Tres de tert¨²lia

Dels programes de Josep Cun¨ª, Jordi Bast¨¦ i M¨°nica Terribas han sortit la majoria d'opinadors que Elpa¨ªs.cat ha perfilat a la s¨¨rie El proc¨¦s ¨¦s una gran tert¨²lia. Terribas i Bast¨¦ s¨®n els referents de la r¨¤dio matinal, la primera al capdavant de Catalunya R¨¤dio i el segon, de RAC-1. Des de 8TV, Cun¨ª ha aconseguit competir als vespres amb TV-3. Terribas va assolir el prestigi com a entrevistadora incisiva a TV-3; despr¨¦s va ser directora de la cadena. Bast¨¦ ¨¦s el paradigma dels comunicadors que han triomfat procedents del planter de la r¨¤dio esportiva. Cun¨ª ¨¦s l'home que ha fet tots els papers de l'auca.

Pregunta. Qu¨¨ aporten tantes tert¨²lies, mat¨ª, tarda i nit, a Catalunya?

M¨¢s informaci¨®n

Pilar Rahola, la mare carbassera

Paco Marhuenda, l¡¯aneguet lleig

Enric Juliana, el punyalet de Lampedusa

Sard¨¤, el federalista simp¨¤tic

M¨°nica Terribas. El g¨¨nere de la tert¨²lia hauria d'aportar, te¨°ricament, pautes de coneixement a la gent, de tal manera que hi hagi veus amb formaci¨® i amb contingut que ens ajudin a interpretar les coses que passen al m¨®n. Persones amb perfils diferents que contrastin la seva interpretaci¨® del que passa. N'hi ha moltes perqu¨¨ ¨¦s un g¨¨nere que funciona b¨¦ en els temps que estem vivint. Els mitjans estan sota una pressi¨® econ¨°mica important per rendir al m¨¤xim. La tert¨²lia, com que genera pol¨¨mica, amb persones que pensen diferent, aporta rendiment d'audi¨¨ncia. La televisi¨® i la r¨¤dio viuen cada vegada m¨¦s amb menys recursos, i les tert¨²lies ocupen molts minuts amb un cost molt m¨¦s assumible que fer reportatges, enviar unitats m¨°bils o q¨¹estions que requereixen m¨¦s mitjans. Per aix¨° n'hi ha m¨¦s que abans.

Les tert¨²lies ocupen molts minuts amb un cost molt m¨¦s assumible¡±

M¨°nica Terribas

Jordi Bast¨¦. Hi ha m¨¦s tert¨²lies perqu¨¨ som m¨¦s mitjans. Les primeres tert¨²lies van ser les de Luis del Olmo, en castell¨¤, i de Josep Cun¨ª, en catal¨¤ a Catalunya R¨¤dio. Amb la M¨°nica hem intentat no repetir tertulians. El que hem mirat d'acotar els matins la M¨°nica i jo no s'acota en el que serien les r¨¤dios i les teles, mat¨ª, tarda i nit, del pa¨ªs. M¨¦s que una saturaci¨® del g¨¨nere, hi pot haver una saturaci¨® de cares i veus. Discrepo una mica amb la M¨°nica pel que fa al preu. S¨ª que, en una empresa p¨²blica, el fet de tenir m¨¦s mitjans encareix el cost; en una emissora privada, en qu¨¨ el cost de per si ja ¨¦s m¨¦s baix, el cost de la tert¨²lia ¨¦s car. Tenir quatre persones a sou durant una hora, una hora i vint, t¨¦ un cost que, tot i ser assumible, no et permet blindar un tertuli¨¤ com si fos un esportista d'elit, per tenir-lo nom¨¦s per a mi o per al grup on treballo. Aix¨° no pot passar, i et veus obligat a pagar uns preus que provoquen la dispersi¨® dels tertulians arreu del mercat. Hi ha un tercer tema, que ens hauria de preocupar m¨¦s, i ¨¦s que cada vegada hi ha m¨¦s gent que pensa diferent. Si seguim la realitat parlament¨¤ria del pa¨ªs, et falta gent, abastes una part, un sector, i has d'abastar m¨¦s sectors aportant uns tertulians que et garanteixin m¨¦s pluralitat.

Terribas. Aix¨° ens passa ara perqu¨¨ estem molt centrats en pol¨ªtica. En altres ¨¨poques, quan l'economia era protagonista, vau buscar perfils que us poguessin aportar coneixement.

