Moscovici: ¡°Gr¨¨cia t¨¦ els mateixos problemes amb Varufakis o sense¡±

Franc¨¨s. Socialista franc¨¨s, per a m¨¦s senyals: una mena d'encreuament entre miterrandista i socioliberal. Amb visi¨® pol¨ªtica, amb altura intel¡¤lectual, amb l'inevitable passat trotskista. I alumne avantatjat ¨Csense els seus amors desordenats¨C de Dominique Strauss-Kahn. Pierre Moscovici (Par¨ªs, 1957), comissari d¡¯Afers Econ¨°mics, convoca EL PA?S i La Repubblica en un restaurant del districte europeu de Brussel¡¤les. Menja amb gana. I devora amb el mateix entusiasme les preguntes sobre Gr¨¨cia, sobre el tomb en la pol¨ªtica econ¨°mica, el paper destacad¨ªssim del BCE en la recuperaci¨® i ¨Cper fi¨C entona un mea culpa ins¨°lit en les institucions per la gesti¨® de la crisi. La Comissi¨® Europea es va equivocar: ¡°Hem com¨¨s errors¡±. Despr¨¦s posar¨¤ tots els per¨°s que faci falta, per¨° sobretot avisar¨¤ que ¡°el que ¨¦s imperdonable¡± seria ¡°repetir aquests mateixos errors per obstinaci¨®¡±.

Aquest desacostumat mea culpa val per als remeis generals de pol¨ªtica econ¨°mica que s'ha autoreceptat Europa (el continent comen?a a cr¨¦ixer despr¨¦s d'haver-se tret del damunt la camisa de for?a de l'austeritat a ultran?a), per¨° aparentment no per Gr¨¨cia, origen i estaci¨® de pas en totes i cadascuna de les sacsejades de la crisi.

La puntada de peu escales amunt al controvertit i brillant ministre Iannis Varufakis s'ha assaborit a Brussel¡¤les gaireb¨¦ com una vict¨°ria. Varufakis, amb tot, segueix aqu¨ª: ¡°?s un actiu del Govern¡±, ha subratllat el primer ministre Alexis Tsipras. Pot ser que en retirar-se a un segon pla sigui m¨¦s f¨¤cil un acord, per¨° molts dels seus arguments segueixen sent v¨¤lids: Gr¨¨cia necessita com l¡¯aire que respira alguna classe de reestructuraci¨® del deute, objectius fiscals m¨¦s realistes i una pol¨ªtica diferent de la sobredosi de retallades que s'ha endut un 25% del PIB des del 2010. Moscovici tanca files per aquest flanc. ¡°Amb Varufakis o sense, el problema de Gr¨¨cia ¨¦s el mateix: Atenes ha de presentar una llista concloent de reformes, i r¨¤pid. No es pot perdre temps¡±.

¡°Hem com¨¨s errors; seria imperdonable que els repet¨ªssim¡±

Gr¨¨cia pot pagar? No ¨¦s imprescindible alguna mena de reestructuraci¨®? El comissari deixa en l'aire la resposta una vegada i una altra. ¡°Cal escometre els problemes d'un en un, i el m¨¦s urgent ¨¦s culminar amb ¨¨xit el programa d'ajuda financera: nom¨¦s despr¨¦s podrem parlar d'altres coses. Per resoldre el problema actual nom¨¦s hi ha una paraula clau: reformes. Sense aix¨°, Gr¨¨cia no recuperar¨¤ credibilitat¡±. ¡°S¨®c un reformista: per a mi les reformes s¨®n sin¨°nim de progr¨¦s; no de sacrifici, de c¨¤stig¡±, aclareix. Aquesta recepta no sembla una esp¨¨cie de diktat, els grecs no han dit a les urnes que volen una altra cosa? ¡°No existeix aquest diktat: no estem desafiant el Govern grec, estem dient-li que faci exactament el que es va comprometre a fer el 20 de febrer¡±.

