El lloc del cervell que fa fracassar les dietes

¡°Si preguntes pel carrer quin ¨¦s el motiu que una persona sigui obesa, la majoria de la gent et respondr¨¤ que ¨¦s perqu¨¨ menja massa, i tenen ra¨®. Per¨° la pregunta important ¨¦s: per qu¨¨ menja massa?¡±. La pregunta la plantejava Jeffrey Friedman en una entrevista amb EL PA?S. El 1994, aquest cient¨ªfic nord-americ¨¤ havia identificat l'hormona que ens diu quan hem de menjar i quan ¨¦s el moment de parar. Aquest tipus d'estudis van mostrar que el pes era un tret regulat per gens, d'una manera similar a l'al?ada, i que pensar a manipular-lo d'una manera significativa a partir de dietes pot ser una mica m¨¦s complicat que no pas una q¨¹esti¨® de voluntat i bons h¨¤bits.

Milions d'anys d'evoluci¨® ens han llegat una her¨¨ncia gen¨¨tica que busca un equilibri entre els riscos de morir de gana i els inconvenients d'estar massa grassos per ca?ar o fugir dels depredadors. El centre de control d'aquest mecanisme es troba al cervell, encarregat de gestionar els senyals que envia l'organisme i l'entorn per mantenir-nos amb vida el m¨¤xim de temps possible. Un dels mecanismes clau d'aquest sistema ¨¦s la gana, un est¨ªmul necessari per enfrontar-se a la ca?a d'un mamut, per¨° un enemic mortal en un m¨®n amb menjar per tot arreu.

Aquesta setmana, dos equips independents de cient¨ªfics publiquen dos treballs que han intentat descobrir quines xarxes de neurones gestionen la informaci¨® i els impulsos relacionats amb l'aliment.

Un dels grups, liderat per Bradford Lowell, investigador de l'Escola de Medicina de Harvard ¨¦s un dels descobridors de les neurones AgRP, unes c¨¨l¡¤lules nervioses que detecten la falta de calories i emeten una s¨¨rie de senyals que fan que ens calgui menjar. Aquestes mol¨¨cules tenen nivells m¨¦s elevats entre les persones obeses i m¨¦s baixos entre les primes.

Ara, en un article que es publica en la revista Nature Neuroscience, expliquen el descobriment d'un circuit que inhibeix i controla les ganes de menjar. Aquest mecanisme, regulat per una prote?na batejada com a MC4R, podria convertir-se en una diana per crear un f¨¤rmac que ajud¨¦s a controlar la gana i l'obesitat, i reduir aix¨ª el patiment de la gana associada a la dieta.

Una vegada identificades les neurones que controlen la sacietat, situades a l'hipot¨¤lem, la zona del cervell que regula els nostres mecanismes b¨¤sics de superviv¨¨ncia, els investigadors van observar que els senyals d'aquesta regi¨® es comunicaven amb una altra de situada a la part de darrere del cervell coneguda com a nucli lateral parabraquial. Despr¨¦s, els investigadors van dissenyar un experiment per identificar la manera en qu¨¨ es transmetien aquestes ordres. Ho van fer a trav¨¦s d'un sistema que, emprant ratolins modificats gen¨¨ticament, permetia activar neurones a trav¨¦s de l¨¤ser blau que actuava sobre un implant de fibra ¨°ptica al cervell.

Amb aquest sistema, van introduir ratolins amb gana en un espai amb dues c¨¤meres, una de normal i una amb una llum blava que activava l'implant dels ratolins modificats. A m¨¦s, van utilitzar ratolins sense modificar. Aquests ¨²ltims no van mostrar prefer¨¨ncia per cap de les dues habitacions, per¨° els manipulats van preferir clarament la blava, on el l¨¤ser activava la regi¨® del cervell relacionada amb la gana i els disminu?a la necessitat de menjar.

Les neurones de la gana s¡¯activen quan es perd entre el 5 i el 10% de la massa corporal

Ara, Lowell i el seu equip treballen per aplicar el que han apr¨¨s amb aquests experiments a la salut humana, tot i que reconeixen que implantar fibra ¨°ptica en humans pot ser que no sigui la millor soluci¨® per a l'obesitat. ¡°Idealment, aquestes neurones s'estimularien amb un f¨¤rmac. Ara estem treballant per identificar tots els gens que expressen aquestes neurones de la sacietat i esperem que expressin alguna cosa que pugui ser emprada com una diana terap¨¨utica¡±, explica Lowell a EL PA?S.

En un treball que buscava comprovar una part relacionada d'aquest mecanisme, Scott Sternson, investigador de l'Institut M¨¨dic Howard Hughes, tamb¨¦ va analitzar la funci¨® de les neurones AgRP. Segons l'investigador, aquests interruptors de la gana s'activen quan la p¨¨rdua de pes ¨¦s d'entre el 5% i el 10% de la massa corporal, i explicaria en part perqu¨¨ al principi una dieta pot funcionar per despr¨¦s acabar en frac¨¤s a causa d'una gana permanent que ens vol retornar al que considera el nostre pes normal.

¡°Estem estudiant diferents maneres en qu¨¨ el cervell controla l'apetit¡±, afirma Sternson, que ha publicat el seu estudi a?Nature. ¡°Durant m¨¦s de 60 anys, tots els estudis neurobiol¨°gics han estat consistents amb la idea que la gana fa que el menjar tingui m¨¦s bon gust, i aix¨° ¨¦s cert, sens dubte. No obstant aix¨°, hem identificat un grup de neurones diferents que provoca la gana per un altre mecanisme: produeixen un senyal que genera un sentiment desagradable i els animals aprenen a menjar, en part, per fer callar aquest senyal¡±, afegeix. ¡°Per tant, aquestes neurones contribueixen als aspectes emocionals negatius de perdre pes, ja sigui a causa de la inanici¨®, que aquestes neurones van evolucionar per prevenir, o a causa d'una dieta per perdre pes¡±, conclou.

Fins ara, Sternson i el seu equip, que com Lowell han desenvolupat els seus experiments amb ratolins, manipulen les neurones de la sacietat a trav¨¦s de virus, d'una manera similar a com s'insereixen nous gens en la ter¨¤pia g¨¨nica. ¡°Aquesta podria ser una manera en qu¨¨ es podria fer en les persones, per¨° tamb¨¦, podr¨ªem entendre prou coses sobre els receptors i els enzims expressats en les neurones AgRP per ser capa?os de desenvolupar f¨¤rmacs que els modifiquin en el futur¡±, apunta.

Els dos enfocaments presentats aquesta setmana servirien ¨Csi es poden traslladar amb seguretat als humans¨C per reduir la ingesta excessiva de menjar i, al mateix temps, evitar els efectes desagradables de la gana que acompanyen la dieta i que, com explicava Friedman, sembla recordar-nos que el nostre pes, com la nostra al?ada, est¨¤ escrita als gens i no hi ha gaire cosa que puguem fer per fer-lo canviar a llarg termini.