Josep Cun¨ª. La tert¨²lia va n¨¦ixer a la r¨¤dio com una voluntat de proximitat amb l'oient. Efectivament, va ser Del Olmo, i en catal¨¤ devia ser el 1985. Aquesta proximitat amb l'oient en aquell moment era indispensable, ja s'havien obert els tel¨¨fons, ja podia opinar tothom, per¨° vam pensar que l'oient no veia reflectida la seva opini¨® en unes persones que d'una manera fixa estiguessin en un estudi de r¨¤dio. Aix¨° no ¨¦s res m¨¦s que traslladar el bar o el pedr¨ªs de la pla?a a un estudi de r¨¤dio. Tot aix¨° s'ha desbordat. Primer, perqu¨¨ aquelles tert¨²lies es van anar ampliant i van tenir tant d'¨¨xit que les empreses les van comen?ar a fer mat¨ª, tarda i nit. Estic d'acord amb la M¨°nica que tamb¨¦ ¨¦s pel rendiment econ¨°mic. ?s obvi que per a una empresa privada no ¨¦s barat, per¨° el nivell de rendibilitat cost-benefici ¨¦s desproporcionat amb qualsevol altre moment o programa per molt ¨¨xit que aquest tingui. Si no fos aix¨ª, les tert¨²lies no ocuparien el prime time. Tot aix¨° ha entrat en una din¨¤mica una mica perversa i pervertida, perqu¨¨ les grans empreses ja no hi poden renunciar, pel seu ¨¨xit, per¨° perqu¨¨ a partir de l'¨¨xit, la influ¨¨ncia pol¨ªtica hi ha fet el seu forat. Conec diversos casos en qu¨¨ els pol¨ªtics han trobat en tertulians els interlocutors que han deixat de ser els periodistes. Els tertulians els surten molt m¨¦s a compte, perqu¨¨ no han de marcar cap equanimitat. Aquest pa¨ªs t¨¦ un problema grav¨ªssim amb les quotes. L'empresa p¨²blica ¨¦s la principal perjudicada, per¨° l'empresa privada tamb¨¦ en surt perjudicada perqu¨¨ ha gestionat el seu temps informatiu a partir dels referents que ha sigut la p¨²blica. No hem sabut crear una alternativa, i som v¨ªctimes dels nostres propis errors.

M¨¢s informaci¨®n

Sala i Mart¨ªn, un patriota a TV-3 i a Guinea Equatorial

Toni Soler, l¡¯apuntador de l¡¯imaginari col¡¤lectiu

Arcadi Espada, el patriotisme petulant

Antich, l¡¯home que va revolucionar ¡®La Vanguardia¡¯

P. Aleshores, accepten que els tertulians siguin portaveus dels partits?

Terribas. En el moment que els tertulians es converteixen en persones que tenen capacitat d'incidir en la visi¨® que la gent t¨¦ de les coses, autom¨¤ticament tenen poder. Aquesta persona s'acaba convertint en un actiu p¨²blic. No nom¨¦s s¨®n persones susceptibles de rebre inputs per part dels agents pol¨ªtics, sin¨® que ells es poden convertir en actors pol¨ªtics, candidats o formar part de llistes. Els partits ja tenen la feina feta, els han fet populars els mitjans de comunicaci¨®. Les tert¨²lies s'han convertit en la projecci¨® de persones que els partits veuen que poden combregar amb ells en un moment en qu¨¨ la societat civil demana que els seus representants siguin de la societat civil. On van a buscar-los els partits? En aquelles persones que ja s¨®n refer¨¨ncia de la ciutadania a trav¨¦s de la televisi¨® o de la r¨¤dio.

Cun¨ª. Si a aix¨° hi afegeixes el nivell de popularitat que et d¨®na la televisi¨®, que entres en un caf¨¨ i et coneixen, hi afegim un altre element, que ¨¦s l'ego.

Terribas. Igual que el nostre, que tamb¨¦ en tenim.

M¨¦s que saturaci¨® del g¨¨nere, hi ha saturaci¨® de cares i veus¡± Jordi Bast¨¦

Cun¨ª. Efectivament, perqu¨¨ sense aquest ego no ens podr¨ªem dedicar al que ens dediquem, als mitjans audiovisuals, i al periodisme en general. Per¨° cap de nosaltres es dedica a aquesta feina per voluntat de ser populars. Hi hem anat a parar.

P. Sobre aquest paper dels tertulians en el m¨®n p¨²blic, creuen que han creat monstres pol¨ªtics?

Bast¨¦. Crec que ens hem de sentir orgullosos de fer uns programes dignes en el moment que els partits busquen aquests tertulians, tot i que no passa amb tots. Estic conven?ut que ni el Josep ni la M¨°nica ni jo hem trucat a cap partit perqu¨¨ ens falta algun tertuli¨¤ d'aquesta idea. Per¨° com que poden ser aparador del que s¨®n els partits, als partits s¨ª que els pot interessar lligar curt aquests tertulians.

