Conversi¨® expr¨¦s a la gihad

Jacob Orellana bevia, fumava, traficava a petita escala i era aficionat al hip-hop. Expliquen els que el coneixen que, amb 27 anys, no estava gaire centrat i buscava amb certa ansietat un b¨¤lsam apaivagador. Va provar amb el cristianisme, va flirtejar amb el budisme i finalment fa un any va trobar el seu cam¨ª: l'islam salafista. Va passar, com passen aquestes coses, arran d'una trobada casual. Va coincidir amb Jalal Badaui, una autoritat a la mesquita salafista de Valls (Alt Camp), en un gimn¨¤s d'arts marcials. Va ser Badaui qui, de mica en mica, li va anar transmetent la seva interpretaci¨® ultraconservadora de l'islam.

Orellana havia trobat una pau espiritual que aviat es va truncar. El seu tr¨¤nsit del salafisme al gihadisme va ser mete¨°ric. Amb un grup de conversos de Terrassa (Vall¨¨s Occidental) va formar l'anomenada Fraternitat Isl¨¤mica per a la Predicaci¨® de la Gihad, que els Mossos d'Esquadra van desarticular a principis de mes i amb la qual suposadament planejaven actes terroristes i el reclutament de gihadistes. Cinc dels onze membres de la Fraternitat s¨®n conversos i comparteixen, a m¨¦s, segons fonts de la policia auton¨°mica catalana, un perfil molt similar al d'Orellana. S¨®n joves als quals no els havia anat gaire b¨¦ a la vida, alguns amb antecedents criminals, a la recerca d'un elixir redemptor capa? de donar sentit a les seves vides. Les seves conversions eren, a m¨¦s, recents.

Els investigadors no s¨®n capa?os encara de determinar si el que ha passat a Catalunya ¨¦s un episodi puntual fruit d'una xarxa de relacions personals o si la captaci¨® de conversos ¨¦s un fenomen que amena?a de repetir-se. El que s¨ª que conclouen les seves perquisicions ¨¦s que ¡°des de la irrupci¨® de l'Estat isl¨¤mic, la radicalitzaci¨® ¨¦s un proc¨¦s molt m¨¦s r¨¤pid¡±, expliquen fonts dels Mossos. ¡°La conversi¨® al salafisme combatent ara es produeix en mesos¡±, com en el cas d'Orellana. Si a les forces de seguretat els ha sorpr¨¨s el protagonisme i la velocitat de radicalitzaci¨®, per alguns membres de la comunitat musulmana era nom¨¦s q¨¹esti¨® de temps que apareguessin fervents conversos disposats a cometre atrocitats en nom de l'islam. Pensen que l'Estat Isl¨¤mic ha convertit els conversos en el seu objectiu. Que intenten manipular els extremistes nouvinguts a l'islam, m¨¦s insegurs i ignorants dels preceptes de la seva nova religi¨®, i d'atreure subjectes torbats i violents cap a la seva causa. ¡°Si veuen que ets convers, els salafistes pensen que no coneixes b¨¦ l'islam i que et poden manipular amb m¨¦s facilitat¡±, explica Leonardo Nunes, un jove convers madrileny. ¡°Aquest ¨¦s un nou front obert que ens preocupa molt¡±, explica Fouad Borni, president de la Federaci¨® isl¨¤mica de Catalunya. ¡°Si no coneixen b¨¦ nostra religi¨®, s¨®n m¨¦s manipulables. Estan en mans de les persones que els han introdu?t en l'islam¡±.

No hi ha una xifra oficial de conversos a Espanya. Les oficioses parlen de desenes de milers i diverses fonts consultades asseguren que es tracta d'un col¡¤lectiu que no deixa de cr¨¦ixer. No hi ha ni molt menys un ¨²nic perfil de convers. La gran majoria ¨¦s gent que busca un cam¨ª espiritual, encara que tamb¨¦ n'hi ha que ho fan nom¨¦s per casar-se. Els que es radicalitzen, com els detinguts a Catalunya, s¨®n fins ara casos comptats. En pa?sos com el Regne Unit, Fran?a, Alemanya o fins i tot It¨¤lia s¨ª que hi ha hagut m¨¦s casos de conversos radicalitzats, segons Fernando Reinares, investigador de Terrorisme Global del Reial Institut Elcano. Manuel Torres, expert en terrorisme gihadista de la Universitat Pablo de Olavide a Sevilla, explica que perfils com el d'Orellana responen ¡°a gent que no es converteix a l'islam, sin¨® directament al gihadisme¡±. ¡°No busquen respostes espirituals, sin¨® que els atreu el relat de bons i dolents, un relat maniqueu per¨° ple de certeses¡±, explica. ¡°Els atreu el discurs victimista, creure's defensors d'una comunitat que consideren indefensa. No ¨¦s una q¨¹esti¨® religiosa¡±. Torres assegura que els casos a Espanya de conversos que opten per la via terrorista ¡°han estat fins ara anecd¨°tics¡±.

