Una vacuna contra el pas del temps

Surt al carrer i demana a la gent un exemple del que ¨¦s inevitable. El pas del temps, et diran, la condemna universal a envellir i morir com totes les coses d'aquest m¨®n. I tots s'equivocaran, perqu¨¨ envellir no ¨¦s un efecte inevitable del pas del temps. Malgrat que estiguin fets dels mateixos materials, les mosques es moren de velles a les sis setmanes, els ratolins als quatre anys, els cargols als 15, els dofins als 30, els lleons als 40, els micos als 50, els mussols als 65 i els humans als 90. L'envelliment ¨¦s negociable en biologia, i els cient¨ªfics ja tenen una bona idea per aturar-lo o, fins i tot, revertir-lo.

L'investigador espanyol Juan Carlos Izpis¨²a i els seus col¡¤legues de l'Institut Salk de Calif¨°rnia i l'Acad¨¨mia Xinesa de les Ci¨¨ncies a Pequ¨ªn presenten a?Science un descobriment clau no per curar?l'envelliment, sin¨® per una cosa encara millor: entendre'l. La hist¨°ria de la ci¨¨ncia mostra que el coneixement profund d'un fenomen anticipa de manera invariable la seva aplicaci¨® tecnol¨°gica i social. L'envelliment no ser¨¤ menys que la gravitaci¨®, l'electromagnetisme o el bos¨® de Higgs. ?s nom¨¦s que ha arribat m¨¦s tard a l'agenda cient¨ªfica.

L'enfocament de l'envelliment que han concebut els cient¨ªfics del Salk ¨¦s un c¨°ctel d'aud¨¤cia i avantguarda tecnol¨°gica. No han desfet les c¨¨l¡¤lules d'un jove i un vell per comparar el cosmos d'agulles en un paller que s'hi revelen. En comptes d'aix¨°, han ficat el nas al mateix centre l¨°gic del proc¨¦s. I les pistes eren all¨¤ des de fa d¨¨cades.

La s¨ªndrome de Werner, es diu en els textos de patologia. Prog¨¨ria adulta, se n'hi diu tamb¨¦, i es classifica com una malaltia rara perqu¨¨ nom¨¦s afecta una de cada 20.000 persones. Consisteix en un envelliment prematur, i el seu nom es deu al cient¨ªfic alemany Otto Werner, que ho va descriure en quatre germans que ja eren vells als 20 anys per a la tesi doctoral que va llegir el 1904. Hi ha 1.300 casos descrits en la literatura m¨¨dica, cosa que d¨®na una idea de l'atracci¨® fatal que exerceix sobre els investigadors aquesta singular mutaci¨®: un desafiament gen¨¨tic al pas del temps.

L'estudi del grup d'Izpis¨²a demostra que la causa gen¨¨tica de la s¨ªndrome de Werner, la mutaci¨® d'un gen anomenat WRN, provoca un envelliment prematur en pertorbar l'organitzaci¨® geom¨¨trica a gran escala de l'ADN de cada nucli de cada c¨¨l¡¤lula (heterocromatina, en l'argot). S¨®n els interruptors generals que activen o reprimeixen grans geografies gen¨°miques en segons quins temps i llocs. Els art¨ªfexs de l'epigen¨¨tica, els core¨°grafs de la construcci¨® del cos de qualsevol animal del planeta.

L'envelliment ¨¦s negociable en biologia, i els cient¨ªfics ja tenen una bona idea per aturar-lo o, fins i tot, revertir-lo

¡°Vam demostrar¡±, explica Izpis¨²a, ¡°que la mutaci¨® que causa la s¨ªndrome de Werner condueix a la desorganitzaci¨® de l'heterocromatina, i que aix¨° ¨¦s una de les causes clau de l'envelliment¡±. Izpis¨²a no t¨¦ cap inter¨¨s obsessiu en la s¨ªndrome de Werner: ho veu?m¨¦s aviat?com un model ideal per estudiar les causes profundes de l'envelliment en general. El que persegueix no ¨¦s una cura de la prog¨¨ria, sin¨® una vacuna de l'envelliment. No precisament una malaltia rara.

¡°Hem identificat un mecanisme central de l'envelliment¡±, diu Izpis¨²a, ¡°i ¨¦s la desorganitzaci¨® de l'heterocromatina, que ja sabem que ¨¦s reversible¡±. S'ho imaginen? El rellotge de la biografia funcionant cap enrere, com una m¨¤quina del temps de s¨¨rie B. La B de biologia.

Els pacients de s¨ªndrome de Werner no acostumen a viure gaire m¨¦s enll¨¤ dels 50 anys. Tot i aix¨ª, pateixen des d'una primerenca edat cataractes, diabetis de tipus 2, arteriosclerosi, osteoporosi i c¨¤ncer: les malalties de l'edat, per¨° abans d'hora. No ¨¦s que les persones amb Werner semblin m¨¦s velles. ?s que ho s¨®n, malgrat tot el que digui el calendari.

Els cient¨ªfics nord-americans i xinesos han utilitzat les tecnologies biol¨°giques d'avantguarda. S'han basat en cultius de c¨¨l¡¤lules mare embrion¨¤ries humanes, i han utilitzat les trencadores t¨¨cniques d'edici¨® gen¨°mica per inactivar el seu gen WRN. Han generat aix¨ª un model cel¡¤lular en cultiu de l'envelliment. Les c¨¨l¡¤lules es deterioren de la manera normal, per¨° a una velocitat accelerada. A aquests cultius se'ls poden fer totes les gamberrades que no es poden fer a un ¨¦sser hum¨¤. Els resultats s¨®n r¨¤pids i brillants.

Izpis¨²a espera que tamb¨¦ siguin extrapolables als cossos del m¨®n real. I qui no?