Terribas. Els partits s'han adonat que les eleccions no es guanyen en m¨ªtings, o en espais de discussi¨® de programes electorals. Les eleccions ara es guanyen en la projecci¨® de missatges monitoritzats, repetits, reiterats, on el discurs verbal ¨¦s molt important i intens, a trav¨¦s de debats, tert¨²lies. La pol¨ªtica s'est¨¤ trobant en els mitjans. Nosaltres intentem contenir que aix¨° sigui equilibrat, que sigui gent formada, que tothom tingui temps de parlar, que ells mateixos no es converteixin en personatges. I que no ens allunyem de la idea de donar criteri a la gent.

Bast¨¦. La mare dels ous ¨¦s l'aparici¨® de la tert¨²lia televisiva creada com a plataforma pol¨ªtica d'engrandiment de personatges extraordin¨¤riament potents, com Pablo Iglesias o Albert Rivera. El primer ¨¦s clar: neix d'una tert¨²lia pol¨ªtica on no hi ha una gran varietat pol¨ªtica i on apostes, o per Pablo Iglesias, o per Eduardo Inda i Paco Marhuenda. Albert Rivera no ha sortit de cap tert¨²lia, per¨° t¨¦ una frase extraordin¨¤ria: "Jo vaig on em conviden", se sent c¨°mode en l'amalgama tertuliana.

M¨¢s informaci¨®n

Cristina Fallar¨¢s, la tert¨²lia amb un Tranxilium

Rafel Nadal, mariner entre dues ?taques

Toni Bola?o, el destraler del barri

Toni Aira, el somni americ¨¤

Cun¨ª. Estem parlant de persones d'una generaci¨® determinada. S¨®n fills de l'audiovisual. Saben a on van i tenen un principi pol¨ªtic imprescindible: no els espanta debatre d'all¨° que pensen. Els pol¨ªtics en aquest pa¨ªs, hist¨°ricament, no han volgut debatre mai. Sempre han anat posant condicions.

P. Quins dels seus tertulians han acabat sent pol¨ªtics?

Cun¨ª. Em surten r¨¤pidament quatre noms, no cal anomenar-los, que han sortit de les meves tert¨²lies i han saltat directament a la pol¨ªtica. Si mires en perspectiva aquests personatges, i veus quan salten a la pol¨ªtica, obeeix a moments d'un cert trasbals pol¨ªtic i social.

Bast¨¦. Jo s¨ª que puc dir tres noms que han estat a la meva tert¨²lia i han saltat a la pol¨ªtica: Gemma Calvet, Francesc Vendrell i Oriol Junqueras.

P. En el cas concret del proc¨¦s sobiranista, quins s¨®n els l¨ªmits que s'estableixen per ordenar el debat en un assumpte tan delicat?

La din¨¤mica ¨¦s perversa, les grans empreses ja no hi poden renunciar¡± Josep Cun¨ª

Cun¨ª. Jo sempre he posat un sol l¨ªmit: la desqualificaci¨® personal. Primer: no cal. Segon: personalment no m'agrada. Tercer: a l'oient i l'espectador, m¨¦s enll¨¤ que en pugui fer molt safareig, no li agrada, a Catalunya. Hi ha un fet diferencial. Hi ha coses que la nostra audi¨¨ncia no ens perdona, la qual cosa no vol dir que despr¨¦s no vagi a buscar all¨° que no ens perdona a un canal espanyol. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s Catalunya.

Terribas. Aquest fet diferencial s'est¨¤ perdent. S'est¨¤ perdent per la pressi¨® que tenim, p¨²blics i privats, pels resultats. Preguntaves pels l¨ªmits. Per descomptat, els insults. Una altra cosa que intento a la tert¨²lia, moltes vegades en detriment del resultat, ¨¦s que ning¨² s'enganxi en converses que no s'entenen perqu¨¨ es trepitgen els discursos. Aix¨° no ¨¦s ¨²til.

Bast¨¦. La mare dels ous ¨¦s l'audi¨¨ncia, de la qual vivim, malauradament, p¨²blics i privats. Qu¨¨ fas per aconseguir-la? Crear un clima. Qu¨¨ vol dir un clima? Que la gent et vulgui seguir, i que es puguin crear una mena de complicitats, siguin en positiu o en negatiu; que la gent digui: "Aqu¨ª est¨¤ passant alguna cosa".

