¡°Segrestant la hist¨°ria escrita d¡¯un pa¨ªs, el tens esclavitzat¡±

El dia de Sant Jordi l¡¯historiador i arxiver Josep Maria Sans i Trav¨¦ (Solivella, 1947) es va jubilar com a director de l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) despr¨¦s de 23 anys en el c¨¤rrec. Abans havia estat director de l¡¯Arxiu de Protocols de Barcelona i responsable del Servei d¡¯Arxius de la Generalitat per enc¨¤rrec del conseller Max Cahner. En total, m¨¦s de 35 anys vinculat amb arxius, documentaci¨® i fotografies que l¡¯han convertit en una de les persones que en sap m¨¦s d¡¯aquesta mat¨¨ria en aquest pa¨ªs.

Pregunta. Quin ¨¦s el seu balan? com a director de l¡¯ANC?

Resposta. Fant¨¤stic. Els comen?aments van ser molt dif¨ªcils, amb prou feines amb quatre persones en un local del carrer Villarroel, per¨° amb el temps s¡¯ha anat consolidant; sobretot despr¨¦s de l¡¯obertura de la seu a Sant Cugat el 1995, que l¡¯ha acabat convertint en el m¨¦s important a Catalunya, tot guanyant-se el reconeixement de la societat catalana i el prestigi a Espanya i internacionalment.

P. I quin futur li espera?

R. T¨¦ dos grans reptes per als anys vinents: aconseguir m¨¦s difusi¨® i respondre al repte que suposa poder arxivar la documentaci¨® electr¨°nica. Quan es va inaugurar vaig dir que m¡¯agradaria que la sala de consulta estigu¨¦s buida perqu¨¨ la documentaci¨® era accessible des d¡¯internet. Digitalitzar-ho tot no t¨¦ sentit, perqu¨¨ hi ha milions de documents, per¨° les s¨¨ries m¨¦s consultades s¨ª, i aix¨° ja est¨¤ fet.

P. L¡¯ANC ¨¦s una estructura d¡¯Estat?

¡°L¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® ¨¦s invisible i viu d¡¯esquena a Catalunya¡±

R. Max Cahner tenia les idees molt clares. Creia que Catalunya havia de tenir estructures i infraestructures d¡¯Estat, com qualsevol naci¨®. Per aix¨°, en les negociacions amb el Ministeri es va dir que l¡¯arxiu seria nacional i no regional, com ells volien. Vam ser molt valents el 1980.

P. Hi ha consci¨¨ncia del patrimoni documental?

R. Ara s¨ª, per¨° al comen?ament era terror¨ªfic veure com estava la documentaci¨® als arxius municipals. S¡¯ha avan?at molt i la gent est¨¤ m¨¦s preparada.

P. Per qu¨¨ es va construir l¡¯ANC a Sant Cugat?

R. Es va demanar un solar a l¡¯Ajuntament de Barcelona. Se¡¯n va estudiar un a la zona universit¨¤ria de Pedralbes, per¨° despr¨¦s de dos anys buscant, i de veure que l¡¯Ajuntament i la Diputaci¨® no facilitaven les coses, i de comprovar que el local del carrer Villarroel no era suficient, es va acceptar la proposta de Sant Cugat, que oferia aquest solar enorme.

P. S¡¯ha sentit amb el suport dels governs de la Generalitat?

R. Des del primer fins a l¡¯¨²ltim.

P. I no el molesta que el futur Centre Nacional de Fotografia depengui del MNAC i no de l¡¯ANC, malgrat que tenen tres milions d¡¯imatges?

R. No. Del que es tracta ¨¦s que es conservin i estiguin a disposici¨® de tots. L¡¯ANC necessita una sala a Barcelona per poder posar en valor les fotografies que conservem aqu¨ª, i ara la tindr¨¤ a Montju?c. A m¨¦s, l¡¯ANC participa en tota la pol¨ªtica sobre fotografia de la Generalitat.

P. Quina relaci¨® ha tingut amb l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® (ACA)?

R. D¡¯afecte mutu i bons ve?ns, per¨° res m¨¦s. S¨®n dos arxius diferents que responen a institucions diferents. L¡¯ACA, que jo anomeno Reial de Barcelona, hauria d¡¯haver estat transferit a la Generalitat, com els de Val¨¨ncia i Mallorca, i com hauria passat amb el d¡¯Arag¨® si no s¡¯hagu¨¦s cremat a la Guerra de la Independ¨¨ncia, per¨° els estatuts de les quatre comunitats l¡¯han maltractat. L¡¯ACA ¨¦s un arxiu invisible que viu d¡¯esquena a Barcelona i amb molt poca reputaci¨® i vinculaci¨® amb Catalunya. I tampoc genera molt pel que fa a investigaci¨®.