Munici¨® per a la batalla teol¨°gica

De la resoluci¨® per la qual el jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional Santiago Pedraz va enviar aquest mes a pres¨® set dels suposats gihadistes de Catalunya es despr¨¨n que bevien d'un c¨°ctel ideol¨°gic autofabricat (v¨ªdeos, textos de suposats savis, interpretacions injustes de l'Alcor¨¤...) amb el qual suposadament trobaven fonament teol¨°gic als seus prop¨°sits terroristes. Fonts dels Mossos d'Esquadra detallen que es reunien fora de la mesquita i que era Al¨ª, el perruquer, el cap operatiu que els lliurava els textos amb els quals els adoctrinava.

¡°En els ambients salafistes es promou ser autodidacta i aix¨° ¨¦s un perill, perqu¨¨ dos mesos despr¨¦s de l'¨²ltima borratxera es creuen que ja en saben m¨¦s que ning¨²¡±, diu Leonardo Nunes, un jove convers madrileny que explica que per Facebook li arriben invitacions de l'Estat Isl¨¤mic (EI) o de plataformes salafistes. ¡°Hi ha molt poc material sunnita tradicional i molt¨ªssim material salafista gratis a les mesquites i a la xarxa¡±. Nunes participa en una associaci¨® que mira de divulgar textos que refuten teol¨°gicament el missatge de l'EI. ¡°Aquesta ¨¦s una batalla teol¨°gica¡±, assegura Omar Hamzeh, coordinador de la iniciativa.

Poc despr¨¦s de les dues de la tarda, Jalal Badaui acaba de resar a la mesquita d'Al-Sunna, la mateixa en la qual orava Orellana. ?s un local fosc, una mena de garatge al final d'un carrer¨®, en el qual amb prou feines un diminut cartell escrit en ¨¤rab indica que es tracta d'un centre de culte. Badaui, amb barba llarga i abaia blanca fins als peus, prefereix no encaixar la m¨¤ a la seva interlocutora per evitar tocar una dona que no sigui la seva. Ja assegut en una cafeteria, ofereix la seva versi¨® de la transformaci¨® d'Orellana: ¡°Interiorment estava buit. Se sentia abandonat al seu propi pa¨ªs. Amb uns pares v¨ªctimes de l'epid¨¨mia de la separaci¨®. Quan va abra?ar l'islam, la seva vida va canviar d'un dia per l'altre. Va deixar de fumar, de beure, d'escoltar m¨²sica i de ficar-se en embolics. Era una persona bell¨ªssima¡±. A la mesquita fins i tot van intentar buscar-li una dona i expliquen que van trobar amb un home que tenia una filla a Terrassa, epicentre de la suposada c¨¨l¡¤lula terrorista. Orellana va visitar la candidata, per¨° el matrimoni no va acabar de quallar, cosa que va suposar un cop que el jove casador no va encaixar b¨¦, segons Badaui. Va ser llavors quan va comen?ar a freq¨¹entar un grup de conversos enlluernats pels avan?os de l'Estat Isl¨¤mic i ¡°carregats d'odi cap als infidels¡±, segons confirmen fonts dels Mossos que han tingut acc¨¦s a converses entre els ara empresonats.

Quan va tornar a Valls, Orellana era un altre. La seva mete¨°rica conversi¨® al salafisme combatent era evident. ¡°Va venir canviat, defensava l'Estat Isl¨¤mic¡±, assegura Badaui. ¡°Estava molt content perqu¨¨, per ell, el seu avan? era una mena de just¨ªcia hist¨°rica i ens anava informant sobre el que feia el Daesh. Li vam dir que par¨¦s, que s'arru?naria la vida. A aquests conversos jo els anomeno practicants adolescents. El seu problema ¨¦s que volen canviar-ho tot de la nit al dia. L'Estat Isl¨¤mic s'aprofita de gent com ell, que est¨¤ perduda¡±.

Orellana va treballar en una fruiteria propera a la mesquita. Ara hi despatxa Adam Pereira, tamb¨¦ convers i company de pis del detingut. Ensenya les marques que li van deixar les manilles el dia en qu¨¨ la policia es va endur Orellana. T¨¦ 24 anys i es va convertir en fa tres, quan va con¨¨ixer un marroqu¨ª que venia drogues i va veure que es feia molt amb la seva fam¨ªlia. ¡°Jo estava trist i notava que em faltava alguna cosa a la vida. Quan vaig llegir l'Alcor¨¤, vaig fluixejar. All¨¤ hi havia totes les respostes a les meves preguntes¡±. Pereira apunta una difer¨¨ncia fonamental entre el seu cas i el d'Orellana. ¡°Jo em vaig convertir abans, per¨° el Jacob va entrar en l'islam en un moment en el qual l'Estat Isl¨¤mic avan?a i surt molt per la tele. Ell volia saber si aix¨° estava b¨¦ o malament, tenia preguntes¡±. Explica que els col¡¤legues d'Orellana van anar un parell de vegades a Valls des de Terrassa i van discutir llargament sobre l'Estat Isl¨¤mic. De les escoltes telef¨°niques policials es desprenen frases d'Orellana del tipus: ¡°Saps que morir en nom d'Al¡¤l¨¤ no dol, que ¨¦s com un pessiguet¡±. L'¨²ltima vegada que es van despla?ar a Valls va ser el primer dissabte d'abril. Tres dies m¨¦s tard, la policia es va emportar detingut Orellana.