Terribas. L'oient, l'espectador, vol con¨¨ixer les persones que parlen amb ells. Els volen identificar. La nostra aspiraci¨® com a periodistes seria: "Avui, de qu¨¨ hem de parlar? D'economia? Doncs portem economistes. Hem de parlar de la guerra de S¨ªria? Doncs parlem amb entesos en la guerra".

Bast¨¦. Tamb¨¦ ho fem.

Terribas. No ho fem. No ho fem perqu¨¨ hem de fidelitzar l'oient. Perqu¨¨ l'oient vol saber que dilluns tindr¨¤s Rahola-Sard¨¤. I els tertulians tamb¨¦ s'organitzen la seva vida en funci¨® de les tert¨²lies, compaginen dues o tres activitats. Amb la qual cosa, mires al teu voltant i conclous que millor no treure aquell dia la guerra de S¨ªria.

Bast¨¦. No, no ¨¦s veritat. Un exemple d'ahir: porto Eduardo Mart¨ªn de Pozuelo i el conseller. I m¨¦s tard entren els tertulians.

M¨¢s informaci¨®n

Xavier Bru de Sala, l¡¯intel¡¤lectual de tota la vida

Gonzalo Bernardos, connexi¨® amb Salou

Marc ?lvaro, els r¨ªnxols de la dreta

Terribas. Per¨° tu els pots abordar sobre el gihadisme al mateix nivell que als experts? No, perqu¨¨ seria una irresponsabilitat. Per aix¨° tots entrem els experts abans de la tert¨²lia.

Bast¨¦. ?s important que la gent s¨¤piga qu¨¨ hi ha cada dia. Aix¨° tampoc est¨¤ malament. El problema de la tert¨²lia del mat¨ª ¨¦s que l'hem desviat cap a la tert¨²lia purament pol¨ªtica.

Terribas. Per¨° fa dos o tres anys parl¨¤vem d'economia tot el dia. D'aqu¨ª van sortir tots els tertulians acreditats en economia, perqu¨¨ necessit¨¤veu economistes que sabessin de qu¨¨ parlaven.

Bast¨¦. Jo crec que li haur¨ªem de canviar el nom. La paraula tert¨²lia ha quedat clarament desgastada.

Tinc dubtes que estiguem ajudant la gent a interpretar el que passa" M¨°nica Terribas

Cun¨ª. La tert¨²lia ¨¦s un g¨¨nere que a les facultats, segurament per un recel intel¡¤lectual, no s'ha volgut admetre com a tal. Per¨° de la mateixa manera que durant molts anys ning¨² ha gosat dir que el g¨¨nere de l'entrevista ¨¦s la mare de tots els ous del periodisme, perqu¨¨ tots per con¨¨ixer una not¨ªcia fem preguntes, i si fem preguntes, fem una entrevista, per qu¨¨ costa tant acad¨¨micament?

Terribas. Perqu¨¨ no se n'ha fet la tesi doctoral. Jo fa molt temps que als meus estudiants els dic que ¨¦s urgent fer una tesi doctoral sobre l'evoluci¨® de la tert¨²lia. Urgent¨ªssim. Fer una comparativa amb altres pa?sos. A Anglaterra, per exemple, aquest g¨¨nere no t¨¦ el pes que t¨¦ aqu¨ª, pr¨¤cticament ¨¦s inexistent.

P. Twitter ¨¦s una pressi¨® que pot portar l'opini¨® al l¨ªmit? Pot provocar una exageraci¨® de segons quina realitat?

Bast¨¦. Twitter ¨¦s un acompanyament, l'amanida del filet. Una altra cosa ¨¦s el cas que li fas. Twitter estaria molt b¨¦ si cada quinze dies canvi¨¦ssim la gent que hem de seguir, perqu¨¨ aix¨ª veur¨ªem la realitat que ens envolta, no la que ens interessa veure. ?s una posici¨® d'extremismes: o et maten o et lloen. Com a acompanyament est¨¤ b¨¦, perqu¨¨ ¨¦s una realitat que no es pot negar. Gr¨¤cies a un tuitaire, un oient en aquest cas, em vaig assabentar que hi havia un vag¨® descarrilat a la Vall d'Hebron..

Terribas. Una cosa ¨¦s la informaci¨® i l'altra l'opini¨® dels extrems. ?s obligaci¨® nostra ponderar Twitter, perqu¨¨ est¨¤s amplificant un missatge. Hem de ser responsables quan donem cobertura a un tuit.

