Defensa de la instituci¨®

Aquests dies es pot veure als cinemes National Gallery, un fascinant documental de Frederick Wiseman sobre el cl¨¤ssic museu de Londres. El film narra el dia a dia d'aquesta instituci¨® del segle XIX a trav¨¦s de les reunions estrat¨¨giques del seu equip directiu, el treball minuci¨®s dels seus restauradors, la vocaci¨® del seu servei educatiu i el vincle del museu amb els seus visitants. El que podria ser una simple pe?a per als amants de la gesti¨® cultural s'acaba convertint en una experi¨¨ncia est¨¨tica i pol¨ªtica inoblidable, que demostra la vida i el potencial ut¨°pic d'aquesta instituci¨® centen¨¤ria.

La pel¡¤l¨ªcula serveix per reflexionar sobre el concepte d'instituci¨® en un moment en qu¨¨ est¨¤ sotmesa a diversos factors que la q¨¹estionen. Per¨° abans d'entendre per qu¨¨ est¨¤ en crisi, com s'ha de definir una instituci¨®? En un sentit molt ampli, una instituci¨® ¨¦s l'organitzaci¨® estable d'una s¨¨rie d'accions o relacions socials vinculades a valors, necessitats o problemes d'un grup, col¡¤lectiu o societat. D'acord amb aquesta definici¨®, les institucions no es limiten a les estructures cl¨¤ssiques d'un r¨¨gim pol¨ªtic (partits, parlaments, administraci¨® de just¨ªcia), sin¨® que engloben organitzacions no governamentals, associacions, cooperatives, mitjans de comunicaci¨® o universitats. D'aquesta manera, tota instituci¨® t¨¦ tres caracter¨ªstiques fonamentals: una certa estructura organitzativa, la vocaci¨® de ser estable en el temps i una funci¨® de mediaci¨® i representaci¨® social. Aquests s¨®n els trets que, almenys sobre el paper, fan de la instituci¨® un pilar fonamental de la democr¨¤cia. La instituci¨® ¨¦s l'espai intermedi entre l'individu i l'Estat, la base de la societat civil, la fortalesa de la qual determina el dinamisme i la qualitat de la democr¨¤cia (Alexis de Tocqueville). Arrelada en un context i projectada cap al futur, la instituci¨® encarna el principi de pluralisme, perqu¨¨ ¨¦s un nexe d'uni¨® entre el jo i el nosaltres i crea espais col¡¤lectius a partir de la suma d'interessos individuals.

No obstant aix¨°, moltes institucions tradicionals estan avui deslegitimades. En alguns casos, han estat afeblides per l'austeritat i l'excessiva depend¨¨ncia del poder. I aix¨° malgrat que a Catalunya existeixen exemples positius com el de la Mancomunitat, que va apostar per crear una xarxa estructural d'institucions culturals, educatives, tecnol¨°giques i ferrovi¨¤ries com a instrument d'articulaci¨® del territori i de modernitzaci¨®.

La deslegitimaci¨® de les institucions tamb¨¦ t¨¦ a veure amb la corrupci¨®, que ha aprofundit en la desafecci¨® ciutadana i ha estat clau en l'actual crisi del sistema. La crisi i la corrupci¨® han tingut com a efecte col¡¤lateral pervers l'aprovaci¨® de lleis centralitzadores que, en el cas de les entitats p¨²bliques, redueixen la seva autonomia i augmenten els controls burocr¨¤tics. Paradoxalment, aquesta asf¨ªxia de la instituci¨® incentiva la inefic¨¤cia que pret¨¦n aturar, i aguditza la tend¨¨ncia a la burocratitzaci¨® i la resist¨¨ncia al canvi, pr¨°pies de tota organitzaci¨®.

Les noves tecnologies han transformat les formes de mobilitzaci¨® pol¨ªtica i les estructures m¨¦s horitzontals de vinculaci¨® social?s'han multiplicat

Tot aix¨° es produeix, a m¨¦s, en el context d'una crisi de les figures de mediaci¨®, en qu¨¨ les noves tecnologies han transformat les formes de mobilitzaci¨® pol¨ªtica i les estructures m¨¦s horitzontals de vinculaci¨® social com les cooperatives i els ateneus s'han multiplicat. A la crisi de la representaci¨® pol¨ªtica s'hi afegiria, doncs, la idea que els intermediaris cl¨¤ssics ja no s¨®n necessaris perqu¨¨ la societat t¨¦ mecanismes m¨¦s flexibles, espontanis i autogestionats per a la transformaci¨® social.

Tots aquests factors condueixen a un cert clima d'antiinstitucionalisme de signes pol¨ªtics molt diversos que obliga a preguntar-se per la vig¨¨ncia dels valors cl¨¤ssics de la instituci¨®. Es tracta d'una cr¨ªtica a la forma o al fons de la instituci¨® com a f¨®rmula d'organitzaci¨® social? La instituci¨® ¨¦s una entitat obsoleta? Entre un m¨®n completament estatalitzat, una societat dominada pel control pol¨ªtic de les institucions i un context sense intermediaris regit per la gesti¨® comunit¨¤ria del col¡¤lectiu queda espai per reivindicar la vig¨¨ncia de la instituci¨®. Amb tot el seu potencial democr¨¤tic, la instituci¨® cristal¡¤litza l'esperit d'un temps, articula la societat civil i ¨¦s una s¨ªntesi entre passat, present i futur.

Seguint Jacques Derrida, es pot fins i tot defensar el potencial de canvi i transgressi¨® inherent a tota instituci¨®. Instituir significa crear, i aquesta for?a creativa fundacional d¨®na a la instituci¨® una capacitat de renovaci¨® i contestaci¨® que ha de ser alimentada. Tota instituci¨® cont¨¦ una contrainstituci¨®, defensa Derrida. I, en aquest sentit, estableix un paral¡¤lelisme amb les festes, en qu¨¨ els rituals i l'ordre s¨®n compatibles amb la improvisaci¨®, l'espontane?tat i l'exc¨¦s. De la mateixa manera, la instituci¨® ¨¦s llei, seguretat i experi¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ la condici¨® de possibilitat d'all¨° imprevisible, l'ampliaci¨® dels l¨ªmits i l'experimentaci¨®. La instituci¨® es mou en aquesta tensi¨® constant entre fixar, ordenar, donar estabilitat i la seva capacitat per q¨¹estionar-se, renovar el seu sentit, ser flexible i evolucionar per adaptar-se a un entorn canviant. Explorar aquesta tensi¨® i no voler eliminar-la ¨¦s el que li retornaria la seva veritable c¨¤rrega democr¨¤tica.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga