Quan Hillary va comen?ar a ser Hillary

Hillary donava suport llavors als republicans. Era una de les seves primeres campanyes electorals i reclutava volunt¨¤ries a Wellesley College, la universitat on estudiava.

¡°La noia que no vulgui sortir al carrer a encaixar mans pot mecanografiar cartes o dedicar-se a la feina d'oficina¡±, va declarar Hillary Rodham a The Wellesley News.

L'arxivera de la universitat ha col¡¤locat en una taula els volums enquadernats dels anys seixanta del setmanari de Wellesley. Entre aquests hi ha l'exemplar del 13 d'octubre del 1966, amb la not¨ªcia sobre la campanya per a les eleccions locals i estatals d'aquell any. Tamb¨¦ hi ha carpetes amb retalls de diaris. I una c¨°pia de la tesi de final de carrera de la seva alumna m¨¦s il¡¤lustre.

Hillary Rodham ¨¦s avui Hillary Clinton i s'embarca en una altra campanya. Aquesta vegada la candidata ¨¦s ella. Vol arribar a la Casa Blanca.

Tot va comen?ar aqu¨ª, en aquest campus de construccions g¨°tiques als afores de Boston (Massachusetts), uns anys abans de con¨¨ixer Bill Clinton, el seu futur marit i president dels Estats Units. A Wellesley, Hillary va deixar de ser republicana i es va convertir en dem¨°crata; el seu nom va sortir per primera vegada en els papers, i, el 31 de maig del 1969, en l'acte de graduaci¨® de la seva promoci¨®, va pronunciar el seu primer discurs davant una audi¨¨ncia de centenars de persones.

Ara, professors, alumnes i administratius la veneren. ?s una figura gaireb¨¦ intocable. L'exalumna amb m¨¦s ¨¨xit. La que, amb el seu nom, atreu nous estudiants, i amb la qual sempre s'associar¨¤ aquest campus. La que aspira a ser, despr¨¦s de 44 homes, la primera dona presidenta dels Estats Units.

Wellesley, ara, com fa mig segle, ¨¦s un lloc especial, una illa on les dones poden educar-se i liderar sense l¡¯ombra de la discriminaci¨®?

A Wellesley, Hillary Clinton ja ¨¦s presidenta.

¡°Malgrat les nostres difer¨¨ncies ideol¨°giques, i malgrat que discrepi d'ella en algunes coses, ¨¦s una dona que ha aconseguit tantes coses i que ha fet tant per trencar el sostre de vidre que no puc fer m¨¦s que respectar-la¡±.

L'estudiant Lizamaria Arias ¨¦s membre de la direcci¨® executiva del Partit Republic¨¤ a Wellesley. En els seus primers anys aqu¨ª, Hillary Rodham va ser la presidenta de les Young Republicans, la mateixa organitzaci¨® a la qual pertany Arias.

En un campus on els progressistes s¨®n majoria, Lizamaria, com Hillary el 1966, ¨¦s una excepci¨®. Ella diu que ¨¦s republicana perqu¨¨ creu en la llibertat de l'individu per llaurar-se el seu cam¨ª.

Votaria per Hillary Clinton? ¡°No estic preparada per contestar. Per¨° sens dubte ho consideraria¡±, respon. En temps de polaritzaci¨® pol¨ªtica, trobar als Estats Units un republic¨¤ disposat a votar Clinton ¨¦s una anomalia. Nom¨¦s pot passar a Wellesley.

Lizamaria Arias, nascuda el 1995 a l'Estat de Maryland, ¨¦s filla d'un guatemalenc i d'una colombiana. Pertany a la minoria llatina, la m¨¦s puixant del pa¨ªs, amb m¨¦s de 50 milions de persones en un pa¨ªs de m¨¦s de 310 milions.

?s possible que, sense Hillary Clinton, Arias no hagu¨¦s estudiat a Wellesley. Explica que amb 16 o 17 anys va llegir Historia viva, les seves mem¨°ries. Va descobrir que la dona que va ser primera dama dels Estats Units als anys noranta, senadora i candidata a la nominaci¨® del Partit Dem¨°crata en la d¨¨cada passada i secret¨¤ria d'Estat despr¨¦s, va ser alumna de Wellesley i que Wellesley va forjar el seu car¨¤cter.

