Expulsats del parad¨ªs de la flor

El Maresme ¨¦s un collage de pol¨ªgons, urbanitzacions i hivernacles. Camins de terra creuen milers de coberts de pl¨¤stic on la producci¨® de plantes i fruites ¨¦s constant. A la capital de la flor de Catalunya, Vilassar de Mar, els dies previs a Sant Jordi la tensi¨® ¨¦s maj¨²scula. Les jornades s¡¯allarguen, de nit hi ha robatoris de roses, la pressi¨® dels clients pot provocar algun marrameu, fins i tot pot fer nosa la pres¨¨ncia dels periodistes. No nom¨¦s ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯esgotament per les hores extres, el rovell de l¡¯ou ¨¦s el preu i el marge de benefici.

Del 40% al 10% en deu anys

Salvador Floriach ¨¦s director de Floriach, empresa familiar que cultiva flors des de la d¨¨cada dels anys 20. Tenen cinc hect¨¤rees de camp, i en dediquen quatre a les roses. Floriach ¨¦s una de les poques empreses que queden al Maresme que encara en cultiva. L¡¯empresa la va inaugurar l¡¯avi exportant clavells a Anglaterra. La hist¨°ria oficial diu que el negoci de la flor va comen?ar al Maresme el 1925, quan es va introduir el clavell d¡¯It¨¤lia. Avui els exportadors de Centream¨¨rica fan el mateix. Floriach ven la rosa entre 50 c¨¨ntims i 1,10 euros. ¡°La difer¨¨ncia amb la importada tampoc ¨¦s tan gran. El problema ¨¦s que la nostra ¨¦s de millor qualitat, per¨° les floristeries venen les de fora al mateix preu que les nostres i, esclar, fan millor negoci¡±. Les roses produ?des a Catalunya representen entre un 12% i un 15% del total que es vendran aquest Sant Jordi, segons dades del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya. ¡°Jo et diria que el 10% s¨®n d¡¯aqu¨ª. Fa vint-i-cinc anys, el 100% eren catalanes. El mercat ¨²nic, l¡¯euro, ho va canviar tot¡±, diu Salvador Floriach. A Mercabarna estimen que nom¨¦s el 10% del que es vendr¨¤ ¨¦s procedent de l¡¯Estat. Fa 10 anys, el Mercat de la Flor calculava que el 40% de les roses de Sant Jordi eren de cultius catalans.

Floriach ¨¦s una de les poques empreses que queden al Maresme cultivant roses

Segons dades del 2010 de la Generalitat, Catalunya ocupa el 12% de la superf¨ªcie espanyola dedicada a la flor i la planta, i produeix el 25% del total: ¡°El sector catal¨¤ de la flor i la planta ornamental es concentra, fonamentalment, al Maresme i el Baix Llobregat. L¡¯any 2008, el sector va representar el 2,4% de la producci¨® final agr¨¤ria catalana¡±.

Fer fora els periodistes

Per preguntar el preu de la rosa a mi i al fot¨°graf d¡¯EL PA?S ens fan fora del Mercat de la Flor i la Planta de Catalunya. Aquest centre ¨¦s el m¨¦s important de compravenda a l¡¯engr¨°s de flors, juntament amb Mercabarna. El Mercat de la Flor ocupa 64.662 metres quadrats de superf¨ªcie i Mercabarna, 40.640. Agn¨¨s C¨¦spedes, cap de comunicaci¨® del mercat, em fa cinc c¨¨ntims del nombre de parades, 300;?de l¡¯any de la creaci¨® del mercat, el?1983;?de l¡¯ampliaci¨® d¡¯horaris de cara a Sant Jordi, i de la bona not¨ªcia que suposa la reducci¨® de l¡¯IVA del sector, del 21% al 10%. Aquest any preveuen que es vendran 7 milions de roses, davant dels 6 milions calculats el 2014. Pregunto entre quins preus oscil¡¤len les roses que es venen al mercat. ¡°El preu de carrer pot anar de 3 a 10 euros¡±. Per¨°, i els preus del productor? C¨¦spedes respon que aix¨° no m¡¯ho pot dir i que no m¡¯ho dir¨¤ ning¨² perqu¨¨ ¨¦s la clau de la compet¨¨ncia. La primera persona a qui pregunto, un comprador pakistan¨¨s, m¡¯informa que 20 roses li han costat 13 euros, 0,65 euros la flor. Aleshores C¨¦spedes m¡¯indica que si continuo preguntant pels preus s'acabar¨¤ la visita: ¡°No ¨¦s una pregunta adequada i tampoc ¨¦s not¨ªcia¡±. No tinc ocasi¨® de tornar-ho a preguntar perqu¨¨, com que defenso la legitimitat de la meva indagaci¨®, acabem al carrer escortats per un gu¨¤rdia de seguretat.

Per preguntar el preu de la rosa a mi i al fot¨°graf d¡¯El Pa¨ªs ens fan fora del Mercat de la Flor i la Planta de Catalunya

Josep Maria Gel, de Plantes Gel, riu quan li explico el que ha passat al Mercat de la Flor i la Planta de Catalunya. ¡°?s estrany, perqu¨¨ els preus no tenen gaire secret: dep¨¨n de si ¨¦s un client habitual, de la quantitat... Potser ¨¦s perqu¨¨ per Sant Jordi hi ha molta especulaci¨® i volen preservar la confidencialitat. Sobretot els gardens?i les floristeries eleven molt el preu de venda al p¨²blic i s¨®n agressius defensant-se¡±. Gel destaca que la comercialitzaci¨® del que s¡¯importa cada vegada est¨¤ en mans de menys comercialitzadors, cosa que afavoreix l¡¯especulaci¨® dels preus.

