Duel de titans a la recerca del mal

Fa dues d¨¨cades, l'escriptor Jo Nesbo (Olso, 1960) es va comprar un matal¨¤s d'aigua tal com li va recomanar el metge. A les nits es concentrava en la compra que havia fet: ¡°Escoltava els sons, els bacteris, la vida que hi havia all¨¤ dins¡±. Va ser aix¨ª com se li va acudir que en la ficci¨® podia amagar un cad¨¤ver all¨¤ dins. La seva experi¨¨ncia amb el matal¨¤s d'aigua va ser decisiva per escriure despr¨¦s, amb moltes gotes de sang afegides, L'estrella del diable. Tot compta en aquesta recerca incessant del mal que plasma en les seves obres, va relatar ahir Nesbo, que al costat d'un altre tit¨¤ de la novel¡¤la negra, James Ellroy (Los Angeles, 1948), va dissertar, a l'espera de la seva participaci¨® estel¡¤lar en dia de Sant Jordi, sobre els secrets del seu g¨¨nere literari a l'auditori del Caixaforum de Barcelona. La xerrada, La novel¡¤la negra entre Oslo i Los Angeles ¨Con transcorren les novel¡¤les d'Ellroy, sempre situades abans del 1972¨C, va atreure m¨¦s de 200 seguidors de les seves obres, que no van tenir cap inconvenient a pagar quatre euros per sentir-los.

Tots dos van evidenciar que, a priori, com en els milers de quil¨°metres que separen les seves ciutats, tamb¨¦ hi ha un espai abismal en les seves maneres de treballar i d'arribar cap al que els uneix: desentranyar el costat fosc de les persones. Ellroy, que diu que fa dues d¨¨cades que no va al cinema ni escolta m¨²sica (a excepci¨® de Beethoven i altres cl¨¤ssics) i que es vanta que a casa seva nom¨¦s t¨¦ llibres que ell ha signat, va admetre que quan escriu una novel¡¤la t¨¦ investigadors al seu c¨¤rrec. Els contracta perqu¨¨ recopilin articles dels anys en qu¨¨ estar¨¤ ambientada. ¡°Els dic que em donin merda pol¨ªtica de la bona, temes militars, coses divertides. ¡®Doneu-me fets, no m'avorriu¡¯, els demano. Em vaig adonar que tot el que puc concebre, ho puc executar¡±, va dir el nord-americ¨¤, sincerant-se.

L'autor de L.A. Confidential va fer gala de la seva imatge irreverent, provocadora, i va pujar a l'escenari amb pantalons clars, sabates esportives, camisa hawaiana i un barret de platja que va tenir a les mans tota la tarda. Com un turista jubilat de manual. ¡°Escric a m¨¤, en un gran escriptori. El crim m'agrada amb molta sang, com si esclatessin pots de tinta¡±, va afirmar. ¡°Vull que els meus lectors tinguin una obsessi¨®, que es llegeixin 150 p¨¤gines d'una tirada. El llenguatge ¨¦s un instrument ben afilat. He apr¨¨s m¨¦s de la m¨²sica cl¨¤ssica que de qualsevol llibre. Com em puc llegir El Quixot? Hosti, ¨¦s un totxo aix¨ª de gran¡±, va anar responent mentre feia riure els lectors del seu Quartet de Los Angeles. El m¨¦s important, va assegurar, ¨¦s escriure ¡°des de la tra?ci¨® i de la passi¨®¡±. Va posar com a exemple Perfidia (Random House), que aprofundeix en el ¡°lament psicosexual¡± i amb una protagonista femenina, Kay Lake, ¨¦s maca, libidinosa, intel¡¤ligent i ¡°no se'n va al llit amb l'home amb qui viu¡±.

Nesbo, que se l'escoltava divertit, ja s'havia despullat t¨¨cnicament al mat¨ª, quan va presentar El ratpenat?(Proa). Tota novel¡¤la negra gira, en la seva opini¨®, ¡°a l'entorn de l'assassinat i l'amor¡±, perqu¨¨ el ¡°veritable mal ¨¦s el que est¨¤ subjacent¡±. Nesbo duia unes ulleres de pasta negra i vidres tintats de color taronja que no es va treure. El seu posat informal evocava el seu passat d'integrant d'una banda de pop-rock. Anava amb texans, americana i samarreta negra. De fet, precisament El ratpenat?el va escriure a finals dels noranta, va recordar, quan despr¨¦s d'una temporada molt estressant de concerts amb el seu grup va decidir marxar de vacances. Una amiga li havia proposat escriure sobre les seves aventures musicals. Nesbo s'hi va negar perqu¨¨, segons ell, ¡°el que passa a la carretera s'ha de quedar a la carretera¡±, per¨° es va atrevir amb una obra de ficci¨®. El detectiu Harry Hole ¡°va n¨¦ixer en les 33 hores¡± que va fer de trajecte entre Oslo i Sidney.

Tot va comen?ar all¨¤: en la ficci¨® el detectiu s'allotja a l'hotel on va estar Nesbo, i la cultura aborigen que alimenta la novel¡¤la ¨¦s fruit de les seves visites a museus durant aquelles vacances. ¡°La vaig escriure en cinc setmanes¡±, va assegurar. Nesbo es va decantar per la novel¡¤la negra per un motiu:¡°M'agradava la idea de convertir-me en mag, amb una m¨¤ pots explicar i amb l'altra manipular, treure trucs del barret¡±. La premissa, va concloure, ¨¦s clara: ¡°Em fascina analitzar el sentiment de culpa. El cam¨ª cap a l'infern ¨¦s ple de bones intencions¡±. I va emfatitzar: ¡°Als lectors cal decebre'ls, marejar-los, o donar-los el que no sabien que volien¡±.