De granger a sir historiador

Durant els ¨²ltims 20 anys de la seva vida, Raymond Carr, l'historiador, hispanista i extravagant professor d¡¯Oxford es va convertir en sir Raymond Carr. El t¨ªtol li esqueia molt. M¨¦s enll¨¤ del nomenament honor¨ªfic amb el qual es reconeixia la seva aportaci¨® a la cultura, semblava que sempre hagu¨¦s representat la quinta ess¨¨ncia de l'aristocr¨¤cia brit¨¤nica, camallarg, amb aquella figura estilitzada, la seva excentricitat, un toc d'elegant desdeny, i la seva afici¨® als clubs de cavallers i els viatges d'aventura. Amb el seu caracter¨ªstic sentit de l'humor es definia a si mateix com a ¡°granger, historiador, assimilat per la noblesa¡±.

Al nostre pa¨ªs, era conegut i admirat per la seva obra seminal Espa?a 1808-1939 (1968), una obra que va marcar una nova manera de fer i entendre la hist¨°ria d¡¯Espanya en un moment en qu¨¨ aquesta seguia emmordassada pel franquisme. Per a una generaci¨® d'espanyols, assedegats de ¡°normalitzaci¨®¡± historiogr¨¤fica, va suposar una glopada d'aire fresc i un est¨ªmul nou. Per a d¡¯altres posteriors, una investigaci¨® referent, plena de suggeriments i q¨¹estions obertes que encoratjaven a la reflexi¨® i que, en les seves ampliacions, encara conserva actualitat i una qualitat inalterable.

A Anglaterra, se¡¯l citava a les enciclop¨¨dies i cercles acad¨¨mics com a ¡°prestigi¨®s hispanista¡±, i gr¨¤cies a la seva influ¨¨ncia els estudis hisp¨¤nics es van estendre en diverses universitats brit¨¤niques. Per¨°, a difer¨¨ncia de la popularitat derivada de la seva faceta d'historiador que gaudia al nostre pa¨ªs, la seva fama a Gran Bretanya era notablement menor, per¨° m¨¦s enriquida amb altres tons. Va pert¨¤nyer a un reservat (i enigm¨¤tic) club de l'elit d¡¯Oxford. Se l¡¯esmentava com un dels ¨²ltims membres d'una ¡°generaci¨® llegend¨¤ria¡± d¡¯aquesta universitat, en qu¨¨ s'inclo?a els seus amics Isaiah Berlin, Hugh Trevor-Roper, Anthony Quinton i Alfred J. Ahir... Va ser el warden del college m¨¦s internacional d¡¯Oxford. Tamb¨¦ se¡¯l coneixia com un brillant articulista, bon vivant i extravagant.

Raymond Carr va n¨¦ixer el 1919 a Bath, al sud-oest d¡¯Anglaterra. La seva fam¨ªlia era de proced¨¨ncia humil i la seva inf¨¤ncia es va desenvolupar en un ambient profundament rural. Un entorn de simplicitat pintoresca i enganyosament id¨ªl¡¤lica marcat per la pobresa quotidiana. Emparat per la seva intel¡¤lig¨¨ncia i el recurs del seu encant, es va convertir en emigrant social i vianant d'un fascinant univers en decad¨¨ncia. Va ser passatger fortu?t de l'¨²ltim vag¨® de primera classe ¨Cque realment no li corresponia¨C d'un tren que s'allunyava cada vegada m¨¦s r¨¤pid d'una atmosfera pl¨¤cida i daurada. Com a estudiant i gr¨¤cies al seu amic Simon Asquith, n¨¦t del primer ministre liberal, va viure els ¨²ltims anys d'un Oxford ple de m¨¤gia i mystique que va desapar¨¨ixer despr¨¦s de la guerra, encara que rebrot¨¦s de manera recurrent en les seq¨¹eles imitatives dels admiradors de l'ambient Brideshead, i dels clubs exclusius. Va assaborir, sense pertocar-li (gate crashing), els ¨²ltims centelleigs d'esplendor d'una aristocr¨¤cia de balls de debutants i salons. En el Londres de la guerra i la postguerra, amb el seu saxo tenor i la seva sempiterna simpatia, el professor de public school i privilegiat fellow d¡¯All Souls va alternar amb l'alta boh¨¨mia que es reunia en el Gargoyle Club del Soho, on es barrejaven espies glamurosos de Cambridge, actors, arist¨°crates que ballaven el seu primer rock descal?os, play-boys, intel¡¤lectuals continentals i algun que un altre fil¨°sof d¡¯Oxford.

