Del cintur¨® a la Meridiana

Un dels mites pol¨ªtics m¨¦s tena?os de la democr¨¤cia catalana posterior al franquisme va ser el mite del ¡°cintur¨® roig¡±. Precisem-ho: quan, despr¨¦s d'haver guanyat folgadament les eleccions constituents del 1977 i tant les generals com les municipals del 1979, les esquerres socialistes i comunistes van sofrir una inesperada derrota el 1980 ¨Ca l'hora d'elegir el primer Parlament de la Catalunya aut¨°noma¨C, r¨¤pidament van atribuir l'ensopegada al gran abstencionisme registrat en aquests ¨²ltims comicis, sobretot entre els electors de perfil obrer i origen immigrant de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona. ¡°El dia que el cintur¨® es mobilitzi ¨Cvan concloure¨C?la Generalitat ser¨¤ nostra¡±.

Per¨° el cintur¨® va continuar relativament desmobilitzat, mentre que Pujol comen?ava a sumar majories absolutes. Incapaces de considerar ni tan sols la hip¨°tesi d'una abstenci¨® per assentiment ¨Cperqu¨¨ a aquests abstencionistes ja els semblava b¨¦ que govern¨¦s CiU¨C, certs pol¨ªtics i intel¡¤lectuals van continuar esperant la irrupci¨® en les eleccions catalanes d'un compacte electorat obrer que restabliria al seu favor l'ordre natural de les coses. I, mentrestant, van sostenir que, amb taxes de participaci¨® al voltant del 60% del cens, les majories convergents no eren del tot leg¨ªtimes.

Amb el pas del temps i la tossuderia de la realitat, aquella inhibici¨® selectiva de determinats electors metropolitans va ser objecte de lectures m¨¦s sofisticades, d'interpretacions ¡°de classe¡± amanides per un lleuger toc ¨¨tnic. ¡°?s clar ¨Cvan raonar alguns¨C?que els votants socialistes de les generals, els treballadors procedents d'Andalusia o Extremadura, no voten el PSC en les auton¨°miques! Com voleu que votin els Revent¨®s, Obiols i Maragall, un grapat de senyorets de la Bonanova, o el giron¨ª Quim Nadal, aquell nacionalista camuflat? Com voleu que s'identifiquin amb l¨ªders com aquests?¡± Era, en suma, el retret que un dia va fer Federico Jim¨¦nez Losantos al PSC: voler fer ¡°la pol¨ªtica de Pujol amb els vots de la Pantoja¡±.

A prop¨°sit de l'origen social i geogr¨¤fic dels candidats socialistes a la Generalitat com a suposada causa de l'abstencionisme d'un cintur¨® cada vegada menys roig, em permetr¨¦ relatar una an¨¨cdota. A finals de setembre del 2006, en la sobretaula d'un esmorzar entre el llavors conseller d'Economia, Antoni Castells, i quatre convidats, alguns d'aquests convidats es van mostrar esc¨¨ptics sobre la capacitat del nou presidenciable del PSC per aquell novembre, Jos¨¦ Montilla, de mobilitzar finalment el m¨ªtic cintur¨®. ¡°I llavors ¨Cva respondre Castells amb sorna¨C,?a qui hem de presentar? A Alejandro Lerroux?¡± Els resultats dels comicis catalans del 2006 i el 2010 van mostrar que haver nascut a Izn¨¢jar o a la pla?a Molina no era una dada electoralment rellevant i, d'alguna manera, van sepultar per sempre el fantasma d'un cintur¨® obrer capa? de trastocar el mapa pol¨ªtic.

En el nou escenari obert per la proposta independentista despunta el mite de la Meridiana, emparentat amb el del cintur¨® roig

No obstant aix¨°, ara, en el nou escenari obert per la proposta independentista, despunta un altre mite emparentat amb l'anterior: el mite de la Meridiana. Tot just l'Assemblea Nacional Catalana va anunciar el prop¨°sit d'omplir de manifestants aquesta avinguda el proper Onze de Setembre ¨Cjo no he sentit ning¨² de l'ANC parlar d'una ¡°marxa¡±¨C, la Meridiana s'ha convertit per a cert imaginari unionista en la barrera, el fossat infranquejable, el ¡°territori sistem¨¤ticament hostil¡± a la independ¨¨ncia on els partidaris d'aquesta opci¨® estavellaran les seves forces ja declinants.

Molt em temo que alguns dels qui parlen de la Meridiana en aquests termes nom¨¦s la coneixen d'utilitzar-la per entrar i sortir de Barcelona, anant o venint de les seves segones resid¨¨ncies. Un servidor, que ha viscut en barris lim¨ªtrofs a l'avinguda (el Clot, la Sagrera, Sant Andreu) durant 45 anys, afirma amb coneixement de causa que la seva realitat sociocultural i pol¨ªtica no admet caricatures. Que, entre Nou Barris i Sant Andreu, les difer¨¨ncies s¨®n enormes. Que, si es tracta de comptar estelades, s¨®n en aquesta zona m¨¦s nombroses que en moltes ¨¤rees urbanes que hi ha per sobre de la Diagonal. Que el passat 9 de novembre, per exemple, l'aflu¨¨ncia de votants al CEIP El Sagrer ¨Ca tres-cents metres de la Meridiana¨C?va ser espectacular. Ho s¨¦ perqu¨¨ vaig ser un d'aquests votants.

Si el proper 11-S l'ANC vol sortir a evangelitzar infidels, a portar la bona nova als descreguts o fins i tot a exhibir la seva for?a davant els refractaris, l'escenari no hauria de ser la Meridiana, sin¨® m¨¦s aviat la Via Augusta, amb extensions potser pel passeig de la Bonanova, Ganduxer i altres carrers adjacents. Aix¨° s¨ª que ¨¦s, per a l'independentisme, territori comanxe; si fa no fa com les seus del Foment del Treball Nacional, el C¨ªrculo Ecuestre o tots aquests Reales Clubs socioesportius de la part alta de Barcelona. Per¨°, ¨¦s clar, els qui consideren que l'esquerra genu?na i coherent ¨Co sigui, ells¨C?no pot defensar altra cosa que la unitat d'Espanya, els resulta m¨¦s est¨¨tic apel¡¤lar al suposat unionisme dels ve?ns de la Trinitat o de la Guineueta que a l'unionisme provat, purificat, dels socis de l'Ecuestre. Disculpem-los el parany: fa temps que la realitat els desborda.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.