M¨¦s de 2,5 milions d¡¯aturats de llarga durada no perceben prestaci¨®

El mercat laboral es recupera, per¨° l'atur segueix sent molt elevat. Ja fa gaireb¨¦ cinc anys que la taxa d'atur est¨¤ per sobre del 20%. Aix¨° es nota en les ajudes que reben els aturats, que en la majoria dels casos fa temps que han deixat de percebre-les. En el primer trimestre de l'any 3,8 milions d'aturats no cobraven cap mena de prestaci¨® ni subsidi, 2,5 milions dels quals fa m¨¦s d'un any que no tenen feina, segons les microdades de l'enquesta de poblaci¨® activa (EPA) facilitats per l¡¯INE.

La falta d'ofertes de feina durant anys, la configuraci¨® de l¡¯asseguran?a de desocupaci¨® (vinculada a un per¨ªode limitat de temps en la majoria de modalitats) i el fet que com m¨¦s temps passa un desocupat sense feina m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s el seu retorn al mercat laboral expliquen que siguin els aturats de llarga durada ¨Cun any sense ocupaci¨®¨C els que m¨¦s pateixen la falta de les ajudes. Aix¨ª, sempre segons l¡¯EPA, mentre que un 35,7% dels aturats que fa menys d¡¯un any que estan a l¡¯atur perceben ajudes; el percentatge cau fins a un 25,6% en els que fa m¨¦s temps que no treballen. La mitjana conjunta ¨¦s d¡¯un 29,4%.

Aquesta taxa de protecci¨® ¨¦s molt inferior a la del Ministeri d¡¯Ocupaci¨®, la taxa de cobertura del qual se situava en un 55,7% al febrer. La discrep¨¤ncia entre una dada i una altra es deu, en primer lloc, al fet que tots dos mesuren col¡¤lectius diferents. Les microdades de l¡¯INE recollides per l'investigador Enrique Negueruela per a la Fundaci¨® Primer de Maig, vinculada a CC OO, parteixen dels aturats de l¡¯EPA (5,4 milions en el primer trimestre), als quals se'ls pregunta expressament si perceben alguna classe d'ajuda per desocupaci¨®: 1.599.767 responen que s¨ª.

Les xifres del Ministeri, en canvi, parteixen de l'atur registrat (4,5 milions al febrer, ¨²ltim mes amb dades sobre prestacions). Aquests n¨²meros diuen que hi ha 2.372.615 de beneficiaris. Entre una dada i una altra hi ha gaireb¨¦ 800.000 persones de difer¨¨ncia. Aix¨° es deu al fet que les xifres d¡¯Ocupaci¨® no tenen en compte els prejubilats (col¡¤lectiu que l¡¯EPA no considera aturats), els afectats per regulacions d¡¯Ocupaci¨®, en qu¨¨ es redueixen la jornada i perceben ajudes mentrestant, i els que treballen a temps parcial i ho compatibilitzen amb el cobrament de la prestaci¨® per la resta de jornada que no treballen per completar el sou.

Malgrat les discrep¨¤ncies entre les dues taxes, tant en una com en l¡¯altra s'observa que la durada de la crisi ha erosionat la protecci¨® als aturats. Al comen?ament del 2013, el percentatge extret de l¡¯EPA se situava en un 35,1%, gaireb¨¦ sis punts percentuals m¨¦s que ara. En el mateix per¨ªode, la cobertura mesurada pel Govern espanyol, que va arribar a superar el 80% el 2010, ha caigut gaireb¨¦ vuit punts. El 2013 se situava en un 63,2%, ara, en un 55,7%

Aquesta ¨²ltima evoluci¨® explica que els ¨²ltims dos anys la despesa per desocupaci¨®, que es va situar entorn dels 30.000 milions o m¨¦s del 2009 al 2013, hagi caigut molt el 2014 i segueixi la mateixa tend¨¨ncia el 2015 (en els dos primers mesos de l'any la despesa agregada ha caigut un 17,7%).

Per revertir aquesta situaci¨® i incrementar la protecci¨®, els sindicats majoritaris, CC OO i UGT, van presentar dimarts passat una iniciativa legislativa en el Congr¨¦s i recolliran signatures per crear una nova ajuda que vol protegir uns dos milions de persones i suposar¨¤ uns 11.000 milions de despesa anual. Aquesta pret¨¦n sumar-se a la que va entrar en vigor al gener, que al febrer nom¨¦s rebien 8.500 aturats.