El vi de Ken Follett i els cal?otets de James Ellroy

James Ellroy no t¨¦ a qui firmar llibres. Durant deu minuts ning¨² s¡¯acosta al geni de la novel¡¤la negra. Al seu costat, Javier Mar¨ªas i el periodista Enric Juliana no paren de dedicar exemplars dels seus darrers treballs. De fet, abans que arribessin ja tenien una cua de lectors esperant-los. Per¨° ning¨² espera Ellroy. En dues hores firmar¨¤ uns vint exemplars, aix¨° li permet xerrar pausadament amb cada persona que s¡¯hi acosta. Lluny d¡¯Ellroy, Ken Follett sembla un mariscal brit¨¤nic a la Primera Guerra Mundial. Superb i elegant de blau mar¨ª, els seus ajudants de camp li preparen el quarter i li disposen ordenadament centenars de joves, grans, ciutadans locals i turistes que el volen tocar i veure¡¯l de prop.

A Ellroy, autor de Black Dahlia, de L.A. Confidential, personatge de biografia trepidant i supervendes als Estats Units, sembla que a Barcelona el coneixen pocs. Per¨° aquells que el coneixen cauen en el perfil d¡¯admiradors enciclop¨¨dics: ¡°Vull que el lector s¡¯obsessioni amb la meva novel¡¤la¡±, va dir Ellroy aquesta setmana. Jo vaig estar durant mesos somiant amb la d¨¤lia negra. El periodista V¨ªctor Lloret m¡¯explica a Twitter la seva recent trobada amb Ellroy, els seus vint minuts parlant de les dimensions del membre viril del seu pare i de la promiscu?tat a Hollywood.?

Espanya, el m¨¦s civilitzat d¡¯Europa

Ellroy porta la mateixa roba que ha vestit durant els darrers tres dies: camisa hawaiana, sabatilles blanques i pantalons blancs caiguts com un raper i que deixen al descobert els seus cal?otets. La seva ¨²ltima interacci¨® amb una lectora a la parada de La Central ¨¦s amb la senyora Montserrat Sirvent, de 92 anys, que li pregunta a quina hora arriba Josep Maria Espin¨¤s. ¡°No entenc el castell¨¤, perdoni¡±, respon Ellroy.

Diuen que l¡¯escriptor m¨¦s fosc de Los Angeles ¨¦s esquerp, per¨° a Barcelona ¨¦s encantador. Em fa cinc c¨¨ntims de les seves experi¨¨ncies durant les dues setmanes que porta de promoci¨® a Espanya: ¡°S¨®c poc sociable, s¨®c animal del sof¨¤ de casa meva, per¨° per vendre llibres faig el que calgui¡±. Malgrat considerar-se reservat, Ellroy assegura que est¨¤ gaudint del Sant Jordi: ¡°Estic fascinat. ?s el m¨¦s a prop que he estat de la cultura espanyola. Espanya ¨¦s el pa¨ªs m¨¦s civilitzat i amable d¡¯Europa¡±. Li faig l¡¯inevitable apunt de la cultura en catal¨¤ i Ellroy afegeix que ja ho sap, ¡°per¨° ¨¦s Espanya, no?¡±. A moltes de les dedicat¨°ries acaba amb un "visca Espanya".

Firmes amb Marqu¨¦s de Gri?¨®n

Follett sembla representar l¡¯oposat a Ellroy. El seu posat de sir no coincideix amb els pantalons bruts i els cal?otets d¡¯Ellory. La informalitat de l¡¯americ¨¤ contrasta amb l¡¯automatisme de l¡¯autor d¡¯Els pilars de la Terra. Follett ha posat com a condici¨® que durant les hores que firmi llibres, li serveixin vi. A l¡¯estand de l¡¯Fnac un assistent li va omplint una copa amb Marqu¨¦s de Gri?¨®n. Follett est¨¤ acompanyat per un ampli seguici, per¨° sense guardaespatlles. Risto Mejide, desbordat per adolescents que li demanen aut¨°grafs fins i tot en parts del seu cos, firma escortat per dos gu¨¤rdies.

A les dues en punt Follett decideix que ¨¦s hora d¡¯anar a dinar i desenes de persones es queden sense la seva dedicat¨°ria. A la cua arrenca una discussi¨® entre un noi i uns empleats de l¡¯Fnac perqu¨¨ el jove feia gaireb¨¦ dues hores que s'esperava. Francisco Ib¨¢?ez, a l¡¯altra punta del recinte, afegeix vint minuts m¨¦s de gargots. Quan s¡¯aixeca, els lectors que l¡¯esperen amb l¡¯exemplar d¡¯El tesorero a les mans organitzen un mot¨ª. S¡¯amunteguen a la sortida de la parada i avisen que no marxaran sense la seva signatura. L¡¯editor d¡¯Ediciones B, Ernest Folch, sembla preocupat perqu¨¨ els ¨¤nims s¡¯escalfen. La soluci¨® l¡¯aporto jo: sortir per l¡¯extrem on hi ha els fans de Follett. I com si fos en Mortadel¡¤lo disfressat, Ib¨¢?ez desapareix en un tres i no res.