¡°Si la paraula ¨¦s reempla?ada per la imatge perilla la imaginaci¨®¡±

¡°Si el m¨®n segueix el proc¨¦s en el qual la paraula escrita ¨¦s reempla?ada per la imatge i l'audiovisual, es corre el risc que desaparegui la llibertat, la capacitat de reflexionar i imaginar i altres institucions com la democr¨¤cia¡±, va advertir ahir Mario Vargas Llosa en conversa amb Antonio Ca?o, director d'EL PA?S, durant el I F¨°rum Internacional de l'Espanyol 2.0, celebrat a Ifema.

Davant unes 300 persones, molts d'ells joves, Ca?o va preguntar al Nobel peru¨¤ si compartia el pron¨°stic de la desaparici¨® del diari tradicional i els llibres impresos. L'escriptor peru¨¤ va dir que ¨¦s una possibilitat, per¨° no ho creu. Si aix¨° ¨¦s aix¨ª, va insistir, el resultat seria tr¨¤gic sobretot per la cultura de la llibertat: ¡°Seria el malson d'Orwell d'una societat convertida en robots en qu¨¨ tot ¨¦s organitzat per poders invisibles¡±. Encara que no creu que passi perqu¨¨ est¨¤ conven?ut que sempre hi haur¨¤ prou gent que llegeixi llibres i diaris de paper. El seu temor ¨¦s que la cultura de la pantalla sigui cada vegada m¨¦s entreteniment pur, ¡°i aix¨° aboliria l'esperit cr¨ªtic¡±.

L'advertiment el fa en considerar que la paraula llegida, el llenguatge comunicat de manera impresa, t¨¦ un efecte en el cervell que completa i complementa el llegit. En canvi, l'autor de Conversaci¨®n en La Catedral, va afirmar que ¡°les imatges no produeixen el mateix mecanisme de transformaci¨®. En la lectura hi ha un esfor? creatiu i intel¡¤lectual que gaireb¨¦ s'elimina amb el visual¡±.

L'autor de La guerra del fin del mundo?advoca per la creaci¨® de mecanismes perqu¨¨ aix¨° no passi: ¡°Perqu¨¨ pot venir una reculada cap a la barb¨¤rie; un m¨®n sense llibertat manipulat des dels poders tenint la tecnologia al seu favor¡±. L'escriptor va deixar clar que ¨¦s partidari de la tecnologia a la qual agraeix moltes coses i hi veu unes altres de molt positives, com l'acc¨¦s a la cultura.

Enfront de l'entusiasme viscut avui per les s¨¨ries de televisi¨® que alguns homologuen a la funci¨® que fa la literatura, el creador de La fiesta del Chivo creu que s¨®n productes que estan b¨¦ i s¨®n entretinguts per¨° ¡°totalment ef¨ªmers¡±. Per aix¨° considera important defensar el llibre, ¡°la lectura no solament entret¨¦ sin¨® que produeix un efecte m¨¦s profund, crea ciutadans m¨¦s responsables i cr¨ªtics, i contribueixen a un m¨®n millor¡±.

Realitats, utopies i dist¨°pies a les quals van arribar Mario Vargas Llosa i Antonio Ca?o mitja hora despr¨¦s d'una conversa nascuda amb el t¨ªtol d'El llenguatge i el periodisme. I llenguatge ¨¦s la paraula que uneix aquests dos oficis. Tots dos estan fets del mateix material, per¨° la seva missi¨® i destinaci¨® s¨®n diferents. Mostren les dues cares de la naturalesa del llenguatge: passi¨®, imaginaci¨® i no l¨ªmits en la literatura i ra¨®, realitat i lleis clares en el periodisme. Aix¨° s¨ª, totes dues comparteixen fronteres, de vegades movedisses. ¡°El periodisme t¨¦ un llenguatge m¨¦s impersonal al servei d'un objectiu que ¨¦s comunicar, sense renunciar a la creativitat. La literatura s¨ª que t¨¦ un llenguatge m¨¦s visible, m¨¦s creatiu¡±, opinava Vargas Llosa minuts abans de dialogar amb Antonio Ca?o. Pel director d'EL PA?S, es tracta de dues arts que ¡°no sempre s¨®n bones s¨°cies. I funciona si la literatura aconsegueix imprimir al periodista la capacitat de transmetre idees i explicar millor els fets¡±.

Vargas Llosa?tenia quinze anys quan va comen?ar en el periodisme. Va ser l'estiu entre el pen¨²ltim i ¨²ltim curs de l'escola. Va pensar que podria ser la seva professi¨® complement¨¤ria a la vocaci¨® d'escriptor. L'hi va preguntar al seu pare i aquest el va ajudar a aconseguir una feina al diari de Lima La Cr¨®nica. Des de llavors el periodisme ha estat el seu company. ?s m¨¦s, va dir, ¡°aquests records van servir despr¨¦s de mat¨¨ria primera per alguna de les meves novel¡¤les. Sense el periodisme no existirien bona part dels meus llibres¡±.

Ho diu un autor que ha passat per gaireb¨¦ tots els g¨¨neres period¨ªstics i seccions. Ha escrit de literatura, i del Congo o de l'Iraq. Sempre ha sabut la ¡°interessant i meravellosa¡± relaci¨® entre periodisme i literatura. Va recordar els casos en qu¨¨ el periodisme ha estat fet per grans escriptors. ¡°El periodisme ha de comunicar i ha de portar al lector cap a all¨° que vol transmetre, el seu llenguatge no ha de ser una barrera entre qui escriu i llegeix; ha de tenir gran precisi¨®, buscar la invisibilitat del llenguatge de tal manera que la mat¨¨ria sembli autosuficient. Hi ha periodistes que escriuen malament o b¨¦ i uns altres molt b¨¦, i alguns s¨®n espl¨¨ndids escriptors i periodistes¡±. Claredat, objectivitat i no contaminar-se del llenguatge de l'¨¤rea que es cobreix s¨®n les recomanacions de Ca?o.

La conflu¨¨ncia de l'anal¨°gic i digital preocupa Vargas Llosa en el sentit que s'est¨¤ perdent la jerarquitzaci¨® de la informaci¨® i augmenta la vulgaritzaci¨® del llenguatge. ¡°Hi ha una ra¨® per estar satisfets amb la tecnologia¡±, va dir Ca?o, ¡°i ¨¦s que ¨¦s un m¨®n en qu¨¨ tots expliquen, es comuniquen de manera permanent. El periodisme ¨¦s avui una gran conversa en la qual els periodistes som un m¨¦s¡±.

I el f¨°rum?El?Llenguatge i el periodisme, tindr¨¤ de convidats avui a les 11.30 la fil¨°loga i acad¨¨mica In¨¦s Fern¨¢ndez Ord¨®?ez, l'escriptor Juan Jos¨¦ Mill¨¢s i el periodista ?lex Grijelmo per parlar de L'¨¨tica i la paraula.