Paral¡¤lelament, i des dels seus anys d'estudiant, feia viatges apassionants d'exploraci¨® historiogr¨¤fica. Dels seus primers passos amb la hist¨°ria medieval brit¨¤nica va saltar a la hist¨°ria econ¨°mica de Su¨¨cia, va escriure una (in¨¨dita) biografia del rei Gustau Adolf i li va temptar la hist¨°ria de Sic¨ªlia. Es va establir s¨°lidament amb la hist¨°ria d¡¯Espanya i es va atrevir amb la llatinoamericana els anys de la guerra freda. Encara que el llibre amb qu¨¨ s¡¯ho va passar m¨¦s b¨¦ a l¡¯hora d¡¯escriure¡¯l va ser un peculiar estudi social sobre la ca?a de la guineu a Anglaterra.

Com a bon liberal, sempre va defensar la import¨¤ncia de l'atzar, l¡¯¡°accident¡± com a element de pes en la hist¨°ria. La seva pr¨°pia traject¨°ria com a historiador, deia, estava perfilada per aquests ¡°accidents¡±. Havia estat la seva trobada rom¨¤ntica amb una jove sueca a Alemanya el 1938 el que l¡¯havia fet investigar i escriure sobre Su¨¨cia. De fet, estava treballant en aquest pa¨ªs amb prou feines dos mesos abans de casar-se i quan encara ell i la seva futura dona, Sara Strickland, estudiaven on anar de lluna demel¡­ Sic¨ªlia, Ven¨¨cia o potser Espanya?¡­ sota una dictadura venia poc de gust. Per animar-los, uns amics de l'aristocr¨¤tica fam¨ªlia de la n¨²via els van oferir la seva mansi¨® a Torremolinos. Per¨°, a m¨¦s, Pitt Rivers, l'antrop¨°leg estudi¨®s de Grazalema, va acabar de conv¨¨ncer Raymond amb les seves converses i una recomanaci¨®: el llibre de Gerald Brenan, El laberinto espa?ol. ¡°La hist¨°ria d¡¯Espanya ¨¦s el m¨¦s apassionant que he llegit en anys¡±, escrivia entusiasmat Carr. ¡°Quan anem all¨¤ passar¨¦ temps intentant contactar amb gent del vell partit anarquista¡±. No va fer res d'aix¨°. Tampoc es va enamorar d¡¯Espanya en el sentit dels viatgers rom¨¤ntics. El pa¨ªs simplement el va fascinar com a enigma hist¨°ric. Com era possible que aquest impressionant imperi, a qui els anglesos temien i odiaven (com li havien ensenyat de nen a l'escola) hagu¨¦s arribat a una situaci¨® de pobresa i degeneraci¨® pol¨ªtica, econ¨°mica i cultural semblant?

Aquesta q¨¹esti¨® clau esperonant la seva curiositat, l'impacte viu de les estimulants i contradict¨°ries imatges de la seva llarga visita al nostre pa¨ªs i una ¡°oportuna¡± negativa de Gerald Brenan per escriure un volum sobre hist¨°ria d¡¯Espanya d¡¯Oxford University Press, va portar Carr a postular-se entusiasmat per fer-ho. Aix¨ª va n¨¦ixer l'hispanista.

Per¨° l¡¯hispanista, que es resistia a ser qualificat aix¨ª, "perqu¨¨ aix¨° implica una identificaci¨® emocional amb l'¨¤nima d¡¯Espanya", que ell no sentia, va transitar altres universos intel¡¤lectuals i vitals. Va freq¨¹entar alguns dels pensadors de la seva ¨¨poca m¨¦s importants. Va viure temps dif¨ªcils com a warden d'un college creat els anys de la guerra freda i vinculat a les ¨¤rees d'estudi internacionals m¨¦s conflictives (R¨²ssia, Orient Mitj¨¤, Am¨¨rica llatina, la Xina¡­). A m¨¦s, va crear l¡¯Iberian Centre, on es va formar una generaci¨® d'historiadors espanyols brillant. Va viatjar per tot el m¨®n, i va rec¨®rrer amb la mateixa fru?ci¨® metr¨°polis i ru?nes, selves i manglars. Va passejar amb la mateixa naturalitat per la Cort, l¡¯Acad¨¨mia Brit¨¤nica i els clubs de St. James i Pall Mall. Va cavalcar a la ca?a de la guineu, intr¨¨pid i temerari, ¡°com els indis¡± ¨Cdeien¨C¡°abra?at al coll del cavall¡±.

Amb la seva extrema vitalitat es resistia a envellir igual que es resistia a deixar d'aprendre i descobrir. Encara conservava molts dels seus exalumnes com a amics. Tots ells, i amb qui debatia alguna q¨¹esti¨® intel¡¤lectual, admiraven la seva ment activa i original: ¡°No deixava mai un tema com l'havia trobat, tenia l'art de ser seri¨®s sense ni tan sols ser solemne¡±. Tamb¨¦ tenia una part provocadora, iconoclasta i contradict¨°ria: ¡°S¨®c un ateu comprom¨¨s, per l'amor de D¨¦u!¡±. Raymond Carr era tot un car¨¤cter.

Mar¨ªa Jes¨²s Gonz¨¢lez ¨¦s historiadora i bi¨°grafa de Raymond Carr.