¡®Els internats de la por¡¯, hist¨°ria d¡¯un infern i una impunitat

Els internats de la por (TV3) va presentar ahir a la nit els testimonis ¨ªntims d¡¯un grup de persones que van ser, quan eren nens i joves, infortunats presoners en aquests llocs: asils i sanatoris de la benefic¨¨ncia franquista o institucions religioses. Les v¨ªctimes d'aquestes organitzacions, aparentment humanit¨¤ries, eren nens pobres, de mares solteres o amb els pares empresonats. Infants desprotegits, extremadament vulnerables.

El recompte de brutalitats que aquests supervivents de l¡¯abjecci¨® van explicar a la c¨¤mera, algunes ja conegudes, deixa un paisatge de devastaci¨® humana. Un capell¨¤ obligant una nena a fer-li una fel¡¤laci¨® perqu¨¨ ¡°D¨¦u ho vol¡±; dues criatures enviades al frenop¨¤tic de Sant Boi, a les quals apliquen electroxocs de c¨¤stig sense estar malaltes de res; una noia que sotmeten a una operaci¨® quir¨²rgica sense necessitat, probablement per entrenament del metge; un nen venut per cent mil pessetes a un gu¨¤rdia civil que l¡¯explota treballant al camp sense cobrar; una nena que tenen dos anys sense banyar-se; tota mena de c¨¤stigs corporals... Vivien, com diu un d¡¯ells, en ciutats segregades, invisibles. Segrestats. ¡°No ¨¦rem res¡±, ¡°ens van robar la inf¨¤ncia¡±, ¡°¨¦rem esclaves del col¡¤legi¡±, ¡°no els perdonar¨¦ mai¡±, ¡°te hacen sentir basura¡±. Aix¨ª s¡¯expliquen sense haver pogut pair, encara avui, l¨°gicament, la humiliaci¨® que van patir en aquelles presons de nens.

Aquests testimonis no construeixen, per¨°, nom¨¦s la cr¨°nica d¡¯uns fets amagats, dels anys seixanta, setanta i fins i tot dels vuitanta. Condueixen a una reflexi¨®, ben actual, sobre la impunitat. A Espanya no ha passat com a Irlanda, on un informe de l'any 2009 establia el cat¨¤leg d¡¯agressions sistem¨¤tiques comeses, durant seixanta anys, per sacerdots, monges i personal seglar d¡¯institucions estatals gestionades per l¡¯Esgl¨¦sia. No hi ha hagut una sent¨¨ncia com la del Tribunal Europeu de Drets Humans del 2014 contra l¡¯Estat irland¨¨s per no haver ofert la protecci¨® que calia als menors que van ser v¨ªctimes d¡¯abusos sexuals en escoles religioses durant els anys setanta. Una sent¨¨ncia que subratlla la conniv¨¨ncia de les autoritats civils i religioses per tapar aquells esc¨¤ndols. Aqu¨ª, la den¨²ncia que no ha fet l¡¯Estat, l¡¯han feta els periodistes i algunes d¡¯aquelles v¨ªctimes. Un exemple d'hist¨°ria oral.

El reportatge de Montse Armengou i Ricard Belis s¡¯organitza b¨¤sicament amb el testimoni d¡¯aquestes persones, assegudes en mobles coberts de llen?ols, com de cases deshabitades on un dia convindria treure la pols, aixecar les catifes i escombrar la porqueria. I, de tant en tant, mentre s¡¯escolta el seu relat, les imatges del NO-DO de l¡¯¨¨poca, mostrant colles de nens content¨ªssims, fent gimn¨¤s, menjant saludablement, jugant al pati d¡¯establiments d¡¯Auxilio Social, a les Llars Mundet o al preventori de tuberculosi de Guadarrama. La mentida institucional per amagar m¨¦s d¡¯un i de quatre inferns. Uns inferns ignorats perqu¨¨ els seus for?osos habitants estaven obligats al silenci. I era f¨¤cil obtenir-lo. Com explica un dels testimonis, si deia alguna cosa l¡¯amena?aven de matar la seva madrastra. Terrible i sense c¨¤stig.

(El programa va ser vist per 635.000 persones i va tenir un 19,1 de quota. "El millor premi!", diu Francesc Escribano en una piulada)