Girona reivindica Enric Marqu¨¨s

Una exposici¨® retrospectiva de tota l'obra d'Enric Marqu¨¨s i Ribalta (Santa Eug¨¨nia de Ter, 1931 -Girona, 1994) permet recordar i donar a con¨¨ixer a les noves generacions les creacions d'aquest polifac¨¨tic artista i activista antifranquista giron¨ª. Enric Marqu¨¨s. La col¡¤lecci¨® de l'artista (1948-1989)?reuneix en total un centenar d'obres entre pintura, dibuix i gravat que s'exposen des del dimecres passat fins al 13 de setembre a la Casa Pastors, l'edifici que va acollir fins fa dos anys la seu de l'Audi¨¨ncia Provincial de Girona.

Pintor, dibuixant, cartellista, grafista, escriptor i periodista. Totes aquestes facetes formaven part d'un tot en la figura de l'Enric Marqu¨¨s artista. La seva vida va estar marcada des dels inicis. Als 4 anys va quedar orfe de pare i als 9 els franquistes van afusellar el seu oncle, Francesc Ribalta. Ja de gran, treballava en una entitat banc¨¤ria de vuit a tres i pintava a les tardes. Tot i que va rebre classes de pintura, la seva formaci¨® va ser sobretot autodidacta.

Despr¨¦s d'uns anys d'incertesa, el gener passat la v¨ªdua de l'artista, Anny Henry Marqu¨¨s, i l'Ajuntament de Girona van arribar a un acord per dipositar el llegat del pintor al Museu d'Hist¨°ria de la ciutat. Es tracta de la cessi¨® per a un per¨ªode de quatre anys prorrogables a canvi d'inventariar, catalogar i restaurar els quadres que s'han degradat amb el pas del temps i d'una contraprestaci¨® de mil euros al mes. En total, queden en dip¨°sit m¨¦s de 800 pintures, dibuixos, litografies, aquarel¡¤les i gravats d'un dels artistes amb m¨¦s talent i originalitat de la segona meitat del segle XX. En la consecuci¨® d'aquest acord hi va intervenir de manera decisiva l'exalcalde de Girona Joaquim Nadal, que va descriure Enric Marqu¨¨s com a ¡°rebel i doctrinari, obrer en el sentit m¨¦s ampli de l'accepci¨®, va trobar sempre un moment per al debat apassionat, per a la discussi¨®, per al di¨¤leg, per a la reflexi¨® sobre els canvis vertiginosos que ens cauen damunt¡±. Aquest acord tamb¨¦ preveu un apartat de col¡¤laboraci¨® amb l'Ajuntament de Llagostera, on encara viu la seva dona, i on es quedar¨¤ tota l'obra referent a aquesta localitat perqu¨¨ tamb¨¦ pugui exhibir-se.

La mostra que es va inaugurar dimecres reuneix l'obra de tota la seva carrera que va conservar a casa seva i que finalment la seva v¨ªdua ha cedit al consistori giron¨ª. El recorregut per l'exposici¨®, amb obres que van des dels seus inicis com a pintor, el 1948, fins a les que va presentar en la seva ¨²ltima exposici¨®, el 1989, ¨¦s, segons el comissari de la mostra i historiador de l'art, Jordi Falg¨¤s, ¡°un feli? retrobament per als molts gironins que el van con¨¨ixer i el recorden amb afecte, i un descobriment per a aquelles persones que no han pogut veure exposada l'obra d'aquest artista des que va morir¡±.

La figura humana i el paisatge del Giron¨¨s s¨®n els seus dos grans eixos tem¨¤tics

Les primeres sales de la mostra presenten una ¨¤mplia recopilaci¨® de la seva obra de finals de la d¨¨cada de 1940 i de la de 1950, amb un llenguatge visual que evoluciona des del postimpressionisme i el fauvisme cap a l'expressionisme. Aquest moment d'obres de petit format coincideix amb la decisi¨® de Marqu¨¨s d'abandonar el seu treball al banc per dedicar-se a l'art i instal¡¤lar la seva resid¨¨ncia a Par¨ªs, un exili voluntari per evitar l'ambient opressiu que es respira a Espanya. Hi viu del 1956 al 1974 amb viatges anuals o bianuals a Girona que el converteixen en transmissor d'idees i corrents.

