Ressons del genocidi a Barcelona
Els prop de 8.000 armenis que viuen a Catalunya recorden el centenari de la matan?a de 1915 i demanen a Turquia que superi el negacionisme
Armin Gabriel Sirouyan ¨¦s arquitecte i fa 22 anys que viu i treballa a Barcelona. ?s alt, t¨¦ accent argent¨ª i ulls clars. La seva fam¨ªlia procedeix de la di¨¤spora provocada per la matan?a de 1915 a les mans de l'Imperi Otom¨¤, l'actual Turquia. ¡°Va ser el primer genocidi del segle XX, tot i que encara no est¨¤ reconegut per tots els pa?sos¡±, explica Sirouyan, un dels prop de 8.000 armenis que viuen a Catalunya i que, divendres passat, van sortir al carrer per recordar el centenari del genocidi.
¡°Als meus avis els van ficar en un vaixell. Van acabar en pa?sos que ells no van triar com l'Uruguai i l'Argentina, per¨° es van salvar perqu¨¨ van ser acollits¡±, relata Sirouyan, membre de la Casa d'Arm¨¨nia de Barcelona, fundada el 2010. Aquest any, el Parlament catal¨¤ va recon¨¨ixer oficialment el genocidi del poble armeni, cosa que Espanya ¡ªentre altres pa?sos europeus¡ª encara no ha fet.
¡°Admetre el genocidi cicatritzaria la ferida¡±, explica Sevada Sahakyan
El seu avi, Artzun¨ª Tulian, va escriure uns manuscrits en llengua arm¨¨nia que el seu pare va traduir al castell¨¤ i que va publicar amb el t¨ªtol Historia del Pueblo Armenio. El seu objectiu era donar a con¨¨ixer el conflicte i mostrar la riquesa cultural que va quedar sepultada com a conseq¨¹¨¨ncia de l'enfrontament amb els otomans.
El desmantellament de la Uni¨® Sovi¨¦tica els anys 90 va provocar un segon gran moviment migratori del poble armeni, assolat per la pobresa. En aquest context va arribar a Barcelona la fam¨ªlia de Sevada Sahakyan, un altre jove armeni que viu a la ciutat des de fa 11 anys. Els seus pares van aterrar el 1997 a Catalunya, van aconseguir feina i van poder pagar els estudis de les germanes de Sahakyan. Anys despr¨¦s, el 2003, ell mateix va venir cap aqu¨ª. Ara treballa en el sector de la construcci¨®. ¡°El dolor que sentim ¨¦s psicol¨°gic i moral. Cicatritzaria la ferida si aquest crim contra la humanitat fos reconegut i condemnat per part de tota la comunitat internacional¡±, comenta Sahakyan, hereu d'un genocidi que ha deixat seq¨¹eles a les generacions posteriors. S'estima que m¨¦s d'1,5 milions d'armenis hi van morir. ¡°Si s'hi hagu¨¦s visibilitzat i condemnat el genocidi armeni en el seu moment, potser hauria servit per donar exemple i evitar altres exterminis posteriors¡±, afegeix.
¡°A Turquia ¨¦s molt dif¨ªcil parlar d'aquest tema¡±, es queixa Jos¨¦ Misgran Agdar
Un altre membre de l'Associaci¨® Cultural Arm¨¨nia de Barcelona ¨¦s Jos¨¦ Misgran Agdar, nascut a Barcelona i de pare armeni. Fins fa poc, ell mateix ignorava el conflicte turc-armeni. Quan el seu pare va arribar a Catalunya des d'Istanbul l'anomenaven El Turc, tot i que ell recordava a tots que era armeni. ¡°A Turquia ¨¦s molt dif¨ªcil parlar d'aquest tema i hi ha part de la hist¨°ria de la meva fam¨ªlia que no coneixem b¨¦¡±. Al costat dels seus pares, Misgran va descobrir que, quan el seu avi era petit, li van canviar el cognom armeni per un altre d'¨¤rab. Aix¨ª va aconseguir fugir d'Istanbul amb una falsa identitat i va salvar la vida. Investigant, tamb¨¦ va saber que el seu avi va arribar a ser enterrador del cementari armeni de la capital turca.
Sirouyan explica que va poder anar a una escola arm¨¨nia a l'Argentina i que all¨ª li van ensenyar ¡°totes les hist¨°ries del patiment armeni¡±. Agdar, en canvi, no va tenir contacte amb els seus avis: ¡°L'¨²nica cosa que en sabia era perqu¨¨ el meu pare em recordava que no ¨¦rem turcs, sin¨® armenis. No entenia b¨¦ el que va passar fins que vaig estudiar hist¨°ria¡±, explica Agdar, que treballa com a auxiliar d'infermeria.
Sirouyan, Sahakyan i Agdar critiquen el negacionisme del govern turc i coincideixen que es tracta d'un conflicte poc conegut. Sirouyan recorda que, el 1919, es va castigar els executors dels crims, per¨° els organitzadors de les matances van rebre asil a Alemanya. Malgrat els acords per al di¨¤leg entre Armenia i Turquia signats el 2009, les ferides continuen obertes. Al parc de Monju?c de Barcelona, al costat del Museu Ol¨ªmpic, es va inaugurar el 2009 una creu jachkar en record a tots els morts i exiliats. Cada 24 d'abril, amb motiu de les nombroses detencions i assassinats d'aquest dia de 1915, s'hi reuneixen desenes d'armenis per recordar les seves v¨ªctimes. Aquest any estan previstes diverses celebracions, com una missa a la catedral del Mar i una confer¨¨ncia al Born Centre Cultural.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.