Un estudi prova l¡¯efectivitat d¡¯un f¨¤rmac contra el c¨¤ncer de p¨¤ncrees

Un nou f¨¤rmac provat en models precl¨ªnics amb ratolins ha obert una possible nova via de tractament contra el c¨¤ncer de p¨¤ncrees en humans, un dels tumors amb pitjors ¨ªndexs de superviv¨¨ncia. Investigadors del Vall d¡¯Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat l'efic¨¤cia de l'ibrutinib, utilitzat fins ara en el tractament d'altres malalties com limfomes i leuc¨¨mies, per alentir el creixement dels tumors de p¨¤ncrees en ratolins i augmentar la superviv¨¨ncia dels animals.

Els c¨¤ncers de p¨¤ncrees s¨®n dif¨ªcils de tractar perqu¨¨ el cos sol manifestar els s¨ªmptomes d'aquesta malaltia quan est¨¤ en estadis molt avan?ats. Malgrat que no ¨¦s dels tumors amb m¨¦s incid¨¨ncia ¨Cse'n detecten uns 4.000 casos a l'any¨C, la superviv¨¨ncia als cinc anys no supera el 5%. La doctora Laura Soucek, investigadora principal de l'equip de modelitzaci¨® de ter¨¤pies antitumorals en ratol¨ª del VHIO, assegura que les oportunitats terap¨¨utiques per a aquest tipus de c¨¤ncers s¨®n escasses perqu¨¨ ¡°s¨®n particularment resistents¡± als dos tractaments de quimioter¨¤pia amb els quals la medicina intenta combatre el seu avan?ament. ¡°Aquests tumors tenen una cuirassa molt resistent feta de col¡¤lagen que es diu estroma fibr¨°tic i que impedeix que els f¨¤rmacs de quimioter¨¤pia arribin al cor del tumor de forma efectiva. Aquesta cuirassa pot suposar fins al 90% de la massa tumoral¡±, apunta Soucek.

Els investigadors aconsegueixen augmentar la superviv¨¨ncia en ratolins 15 setmanes m¨¦s

Precisament en aquesta massa tumoral, l'equip del VHIO va detectar la pres¨¨ncia d'un tipus de c¨¨l¡¤lules anomenades mast¨°cits que podrien ser ¡°potencials dianes¡± on atacar per afeblir la cuirassa del tumor. Els investigadors van buscar f¨¤rmacs per neutralitzar els mast¨°cits i van localitzar l'ibrutinib, un f¨¤rmac que inhibeix l'enzim tirosina quinasa de Bruton (BTK, en les seves sigles en angl¨¨s), necess¨¤ria per fer madurar c¨¨l¡¤lules implicades en alguns c¨¤ncers hematol¨°gics, i essencial tamb¨¦ per activar els mast¨°cits. ¡°Amb aquest f¨¤rmac aconsegu¨ªem inhibir mast¨°cits i afeblir aquesta armadura perqu¨¨ redu?a dram¨¤ticament aquestes fibres de col¡¤lagen¡±, explica Soucek.

Els investigadors van administrar als ratolins l'ibrutinib sol i tamb¨¦ combinat amb quimioter¨¤pia, amb resultats positius en els dos casos. ¡°Amb la combinaci¨® del f¨¤rmac i la quimioter¨¤pia vam aconseguir un avantatge de superviv¨¨ncia en els animals de 15 setmanes m¨¦s¡±, apunta la doctora del VHIO. Soucek assegura que esperen que els resultats en humans siguin molt m¨¦s elevats, ja que els ratolins tenen una esperan?a de vida normal de dos anys, i la superviv¨¨ncia en humans es traduir¨¤ de forma m¨¦s o menys proporcional a la seva esperan?a de vida. Amb tot, la doctora s'ha mostrat prudent davant l'abs¨¨ncia d'assajos cl¨ªnics que validin l'efic¨¤cia del f¨¤rmac amb humans i ha preferit no aventurar una xifra de l'increment de superviv¨¨ncia que podria suposar en les persones.

Els cient¨ªfics esperen iniciar l¡¯assaig cl¨ªnic amb humans d¡¯aqu¨ª a sis mesos

Amb tot, la investigadora assegura que, com que l'ibrutinib ja ¨¦s un f¨¤rmac conegut i estudiat per la comunitat cient¨ªfica, els temps per desenvolupar un assaig cl¨ªnic amb humans no es retardar¨¤ gaire. ¡°Normalment passen anys des que el f¨¤rmac surt del laboratori fins que arriba al pacient. Per¨° en aquest cas, es veuran els resultats molt r¨¤pid. Probablement d'aqu¨ª a sis mesos podrem comen?ar a fer els assajos cl¨ªnics", apunta. Soucek confia que aquesta troballa, que es publica avui a la portada de la revista cient¨ªfica Cancer Research, obrir¨¤ una nova f¨®rmula de tractament i, com que no es tracta d'una ter¨¤pia personalitzada ¨Cl'estroma fibr¨°tic sobre el qual actua el f¨¤rmac ¨¦s com¨² a tots els c¨¤ncers de p¨¤ncrees¨C, tots els pacients que pateixin aquesta malaltia, independentment de la mutaci¨® del tumor, podran beneficiar-se'n.

¡°Abans no hi havia cap altra alternativa a la intervenci¨® quir¨²rgica, i aquesta opci¨® es perdia quan el c¨¤ncer ja estava molt avan?at. Aquesta ter¨¤pia obre una nova via de tractament i no nom¨¦s al c¨¤ncer de p¨¤ncrees, sin¨® tamb¨¦ a altres patologies amb caracter¨ªstiques fibr¨°tiques, com la fibrosi hep¨¤tica¡±, conclou la doctora.