mitjans i llueixen entrada al diccionari d¡¯Enciclop¨¨dia i a l¡¯?sadir, marcant perfil propi que es diu ara. Per¨° els famosets i les empreses no poden gaudir tots sols d¡¯aquests privilegis. Que les ampes no siguin menys!
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.