Mor la ballarina hispanorussa Maia Pliss¨¦tskaia

La ballarina hispanorussa Maia Pliss¨¦tskaia, un dels s¨ªmbols de la dansa cl¨¤ssica, ha mort aquesta tarda a Munic d'un infart als 89 anys, segons ha informat el que va ser el seu agent a Espanya durant diversos anys, Ricardo Cu¨¦. La ballarina, ha afegit Cu¨¦, era a casa seva i ha mort sobtadament a conseq¨¹¨¨ncia d'una fallada card¨ªaca.

Pliss¨¦tskaia?va ser considerada la?prima ballerina assoluta?d'una generaci¨® en la qual figuren tamb¨¦ la cubana Alicia Alonso o la brit¨¤nica Margot Fonteyn. L'artista va dirigir, entre 1987 i 1990, el Ballet del Teatre L¨ªric Nacional d'Espanya, tenia la Medalla d'Or de Belles Arts i el 1993 va obtenir la nacionalitat espanyola.

Pliss¨¦tskaia, nascuda a Moscou el 20 de novembre de 1925, ¨¦s considerada una de les ballarines m¨¦s importants del segle XX. Va ser primera ballarina del Ballet Bolxoi de Moscou i directora del Ballet Cl¨¤ssic Nacional d'Espanya.

El car¨¤cter fort, una energia inusual i el rebuig de les convencions academicistes en el ballet en van fer un mite de l'escena. Aquesta "prima donna" del ballet va participar en l'evoluci¨® i en els canvis coreogr¨¤fics i interpretatius m¨¦s importants de la dansa.

Filla d'artistes relacionats amb el teatre l¨ªric i la dansa (la seva mare era actriu dram¨¤tica i estrella del cinema mut), va comen?ar a ballar als tres anys. El 1934 va ingressar a l'escola de dansa de Moscou, on va estudiar amb Elizabeta Gerdt, i el 1941 va entrar a formar part del Teatre Bolxoi.

Despr¨¦s de graduar-se, va debutar professionalment el 1944 i un any despr¨¦s ja va actuar com a solista del Bolxoi. Uns anys m¨¦s tard, el 1948, va passar a ser ballarina titular despr¨¦s de substituir Galina Ulanova a "El llac dels cignes". Com a artista es va inventar a si mateixa i se la reconeix com a fundadora del seu propi estil en la dansa, anomenat "gr¨¤fic" per la precisi¨® i bellesa dels moviments.

Es va fer mundialment famosa amb les seves interpretacions d'El cigne, amb m¨²sica de Saint-Saens i coreografia de Mikha?l Fok¨ªn, i El llac dels cignes, de Piotr Ilitx Txaikovski. Una de les seves intervencions m¨¦s notables va ser Carmen, amb m¨²sica de Bizet, estrenada el 1967 i presentada amb ¨¨xit a Espanya el 1983.

El 1972 va assumir per primera vegada la feina de directora esc¨¨nic i va ser la core¨°grafa del seu personatge, Anna Karenina, la novel¡¤la hom¨°nima de Lev Tolstoi, sobre una partitura del seu marit, el compositor Rodion Sxedr¨ªn. Despr¨¦s, tots dos van posar en escena obres importants?com?La gavina.

Durant l'¨¨poca comunista, va ser una de les poques estrelles a les quals les autoritats de la Uni¨® Sovi¨¨tica permetien actuar a l'estranger per fer "propaganda de l'art sovi¨¨tic".

Al setembre del 1983 va viatjar amb el Bolxoi per primera vegada a Espanya i el 1987 va acceptar la direcci¨® del Ballet Cl¨¤ssic Nacional d'Espanya. Durant la seva etapa al capdavant del ballet nacional, va representar obres com "Mar¨ªa Estuardo" i va ocupar el c¨¤rrec fins al 1990, quan va ser substitu?da per l'espanyol Nacho Duato. Des de llavors va comen?ar a col¡¤laborar amb diversos ballets i a impartir classes magistrals.

El 1994 va fundar el Ballet Imperial i sota la seva direcci¨® es va representar Dan?a russa, Silfide?i?Gopak.

Ha estat distingida amb la Medalla d'Or de les Belles Arts el 1991, amb l'Ordre al M¨¨rit de R¨²ssia el 2000 i amb el Premi Pr¨ªncep d'Ast¨²ries de les Arts el 2005. Els ¨²ltims anys s'havia dedicat amb m¨¦s profusi¨® a impartir classes i rebre homenatges, amb actuacions excepcionals.