P. Creu que la documentaci¨® de l¡¯ACA hauria de passar a l¡¯ANC?

R. S¨ª. Una cosa tan exclusiva i fonamental, com ¨¦s la documentaci¨® hist¨°rica de la Generalitat, no t¨¦ sentit que estigui a l¡¯ACA i que els consellers de Val¨¨ncia, les Balears o Arag¨® tinguin responsabilitat sobre ella.

P. Es pot solucionar?

R. Parlant tot se soluciona.

P. Per¨° sembla que hi ha hagut poc di¨¤leg i moltes den¨²ncies.

R. Les relacions amb l¡¯Estat espanyol sempre han estat dif¨ªcils i poc fluides, sobretot en el tema de la documentaci¨®. Nosaltres, a m¨¦s, hem tingut un tema prioritari, que ¨¦s el de la recuperaci¨® de la documentaci¨® conservada a Salamanca, no per la import¨¤ncia dels fons, que tamb¨¦, sin¨® pel simbolisme que representava. Als anys vuitanta era impensable que pogu¨¦ssim recuperar el 90% dels documents requisats despr¨¦s de la Guerra Civil com tenim ara. Ha estat un ¨¨xit.

P. Hi ha qui pensa que Catalunya s¡¯ha quedat documents que no s¨®n seus?

R. No em preocupa en absolut. Tot el proc¨¦s l¡¯han fet professionals d¡¯all¨¤ i d¡¯aqu¨ª. I si ha arribat algun paper que no corresponia, s¡¯ha retornat. No volem res que no ens pertanyi. I pel que fa a Policarpo S¨¢nchez, la persona que ha presentat les den¨²ncies, nom¨¦s puc dir que no ¨¦s professional dels arxius i que no qui el paga.

P. S¡¯han tornat tots els documents als seus propietaris?

R. L¡¯¨²ltima documentaci¨® que va arribar al desembre s¡¯est¨¤ revisant, per¨° de l¡¯anterior ¨¦s molt poc el que no s¡¯ha pogut tornar... unes 25 cartes d¡¯unes 25 persones. Res d¡¯important.

P. Hauran de tornar a Salamanca com diu la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 2013?

¡°Als vuitanta era impensable que la documentaci¨® de Salamanca torn¨¦s¡±

R. Esperem que s¡¯arribi a un acord perqu¨¨ el Ministeri ho deixi en dip¨°sit. Seria el normal, per¨° est¨¤ per gestionar.

P. Per qu¨¨ est¨¤ tan polititzat el tema dels arxius?

R. Segrestant la hist¨°ria escrita d¡¯un pa¨ªs el tens, en certa manera, esclavitzat. Aix¨° ¨¦s aix¨ª. ?s molt important ser responsable de la documentaci¨® que has escrit, ja que reflecteix el que has fet en el temps. L¡¯estat ha actuat com una metr¨°poli amb les seves col¨°nies.

P. Queda molt per fer en aquest sentit?

R. A partir d¡¯ara jo no tinc cap responsabilitat, per¨° caldr¨¤ mirar amb molt detall les anomalies que hi ha al m¨®n dels arxius. La documentaci¨® ha d¡¯estar en la comunitat que la va crear, aix¨° ho sap tothom. ?s diferent del que passa amb els museus, que s¡¯han format a trav¨¦s de compres d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤. En arxius s¡¯ha de respectar la proced¨¨ncia original.

P. Per qu¨¨ Barcelona no t¨¦ arxiu ni biblioteca provincials?

R. ?s curi¨®s que hi hagi hagut tant d¡¯inter¨¨s per la documentaci¨® per¨° no s¡¯hagin constru?t les infraestructures per conservar-la. I no s¡¯ha fet per castigar, sin¨® perqu¨¨, un cop constru?des, es traspassa la gesti¨® a la Generalitat i es construeix per a altres, i no poden lluir amb el que es fa. ?s molt senzill.

P. Com va viure el cas Centelles?

R. De forma desagradable. Ha fallat la comunicaci¨® per part del Ministeri, que havia d¡¯haver informat la Generalitat, com hem fet nosaltres amb ells en altres casos. Vam aprendre molt.

P. El seu ¨²ltim acte p¨²blic com a director de l¡¯ANC va ser el lliurament de 400 diplomes a persones que en els ¨²ltims 10 anys han dipositat documentaci¨® all¨¤. Entre ells Jordi Pujol. Considera que la documentaci¨® de l¡¯expresident s¡¯ha devaluat?

R. No. Jo no s¨¦ el que ha passat. S¨¦ el que va declarar al juliol i res m¨¦s. Personalment crec que no ¨¦s un xori?o, perqu¨¨ el conec prou.

P. I ara qu¨¨?

R. Seguir¨¦ venint dues vegades per setmana a l¡¯ANC per investigar, sobretot la Guerra Civil espanyola, un tema que m¡¯apassiona.