La figura humana i sobretot el paisatge de Girona i en general del Giron¨¨s, s¨®n els dos grans eixos tem¨¤tics de la seva producci¨®. L'exposici¨® mostra com al llarg de la d¨¨cada de 1960 el seu comprom¨ªs amb el marxisme i la lluita antifranquista el van portar a transformar el seu llenguatge per tractar temes de den¨²ncia pol¨ªtica i social. Va ser en aquest moment quan va realitzar molts gravats, sobretot xilografies, amb imatges ir¨°niques i punyents sobre la guerra i la gana, emparentades a parts iguals amb el gravat expressionista europeu i el pop art americ¨¤. El 1968 va participar activament en el Maig franc¨¨s i en les protestes contra la guerra del Vietnam. Algunes de les obres que es podran veure s¨®n per exemple Paolo Uccello (1968), un quadre inspirat en l'obra d'aquest pintor renaixentista, i La mort de Che Guevara (1968), basada en la foto en qu¨¨ apareix el cad¨¤ver del Che envoltat de militars que assenyalen la seva ferida mortal.

L'¨²ltim apartat de l'exposici¨® presenta les seves obres de les d¨¨cades de 1970 i 1980, quan va combinar s¨¨ries cr¨ªtiques amb el capitalisme i el m¨®n de la comercialitzaci¨® de l'esport, com Els atletes del consum, amb pintures de paisatges del Giron¨¨s, pels quals sempre va sentir una forta atracci¨®. Hi ha autoretrats exposats en cadascuna de les etapes. ¡°He posat ¨¨mfasi en el fet que apareguin els seus autoretrats en les diferents ¨¨poques perqu¨¨ ell mateix s'autoretrata en els diferents estils de la seva pintura i ¨¦s una clara mostra de la seva evoluci¨®¡±, mant¨¦ el comissari de l'exposici¨®.

Les obres d'aquest apartat potser "s¨®n pitjors t¨¨cnicament, menys conegudes i menys agradables, per¨° ¨¦s una part de la seva obra que val la pena tornar a mirar. T¨¦ una mirada cr¨ªtica i de reflexi¨® sobre el m¨®n capitalista que va fer que fos un visionari", assegura Falg¨¤s.

Amb la mort de Franco el 1975 torna a les comarques gironines i s'instal¡¤la inicialment a Llagostera (Giron¨¨s). Passa un temps a Girona i les ¨²ltimes dues d¨¨cades de la seva vida s'instal¡¤la en una casa que hereta a Llagostera. Quan va tornar, va anar deixant de costat la pintura per dedicar-se al grafisme. Va formar part de l'equip fundacional del diari?El Punt de Girona. Va treballar a la Diputaci¨® de Girona com a dissenyador gr¨¤fic i a?la Revista de Girona,?i va ser un dels impulsors de l'Assemblea Democr¨¤tica d'Artistes de Girona. Va morir als 63 anys d'un infart quan sortia d'una reuni¨® de feina.

El 1996 el Museu d'Hist¨°ria de Girona li va dedicar una exposici¨® antol¨°gica i es va dur a terme un inventari de la seva obra pl¨¤stica en qu¨¨ es van registrar 1.163 obres pict¨°riques, 651 dibuixos, anotacions i esbossos. A m¨¦s, es van localitzar 243 obres en mans de particulars. En aquells moments l'obra coneguda de Marqu¨¨s superava els 2.000 registres. Gaireb¨¦ dues d¨¨cades despr¨¦s, amb La col¡¤lecci¨® de l'artista (1948-1989) els seus organitzadors, l'Ajuntament de Girona en col¡¤laboraci¨® amb el de Llagostera, pretenen que aquest artista, desconegut fora de terres gironines, rebi el reconeixement que es mereix.