Cun¨ª. Des d'un punt de vista de pres¨¨ncia medi¨¤tica, Twitter no en t¨¦ m¨¦s que l'SMS abans. Sembla que abans no pass¨¤vem missatges, i els SMS funcionaven. Jo s¨®c m¨¦s radical: Twitter ha acabat amb la independ¨¨ncia real de l'opinador. Perqu¨¨ l'opinador s¨ª que ¨¦s v¨ªctima de Twitter. ?s v¨ªctima dels que l'aplaudeixen i dels que el critiquen. Twitter ¨¦s trinxera, i com que ¨¦s trinxera, qualsevol persona que participa en una tert¨²lia i t¨¦ una dimensi¨® p¨²blica a Twitter, abans d'entrar consulta Twitter, i quan acaba, el primer que fa ¨¦s consultar Twitter.

M¨¢s informaci¨®n

L¨®pez Burniol, un senyor d¡¯ordre

Salvador Card¨²s, la doctrina de l¡¯¨¨pica

Cristian Segura, per damunt del b¨¦ i del mal

Terribas. Aix¨° tamb¨¦ ens passa als periodistes. Tens un perfil de Twitter i tens tanta gent que t'estima com que t'odia.

Cun¨ª. Per¨° l'opinador que diu que ¨¦s independent, abans de comen?ar est¨¤ consultant sobre el tema del qual es parlar¨¤ i intenta quedar b¨¦ amb aquells que l'aplaudeixen. Aix¨° ho veig f¨ªsicament al plat¨®.

P. Quines difer¨¨ncies troben entre les seves tert¨²lies?

Terribas. Ens falta molta reflexi¨® sobre el g¨¨nere, i segurament ens falten acords professionals perqu¨¨ aix¨° no descarrili. Tots haur¨ªem de fer un esfor? en aquest sentit. Tinc dubtes que estiguem fent un servei al nostre ofici, d'ajudar la gent a interpretar el que passa. A vegades apliquem criteris d'espectacle i compet¨¨ncia, cosa que ¨¦s leg¨ªtima, per¨° ho hem d'admetre. I estic d'acord amb el Josep, les quotes d'aquest pa¨ªs s¨®n l'altre desastre. La competitivitat, el rigor, que tothom s'hagi de sentir representat, que hi hagi totes les sensibilitats de tot ordre... Aix¨° no existeix.

P. Per¨° quines difer¨¨ncies hi ha entre la seva tert¨²lia i les d'ells?

Terribas. La meva ¨¦s un work in progress. Vaig fent canvis. Aquest any he introdu?t el tertuli¨¤ puntual. Una persona an¨°nima que un cop a la seva vida s'asseu amb tertulians professionals. ?s la cosa m¨¦s diferent que fem.

Bast¨¦. La meva difer¨¨ncia principal segurament ¨¦s "L'espectacle de la paraula", com va dir una amiga meva...

Terribas. Et va arribar al cor! L'¨²nic que vaig dir ¨¦s que el Jordi domina molt m¨¦s l'espectacle de la paraula. Em va enviar un whatsapp a les quatre de la matinada: "La mare que et va parir!".

El problema de la tert¨²lia del mat¨ª ¨¦s que l¡¯hem desviat nom¨¦s a la pol¨ªtica¡±

Jordi Bast¨¦

Bast¨¦. La de dilluns ¨¦s m¨¦s complicada de portar. Dimarts ¨¦s supertranquil¡¤la; la del dimecres, tres quarts del mateix. La de dilluns ve d'¨¨poques pret¨¨rites; si tens la Rahola i el Sard¨¤, ¨¦s una topada de camions, com quan hi era Paco Marhuenda. El que fem diferent ¨¦s el cr¨ªtic dels tertulians, que crec que ja ho feia l'Antoni Bassas amb el Quim Monz¨®.

Cun¨ª. La tert¨²lia del Jordi, estic d'acord amb la M¨°nica, t¨¦ la capacitat de l'espectacle de la paraula. La tert¨²lia de la M¨°nica t¨¦ el gran valor del control en el mitj¨¤ p¨²blic i la meva tert¨²lia t¨¦ el defecte dels anys acumulats de fer-ne.

Bast¨¦. I on el Josep ¨¦s un tertuli¨¤ m¨¦s. Segurament en Josep ¨¦s, dels tres, el que hi interv¨¦ m¨¦s.

Terribas. El que sap provocar millor. Aquest home t¨¦ molt¨ªssimes virtuts. En t¨¦ una que ¨¦s que sense prendre mai mal, ni una ferideta, provoca.

Bast¨¦. Amb aquella frase "M'est¨¤s dient...?".

Cun¨ª. S¨®n uns exagerats.