Per a les alumnes de Wellesley, Hillary Clinton ¨¦s una personalitat propera i remota, un personatge per als llibres d'hist¨°ria. Quan Bill Clinton va jurar per primera vegada el c¨¤rrec de president, faltaven dos anys perqu¨¨ Lizamaria Arias naix¨¦s. Quan Bill i Hillary van abandonar la Casa Blanca al final del segon mandat, tenia sis anys. El drama per les relacions de Bill amb la bec¨¤ria Monica Lewinsky, la guerra de l'Iraq, la derrota contraBarack Obama en la nominaci¨® dem¨°crata el 2008, s¨®n records llunyans o episodis que ha conegut pels llibres o per persones grans.

Clinton ¨¦s passat. I ¨¦s futur: l'esperan?a que sigui ella qui trenqui el sostre de vidre de la presid¨¨ncia, aquest l¨ªmit que a simple vista sembla inexistent per¨° que cap dona no ha franquejat en aquest pa¨ªs. Els seus anys a Wellesley formen part de la mem¨°ria de la instituci¨®.

Publicar fotos de la tesi de Hillary Clinton? No sense perm¨ªs. ¡°L'adverteixo que la senyora Clinton t¨¦ el copyright d'aquest material¡±, diu l'arxivera.

Com a estudiant de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques crec que una cosa ¨¦s la pol¨ªtica i una altra, la vida personal. S¨®n diferents¡±

L'esc¨¤ndol Lewinsky? Una representant del campus que supervisa una entrevista a dues alumnes respon: ¡°Crec que aix¨° no entra en l'¨¤mbit del seu paper com a dona afiliada a Wellesley¡±. Una alumna afegeix: ¡°Com a estudiant de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques crec que una cosa ¨¦s la pol¨ªtica i una altra, la vida personal. S¨®n diferents¡±.

Wellesley, ara, com fa mig segle, ¨¦s un lloc especial, una illa on les dones poden educar-se i liderar sense l'ombra de la discriminaci¨® i la competici¨® masculina. ?s una de les Seven Sisters (o 'set germanes'), la versi¨® exclusivament femenina de la Ivy League, l'elit de l'elit en l'educaci¨® superior nord-americanes.

Sense Wellesley, Hillary no hauria estat mai el que ¨¦s.

¡°L'incre?ble aplom i confian?a en si mateixes ¨¦s una cosa que no deixa d'impressionar-me de les estudiants de 18 o 19 anys a Wellesley. En altres campus aix¨° no hi ¨¦s¡±, diu Arias. "Aqu¨ª les dones s¨®n dones. No les descriuria com a noies¡±.

Quan Hillary Rodham, nascuda el 1947, va arribar al campus, el 1965, era una noia dels barris de classe mitjana al nord de Chicago, i Wellesley, una instituci¨® tradicional que formava bones dones i mares.

¡°La majoria de dones que es van graduar el 1969, com la majoria de dones que aquell any anava a la universitat, preveien treballar nom¨¦s fins que es casessin o tinguessin el primer fill. Poques es van graduar amb objectius i plans professionals. La majoria encara creia que ¨¦s millor que els homes guanyin el pa i les dones siguin mullers¡±, va escriure, tres d¨¨cades despr¨¦s, la periodista Miriam Horn a Rebels with white gloves ('rebels amb guants blancs'), un llibre sobre les dones de la promoci¨® de Hillary Clinton.

Alan Schechter les coneix. Amb Hillary Clinton s'envia cartes i parla espor¨¤dicament.

Conversar amb Schechter, professor em¨¨rit de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques, ¨¦s una immersi¨® al Wellesley dels anys seixanta, un moment d'explosi¨® social i pol¨ªtica. ¡°El 1962,la universitat no m'hauria contractat si jo no hagu¨¦s estat casat. Els preocupaven molt els homes solters¡±, diu.

Wellesley era una bombolla. Aquest campus no era Berkeley: els ressons de les protestes estudiantils, de Vietnam i del moviment pels drets civils arribaven esmorte?ts.

¡°A la primavera del 1968, Hillary encara era republicana, tot i que moderada¡±, recorda Schechter, que va veure en ella ¡°habilitats de lideratge en ple desenvolupament¡±. El professor li va aconseguir una beca per treballar durant l'estiu amb el grup republic¨¤ al Congr¨¦s, a Washington, amb el congressista Melvin Laird.