Plantes Gel s¡¯havia dedicat a la comercialitzaci¨® de roses en flor, ¡°per¨°, com la majoria, ho vam abandonar perqu¨¨ no surt a compte, per la compet¨¨ncia amb ?frica i Am¨¨rica Llatina. Malgrat el viatge en avi¨®, malgrat que les tracten a temperatures baixes perqu¨¨ durin m¨¦s, el preu segueix sent m¨¦s barat, perqu¨¨ el cost de la m¨¤ d¡¯obra al pa¨ªs d¡¯origen ¨¦s molt baix¡±, explica Gel, que ¨¦s partidari de pol¨ªtiques que afavoreixin el producte local. ¡°A Holanda ho fan, aqu¨ª no es fa res¡±. Floriach es queixa del mateix, que no hi ha una discriminaci¨® positiva a favor de la flor catalana: ¡°Nom¨¦s si el client pregunta li diran si la rosa ¨¦s catalana o de fora. Tot i aix¨°, l¡¯altre dia a la televisi¨® vaig sentir un florista de Matar¨® que assegurava que venia roses locals. Per¨° eren de Val¨¨ncia¡±.

Sector poc cohesionat

Floriach i Gel confirmen que la compet¨¨ncia per part de les roses valencianes i de M¨²rcia tamb¨¦ ¨¦s ferotge, amb preus clarament m¨¦s baixos. El Mercat de la Flor i la Planta informa que el 10% de les roses que es vendran per Sant Jordi procedeixen d¡¯Espanya. Els principals mercats productors, amb el 45% del total, s¨®n l'Equador i Col¨°mbia. Els segueix Holanda, amb un 25%. El Departament d¡¯Agricultura de la Generalitat va presentar el 2013 el Pla Estrat¨¨gic de la Planta Ornamental. Sense concretar les mesures, el document proposava ¡°la creaci¨® d¡¯una estrat¨¨gia comercial que inclogui la potenciaci¨® del mercat de proximitat i la incentivaci¨® de la compra de productes en el mercat nacional¡±. En la reuni¨® del 2014 de les entitats implicades en aquest pla, s¡¯admetia en la nota de premsa la ¡°falta d¡¯una estrat¨¨gia conjunta. Aquests aspectes susciten una certa controv¨¨rsia dins del sector, sobretot pel fet que potser no ¨¦s factible per a les diferents realitats productives de Catalunya¡±.

Gel no cultiva roses, per¨° s¨ª rosers. El 40% del seu producte el ven per Sant Jordi. ¡°Fa cinc anys que es va posar de moda vendre la planta¡±, explica Gel: ¡°L¡¯avantatge ¨¦s que no tenim compet¨¨ncia internacional perqu¨¨ sent una planta viva ¨¦s m¨¦s car el transport en ¨°ptimes condicions¡±. Floriach ven el 30% de les seves roses per Sant Jordi. M¡¯at¨¦n quan t¨¦ floristes esperant per emportar-se cubells de flors i amb la m¨¤quina de neteja de les roses funcionant sense aturador. Els dies previs a Sant Jordi fa jornades de les cinc del mat¨ª a les nou de la nit. El ritme no baixar¨¤ perqu¨¨ tot seguit s¡¯ha d¡¯encarregar d¡¯uns enviaments cap a Alemanya.

209 inspeccions de treball, 35 infraccions

Les flors de Sant Jordi s¡¯han de plantar a mitjan febrer. Per a la temporada de la diada, Floriach contracta tres o quatre persones m¨¦s. En Wahed ¨¦s un dels seus encarregats. Fa 27 anys que treballa a Floriach. Ens acompanya per a la poda al camp 28, descriu com tallen els tendals de pl¨¤stic ¡°per robar roses cada any per a aquestes dates¡±. En Wahed m¡¯assegura que tothom a l¡¯empresa est¨¤ contractat legalment. L¡¯ambient laboral ¨¦s agradable, la majoria de treballadors fa molts anys que hi s¨®n. A 100 metres d¡¯all¨¤, un home guine¨¤ volta amb bicicleta demanant feina. Afirma que durant la crisi ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil trobar feines que no siguin en negre. Espera poder cobrar 7 euros l¡¯hora, ¡°tot i que per 5 o 4 euros, acceptaria la feina¡±. En Tour¨¦, un jove senegal¨¨s que treballa com a jardiner en cases particulars de Cabrils, assegura que encara es poden trobar feines en negre als hivernacles del Maresme per 3 o 4 euros l¡¯hora, o 30 euros la jornada.

El centre d¡¯estudis CERES de Comissions Obreres va apuntar en un informe del 2012 que el 79% de la poblaci¨® estrangera treballava irregularment al sector agrari. El Consell Comarcal del Maresme indica que el sector agrari d¨®na feina a 843 persones, registrades a la Seguretat Social. La contractaci¨® temporal a la comarca representa m¨¦s del 86% del total. El Departament d¡¯Empresa i Ocupaci¨® no t¨¦ dades concretes de contractaci¨® irregular en el sector agrari. El 2014 es van produir 209 inspeccions de treball al sector de la prov¨ªncia de Barcelona i 35 van acabar detectant infraccions, 32 per ¡°economia irregular¡±. El 2013, es van fer 234 inspeccions, amb 56 infraccions.