Una missa cat¨°lica no ¨¦s un funeral d¡¯Estat

La primera cadena de Televisi¨® Espanyola ha retransm¨¨s durant un parell d'hores la missa/funeral per a les v¨ªctimes de l'accident aeri dels Alps, concelebrada pel cardenal Mart¨ªnez Sistach i diversos bisbes a la imponent bas¨ªlica de Barcelona. Ho va fer tamb¨¦, per¨° ¨ªntegrament (entre les 18 hores i les 20.37), la cadena 24 hores, tamb¨¦ de TVE i el canal 3/24 de Televisi¨® de Catalunya. Mentrestant, les emissores dels bisbes, 13TV i COPE Radio, emetien una pel¡¤l¨ªcula de l'Oest amb molts trets i un debat sobre pol¨ªtica, respectivament. Misteris de la vida eclesi¨¤stica plurinacional.

S'ha anomenat a aquesta missa un funeral d'Estat. No ¨¦s correcte. Ha estat un funeral cat¨°lic, amb eucaristia inclosa, en qu¨¨ un cardenal cat¨°lic, propietari del temple, despr¨¦s de resistir-s'hi durant dies, ha perm¨¨s a dirigents de tres confessions m¨¦s parlar breument, com en altres misses accedeix al fet que prenguin la paraula fidels que llegeixen l'Evangeli o preg¨¤ries pr¨¨viament pactades. Moltes organitzacions cat¨°liques l'han criticat molt severament, acusant-lo de donar una nova mostra d'integrisme religi¨®s. El que m¨¦s ha sorpr¨¨s ¨¦s un dels arguments del prelat, segons un dels portaveus de la Generalitat que van intentar conv¨¨ncer-lo que ced¨ªs en les seves posicions. ?s que l'Esgl¨¦sia cat¨°lica creu en l'efic¨¤cia de les misses celebrades pels difunts, cosa en qu¨¨ no creuen ni protestants, ni jueus ni musulmans, els va dir. Lloat sia D¨¦u.

Per cert, per qu¨¨ s'ha donat la paraula a tres confessions (protestants, jueus i musulmans), i no a les altres que tenen reconegut el car¨¤cter de ¡°notori arrelament¡± a Espanya, ¨¦s a dir, l'Esgl¨¦sia de Jesucrist dels Sants dels ?ltims Dies (mormons), els Testimonis cristians de Jehov¨¤, la federaci¨® d'entitats budistes i l'Esgl¨¦sia ortodoxa? I per qu¨¨ no a les altres confessions registrades al Ministeri de Just¨ªcia, milers, algunes amb molta activitat, com la cienciologia, la Fe bah¨¢'¨ª, els fidels a Confuci, els Hare Krishna o l'Esgl¨¦sia?d'unificaci¨® del core¨¤ Sun Myung Moon?

No fem un debat absurd. Ni tan sols convertint la cerim¨°nia d'aquest dilluns en un anomenat funeral multirreligi¨® s'hauria resolt la pol¨¨mica sobre qu¨¨ s'ent¨¦n per un funeral d'Estat. Un funeral multirreligi¨®s amb pres¨¨ncia d'autoritats civils vulneraria l'aconfessionalitat de l'Estat i la llibertat de consci¨¨ncia dels morts, ja que ning¨² podr¨¤ saber les conviccions dels 150 morts en l'accident de l'avi¨® als Alps. ?s el que pensen molts te¨°legs i, de manera severa, les organitzacions laiques m¨¦s actives, com Europa Laica.

Alguns dels esvalotadors del cardenal de Barcelona han argumentat, per analfabetisme, que no ¨¦s comprensible un funeral que no sigui religi¨®s i, fins i tot, que no sigui cat¨°lic. Ignor¨¤ncia greu. La paraula funeral, d'origen llat¨ª, significa molt m¨¦s, en concret la solemnitat amb qu¨¨ es du a terme un enterrament (el diccionari de l'IEC diu: ¡°Pertanyent a l¡¯enterrament i a les ex¨¨quies d¡¯un difunt¡±). Des d'aquesta definici¨®, un Estat aut¨¨nticament laic hauria d'organitzar en aquests casos cerim¨°nies civils, oficiades en espais civils, inclusives i al marge de les creences particulars de cada mort o dels seus familiars, que podran organitzar abans o despr¨¦s el funeral religi¨®s, o no, que cadasc¨² cregui convenient dur a terme.

El Govern Zapatero va voler legislar sobre aquest tema, amb aquest criteri, amb una redacci¨® nova de la Llei org¨¤nica de llibertat religiosa, de 1980, per¨° es va arronsar per pressions dels bisbes a canvi d'una pau religiosa sempre q¨¹estionada.