¡®The Big Bang Theory¡¯ i la seva realitat cient¨ªfica

La ficci¨® ha donat a David Salzberg un p¨²lpit que dif¨ªcilment li ofereix la classe de la seva facultat. La f¨ªsica i l'astronomia que imparteix a la Universitat de Calif¨°rnia li han donat l'oportunitat de portar les seves investigacions a l'Ant¨¤rtida o col¡¤laborar en l'experiment del Gran Col¡¤lisionador d'Hadrons. Aquest m¨®n va trencar les seves costures quan el 2006 ¡°l'amic d'un amic d'un amic¡± li va demanar que assessor¨¦s els guionistes de la s¨¨rie?The Big Bang Theory, l'audi¨¨ncia de la qual va arribar en la setena temporada als 20 milions d'espectadors.

Salzberg ha tornat a pujar aquest divendres a la tarima d'una classe, amb taula, pissarra i projector. Per¨° els alumnes de F¨ªsica de la Universitat de Barcelona, que han omplert a vessar l'aula 105, amb prou feines podien deixar d'escoltar el relat que anava tra?ant un tipus divertit i bromista, que comen?a a desgranar un ampl¨ªssim curr¨ªculum definint-se com una ¡°part¨ªcula¡±, cosa que per descomptat inclou ¡°l'astropart¨ªcula¡±. Salzberg ha anat a la facultat aprofitant la seva visita a la capital catalana per participar en el Sal¨® del C¨°mic, que aquest any est¨¤ especialment dedicat a la ci¨¨ncia-ficci¨®.

L'auditori ha escoltat entotsolat alguns dels secrets de la s¨¨rie. ¡°Jo no escric ni faig els acudits; potser algun¡±, ha ironitzat Salzberg. Per¨° cap broma, situaci¨® absurda, conversa o experiment d'en Sheldon, en Leonard, en Raj o en Howard passen per la seva taula. Ho il¡¤lustra amb algun v¨ªdeo, com quan en Leonard presumeix davant la Penny de poder fer levitar una oliva dins d'un got que abans s'ha encarregat d'agitar. ¡°Aix¨° ¨¦s la for?a centr¨ªfuga¡±, es defensa ella. ¡°Centr¨ªpeta¡±, li replica en Leonard. L'auditori, entregat, deixa anar una enorme riallada. El professor afirma que al principi ho tenia f¨¤cil: els quatre protagonistes es dedicaven a ¨¤rees del coneixement que controla. ¡°Els problemes van arribar amb els nous personatges¡±, admet. ?s a dir, quan van apar¨¨ixer bi¨°legs moleculars o neurocient¨ªfics. I aqu¨ª, reconeix, es va cometre alguna patinada.

Els guionistes i els actors van anar a la facultat de Los Angeles en la qual imparteix classes per conversar amb estudiants i investigadors. Fins i tot van visitar algun dels seus apartaments per inspirar-se per al decorat. La seva feina, explica, consisteix a atendre les seves trucades i correus, indicar on poden comprar materials o enviar v¨ªdeos o fotografies sobre les situacions que es proposen recrear. Per¨° la prova definitiva ¨¦s al plat¨®. Es triga unes tres hores per gravar un episodi de 22 minuts. I es comprova si els acudits funcionen o no. Malgrat que, insisteix, ell no escriu els acudits, Salzberg ha aconseguit fer picades d'ullet a trav¨¦s de la pantalla. Un dia, narra, va posar a la pissarra de l'aula a la qual acudeixen els protagonistes la soluci¨® a un examen dels seus alumnes. D'altres vegades ho fa a trav¨¦s d'algun contingut cient¨ªfic que proposa per al gui¨®.

Un estudiant li pregunta si ser assessor d'aquesta s¨¨rie ¨¦s el m¨¦s a prop que pot estar un f¨ªsic de ser fam¨®s. Es grata el cap. Potser ell no ho ¨¦s tant. ¡°?s curi¨®s, entenc que els actors no tenen el seu correu a l'abast de tot el m¨®n, per¨° jo s¨ª. I no m'arriben gaires correus¡±, diu. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s conscient que aquesta s¨¨rie t¨¦ una audi¨¨ncia infinitament superior a la de qualsevol treball acad¨¨mic. Molts teleespectadors, per exemple, ja deuen haver teclejat a Google les paraules ¡°mat¨¨ria fosca¡± a la qual que es refereixen els personatges de la s¨¨rie. I posa l'exemple d'una estudiant de secund¨¤ria de Chicago, l'Olivia, que es va posar a calcular la velocitat a la qual girava la Terra al voltant del Sol a partir d'una escena. La dada de la qual partia per fer-ho era complicada: els cinc segons que durava un pet¨® que en Leonard li va fer a la Leslie. Per¨° ho va fer. Els c¨¤lculs no li sortien i va enviar un correu a Salzberg. I ell encara el guarda com una rel¨ªquia.