Els Estats Units eren un pa¨ªs en metamorfosi. Com Hillary. Les lleis sobre els drets civils, la lluita incipient per la igualtat de les dones i els dubtes sobre la guerra del Vietnam milers de nois coetanis seus morien en la jungla del sud-est asi¨¤tic¨C van contribuir a la seva transformaci¨®.

¡°Va tornar a la tardor del 1968 i em va dir: ¡®Vull escriure una tesi de final de carrera sobre la pobresa¡¯¡±, diu Schechter. ¡°Aix¨° era un signe que la seva ideologia havia canviat¡±.

La tesi, de 88 p¨¤gines, porta per t¨ªtol Nom¨¦s hi ha la lluita¡­ Una an¨¤lisi del model Alinsky. Es tracta d'un estudi sobre l'esquerr¨¤ Saul Alinsky, l'activista de Chicago que anys despr¨¦s inspiraria el jove Obama.

Hillary Rodham s'havia tornat dem¨°crata, per¨° no revolucion¨¤ria ni hippy. Quan va caldre canviar les normes que regulaven l'entrada de nois a Wellesley, va preferir el di¨¤leg amb les autoritats universit¨¤ries a la confrontaci¨®.

¡°Alguns estudiants volien prendre l'edifici de l'administraci¨®. La visi¨® de Hillary era: ¡®Vegem com els convencem que nosaltres tenim ra¨® i ells, no¡¯. ?s un enfocament pragm¨¤tic¡±, diu el professor. Pura triangulaci¨®, per fer servir la paraula que designaria els equilibrismes ideol¨°gics del matrimoni Clinton els anys de la Casa Blanca.

Quan va caldre canviar les normes que regulaven l¡¯entrada de nois a Wellesley, va preferir el di¨¤leg amb les autoritats universit¨¤ries a la confrontaci¨®

El pas de Hillary per Wellesley va concloure amb el discurs de graduaci¨®. Per primera vegada parlava una estudiant, a m¨¦s del convidat d'honor, que aquell any va ser Ed Brooke, senador republic¨¤ (i negre) per Massachusetts. Brooke va criticar en el seu discurs les ¡°protestes coercitives¡± de les noves generacions. Hillary va reaccionar improvisant i criticant el senador. Va causar un petit esc¨¤ndol.

¡°Ella es veia com una igual amb Ed Brooke¡±, diu Schechter. El diari The Boston Globe i la revista Life es van fer ress¨° de les seves paraules.

¡°Parla en nom de la seva generaci¨®¡±, deien uns. ¡°Per¨° qui s'ha cregut que ¨¦s?¡±, s'indignaven d'altres. ¡°Els elogis i els atacs¡±, va escriure Hillary Clinton en les seves mem¨°ries, ¡°van anticipar el que vindria m¨¦s tard¡±. Hillary ja era Hillary. Despr¨¦s de graduar-se a Wellesley, va ingressar a l'escola de lleis de Yale. All¨ª va con¨¨ixer Bill.

El Wellesley del 2015 ¨¦s un lloc tan id¨ªl¡¤lic i a?llat com llavors. Segueix sent nom¨¦s per a dones (Vassar, una altra de les set germanes, ¨¦s mixta des del 1969). Per¨° els Estats Units no han deixat de transformar-se. Com el campus.

¡°Wellesley acceptar¨¤ peticions d'ingr¨¦s de dones trans¡±, es llegeix a la primera plana del n¨²mero del passat 11 de mar? de The Wellesley College. Les aules s'obriran a qualsevol persona que s'identifiqui com a dona, encara que hagi nascut home.

Una dona presidenta? El 1969 hauria estat gaireb¨¦ tan dif¨ªcil d'imaginar com l'admissi¨® de transsexuals.

I una llatina presidenta?

¡°Qui sap el que portar¨¤ el futur¡±, respon la llatina (i republicana) Lizamaria Arias a la pregunta sobre si es veu algun dia en el c¨¤rrec. ¡°No puc contestar-ho en aquest moment. Si el pa¨ªs ho necessita, no dir¨¦ mai que no. Per¨° tampoc no ¨¦s el que em proposo ara. Est¨¤ ben lluny ara mateix. Aix¨° ¨¦s el que t¨¦ de bo aquesta universitat. Ser president no ¨¦s una cosa que estigui molt fora de l'abast. M'encanta el missatge de Wellesley¡±.

¡ªQuin ¨¦s el missatge? Que tot ¨¦s possible?

¡ªB¨¤sicament, s¨ª. Amb molt de treball.