¡°Els grecs van escollir un Govern amb determinades prioritats i no ser¨¦ jo qui q¨¹estioni la democr¨¤cia. Per¨° alhora es tracta d'un pa¨ªs que ha rebut ajuda financera, i aix¨° exigeix respectar certs compromisos¡±. Moscovici descarta de ple el risc d'accident: una sortida de Gr¨¨cia de l'euro, o un impagament dins de l'euro. ¡°No hi ha pla B¡±, diu terminantment. Els mercats no semblen creure el mateix. ¡°Per¨° els mercats saben que Gr¨¨cia es quedar¨¤ a la zona euro¡±, reitera.

M¨¦s enll¨¤ de Gr¨¨cia, Moscovici reflexiona sobre una economia europea, en qu¨¨ conviuen amb pertorbadora promiscu?tat una incipient recuperaci¨® amb inconfortables zones fosques: des dels riscos de deflaci¨® fins a l¡¯esmentada Gr¨¨cia, el conflicte amb R¨²ssia o els sempiterns problemes d'algunes de les grans economies.

¡°Atenes ha de presentar una llista concloent de reformes, i r¨¤pid¡±

Fran?a no pren el vol. It¨¤lia fa 15 anys que est¨¤ en crisi. Espanya treu el cap, per¨° des de molt avall. ¡°El to amb Europa ha canviat: ¨¦s l'¨²nica zona del m¨®n en qu¨¨ l¡¯FMI ha millorat els seus pron¨°stics¡±, dispara amb optimisme aquest economista amb formaci¨® filos¨°fica i fill de psic¨°legs. La recuperaci¨® espanyola ¡°est¨¤ sorprenent¡±, assegura, per¨° immediatament reclama mantenir el cam¨ª reformista i una consolidaci¨® fiscal compatible amb el creixement.

Moscovici desconfia de la salm¨°dia brussel¡¤lesa que tendeix a posar l'economia espanyola com a exemple, per les taxes d'atur elevades i volumin¨®s d¨¨ficit: ¡°Espanya creix ara m¨¦s que la mitjana despr¨¦s d'anys de crisi. La reactivaci¨® ¨¦s com per estar-ne satisfets, per¨° la prioritat absoluta d'aquesta Comissi¨® ¨¦s l'ocupaci¨®¡±, matisa. Est¨¤ satisfet amb l'anunci d'una rebaixa fiscal en un pa¨ªs que est¨¤ gaireb¨¦ 10 punts del PIB per sota de la mitjana europea en ingressos impositius? ¡°Aquesta mesura encara no s'ha aprovat¡±, es limita a contestar.

La perif¨¨ria t¨¦ la sensaci¨® que Brussel¡¤les abra?a la flexibilitat just quan la marea arriba als grans pa?sos: It¨¤lia i Fran?a. ¡°Les decisions sobre aquests dos pa?sos respecten totalment el pacte d¡¯estabilitat. Fran?a t¨¦ m¨¦s temps per rebaixar el d¨¨ficit perqu¨¨ ha fet un esfor? estructural suficient; m¨ªnim, per¨° suficient. It¨¤lia no complir¨¤ les seves obligacions respecte al deute, per¨° aquesta desviaci¨® es pot explicar per les condicions c¨ªcliques¡±. Tampoc amb Alemanya no treu el fuet: ¡°T¨¦ marge fiscal per fer alguna cosa m¨¦s, per¨° als qui critiquen Berl¨ªn perqu¨¨ la seva pol¨ªtica econ¨°mica dificulta l'ajust en la perif¨¨ria els dir¨¦ que no em sembla ¨²til culpar pa?sos que han aconseguit grans ¨¨xits¡±.

I, per fi, el prom¨¨s i inusual mea culpa: ¡°Hem com¨¨s errors¡±, diu dels primers anys de la crisi, en qu¨¨ ell va ser ministre amb Fran?ois Hollande. ¡°No ¨¦s un secret que no vaig ser un gran fan d'alguns dels governs d'aquella ¨¨poca, per¨° va caldre improvisar mesures enmig d'una crisi maj¨²scula. No s¨®c amic de donar lli?ons retrospectives, per¨° seria imperdonable que repet¨ªssim els mateixos errors per obstinaci¨®¡±. Moscovici t¨¦ en ment aquesta al¡¤lucinaci¨® col¡¤lectiva, que va ser l'anomenada austeritat expansiva; ni per un segon sembla que estigui pensant en Gr¨¨cia.