Abans d'acomiadar-se, Badaui aclareix que a Al-Sunna practiquen un ¡°islam salafista molt conservador¡±, per¨° que no tenen ¡°res a veure amb aquesta banda criminal de l'Estat Isl¨¤mic¡±. Diu que ells rebutgen els infidels, per¨° no volen que se'ls mati. I explica que la m¨²sica ¡°¨¦s odiosa perqu¨¨ apel¡¤la als sentiments i danya l'esperit¡±. Fins a quin punt el fet que joves com Orellana es converteixin a un islam salafista influeix en el seu suposat salt al gihadisme combatent ¨¦s objecte de reflexi¨® en ¨¤mbits policials i acad¨¨mics, per¨° tamb¨¦ en el si de la mateixa comunitat musulmana.

L¡¯Estat Isl¨¤mic ¨¦s com una secta. Tenen molt carisma¡±, indica un convers

A menys de mitja hora de Valls, a Tarragona, liberals musulmans i salafistes lliuren una guerra interna i intensa. ¡°L'islamista radical t¨¦ a Tarragona el poder intel¡¤lectual i la resta ho consideren una desviaci¨® de l'islam real¡±, diu Mohamed Benabderahim, secretari de la lliga d'imams d'Espanya. ¡°Per descomptat, ells no criden a la gihad, per¨° creen mentalitats molt tancades, d'odi als que consideren infidels i a la societat en la qual viuen, de nosaltres contra ells. Quan aquesta gent despr¨¦s accedeix a webs terroristes, ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil que caiguin¡±.

Benabderahim sap de qu¨¨ parla. Es va educar en el wahabisme saudita a Madrid, creient que la m¨²sica ¨¦s ¡°la flauta de satan¨¤s¡±. M¨¦s tard, els seus estudis en Ci¨¨ncies Isl¨¤miques al Marroc van transformar la seva visi¨® religiosa i ara lluita contra els extremistes des de l'islam. Considera que Tarragona i Girona s¨®n els nuclis m¨¦s importants de salafisme a Espanya i explica que, des de fa anys, les mesquites porten xeics saudites, kuwaitians o marroquins que propaguen el salafisme. ¡°Per entendre b¨¦ l'islam cal estudiar molt. Ells, no obstant aix¨°, ofereixen interpretacions f¨¤cils, blanc i negre, halal o haram, l¨ªcit o prohibit, i aix¨° enganxa¡±.

Costa imaginar el viatge mental que porta un jove recentment convertit a voler anar-se'n a S¨ªria o atemptar a Espanya. Leonardo Nunes, un jove convers madrileny coneixedor de les tensions que recorren la comunitat, ho explica molt b¨¦. ¡°Per mi, [els defensors de l'Estat isl¨¤mic] funcionen com una secta. Tenen molt carisma, molts mitjans i aconsegueixen anul¡¤lar el teu sentit cr¨ªtic. Et fan creure que el seu ¨¦s l'islam veritable i que la resta s¨®n desviacions¡±. I segueix. ¡°A la sortida de les mesquites, busquen. Si veuen que ets convers, pensen que no coneixes b¨¦ l'islam i que et poden manipular. Comencen a dir-te que si l'Alcor¨¤ diu aix¨° o all¨° altre. Al principi penses ¡®acabo d'arribar a la festa i no dec ser jo l'amo de la veritat¡¯, i et fan dubtar. Apel¡¤len als sentiments amb imatges de nens morts i t'omplen d'odi. T'instauren l'enemic al cap i una vegada l'odies, o est¨¤s amb nosaltres o amb ells¡±.

Zelador de professi¨®, de 28 anys, Nunes es va convertir en fa quatre. Abans d'acomiadar-se, insisteix en la import¨¤ncia d'un ¨²ltim factor, que considera decisiu: l'incentiu de la redempci¨® expr¨¦s o el desig d'esborrar per sempre un passat farcit d'ombres i tenir l'oportunitat de comen?ar de zero. Per aix¨°, alguns conversos senten que han de demostrar, m¨¦s que els altres, que s¨®n especialment piadosos i fer deures extra. ¡°Un dia s¨®n al bar bevent-s'ho tot o fent negocis bruts i l'endem¨¤ un germ¨¤ els diu: ¡®netejat el cor¡¯. ?s la gran oportunitat per tornar a n¨¦ixer¡±.