Un banc, una confessi¨®
Els periodistes Pere R¨ªos i Maiol Roger despullen en dos llibres el pujolisme, des de l¡¯entorn fins a Banca Catalana
La confessi¨® de Jordi Pujol el dia de Sant Jaume del 2014 suposa un abans i un despr¨¦s, si m¨¦s no, respecte de la mirada del pujolisme. A Jordi Pujol. La gran fam¨ªlia (Angle), el jove periodista d¡¯EL PA?S Maiol Roger (1986) ens presenta tots els homes del president (les ¨²niques dones que apareixen s¨®n la seva dona i les filles) a partir d¡¯una informaci¨® b¨¤sicament bibliogr¨¤fica i hemerogr¨¤fica. Potser sonen a nou les picabaralles dels fills davant la decisi¨® expiat¨°ria del pare. El secretari general de CDC intenta deixar el pare al marge: ¡°Hem de salvar el seu llegat¡±. El J¨²nior exerceix de cap de colla i imposa la seva estrat¨¨gia per salvar la fam¨ªlia i, sobretot, la mare.
La tasca de Roger recorda la de Jorge Luis Borges en el seu conte Pierre Menard, autor del Quijote, que escriu de bell nou uns cap¨ªtols del Quixot copiant lletra per lletra l¡¯original de Cervantes, i la del sicili¨¤ Leonardo Sciascia a El cas Moro, que ho fa amb les cartes del dirigent democratacristi¨¤ assassinat per les Brigades Roges, per¨° tot plegat fa que en traiem un significat diferent. La informaci¨® sobre Florenci Pujol, Francesc Cabana, Maci¨¤ Alavedra, Llu¨ªs Prenafeta, Javier de la Rosa, Miquel Roca, Duran i Lleida, Felip Puig o Artur Mas ¨¦s la sabuda (o b¨¦ publicada), per¨° els retrats ben perfilats per Roger es llegeixen com si fossin nous.
Mem¨°ries confrontades
Joan Esculies aprofita unes mem¨°ries in¨¨dites i un buidatge acurat de la correspond¨¨ncia amb Josep Tarradellas per oferir-nos una biografia, necess¨¤ria i ¨²til, d¡¯un dels personatges m¨¦s singulars i ple de clarobscurs del catalanisme: l¡¯advocat i pol¨ªtic Josep Andreu Abell¨® (1906-1993).L¡¯any 1962 Andreu tornava de l¡¯exili amb el rony¨® ben cobert i no va dubtar a donar un cop de m¨¤ al projecte de Banca Catalana adquirint un primer paquet d¡¯accions per valor de 200.000 pessetes. L¡¯abril de 1964 ampliava la seva participaci¨® fins a les 600.000 i entrava a formar part del consell d¡¯administraci¨® amb l¡¯objectiu de fer costat a Florenci Pujol davant la retic¨¨ncia d¡¯alguns accionistes que no veien amb bons ulls que el seu fill Jordi remen¨¦s les cireres. Andreu va ser clar i catal¨¤: ¡°Si aquest? [JORDI PUJOL] no podia ser conseller per haver estat a la pres¨® per catalanista, menys hi podia ser ell, que havia estat vint-i-cinc anys a l¡¯exili¡±.
Jordi Pujol, per¨°, no el va pagar amb la mateixa moneda i l¡¯any 1971 va decapitar Andreu del consell d¡¯administraci¨® quan el Govern franquista l¡¯hi va exigir per posar un peu a Madrid. Al r¨¨gim, a m¨¦s del seu passat republic¨¤, li molestava la seva significaci¨® en l¡¯oposici¨® antifranquista. La tibantor es va transformar en rancor amb la suspensi¨® de pagaments de l¡¯any 1982: ¡°Andreu va perdre els diners, mentre que, segons afirmava, Pujol i altres els van retirar a temps¡±.
Una afirmaci¨® que Francesc Cabana, en l'entrevista realitzada per Pere R¨ªos a Banca Catalana: caso abierto, rebutja de ple, i aprofita l'avinentesa per titllar-lo de mentider i empastifar-lo dient que ell s¨ª que va obtenir uns guanys milionaris. Per la seva banda, Raimon Obiols, en la conversa amb R¨ªos, d¨®na per bona la versi¨® d'Andreu i Jaume Carner (el primer president de Banca Catalana), segons la qual Pujol va preservar la seva fortuna de la fallida banc¨¤ria.
A tall d¡¯exemple, l¡¯estirabot que el conseller Antoni Subir¨¤ (cos¨ª pol¨ªtic de Jordi Pujol) etziba al president de la Generalitat una nit, abans d¡¯anar dormir, en un viatge oficial a Indon¨¨sia, ja no fa riure sin¨® plorar d¡¯indignaci¨®: ¡°President, ja saps com li diuen aqu¨ª a la dona del president (el dictador Suharto)?: Lady 15%. Ja veus com van aqu¨ª, haurem de pujar la quota a la Marta (...) Pujol respon amb un somriure¡±. Marta Ferrusola, a m¨¦s a m¨¦s, es passeja pel Palau de la Generalitat com si fos casa seva ¡°donant ordres a consellers i esbroncant els c¨¤rrecs¡±. Tamb¨¦ apadrinant-los, com Prenafeta o el mateix Artur Mas.
Pere R¨ªos, aix¨ª mateix periodista d¡¯EL PAIS, feia temps que tenia els ulls posats en el sumari de Banca Catalana i ja havia enregistrat una pila de protagonistes del cas. La confessi¨® l¡¯esperona a posar-hi el punt final, a repreguntar en alguns casos, i, sobretot, a fer caure el mite d¡¯un Pujol arru?nat i perseguit pel seu patriotisme. A Banca Catalana: caso abierto (Pen¨ªnsula) explica que Jordi Pujol va saltar del vaixell de Banca Catalana abans d¡¯enfonsar-se amb les butxaques ben plenes i que es va aprofitar del seu c¨¤rrec i del seu lideratge moral dins del catalanisme pol¨ªtic per eludir responsabilitats.
R¨ªos aconsegueix que la seva prosa, salpebrada per unes entrevistes alli?onadores, faci entenedora l¡¯enginyeria financera i unes xifres tradu?des en euros i en renda actualitzada. El sumari del cas deixa ben pal¨¨s que Jordi Pujol es va enriquir quan dirigia l¡¯entitat financera, fins i tot quan aquesta tenia p¨¨rdues i patia un proc¨¦s de descapitalitzaci¨® sense aturador. D¡¯aquesta manera, entre 1974 i 1980, ¡°Pujol se embols¨® en dividendos il¨ªcitos m¨¢s de 84 millones de pesetas¡±. Uns quatre milions d¡¯euros a dia d¡¯avui.
En els papers del sumari, procedents de Banca Catalana, curiosament es troba el certificat de l¡¯impost de successions que van pagar (Jordi Pujol, la seva germana i la seva mare) en rebre l¡¯her¨¨ncia de Florenci Pujol: 22 milions de pessetes. R¨ªos calcula en 3.166.535 euros el total de la fortuna heretada amb la renda actualitzada i explica, amb tota mena de detalls, com l¡¯impost va sortir de franc a la fam¨ªlia Pujol, ja que es va pagar amb la venda d¡¯unes accions de Banca Catalana l¡¯any 1982 (quan eren paper mullat) a una societat instrumental del mateix banc que estava en n¨²meros vermells i que va rebre un pr¨¦stec de la mateixa entitat per tancar la compra.
Els fiscals Carlos Jim¨¦nez Villarejo i Jos¨¦ Mar¨ªa Mena, que prologuen el llibre per separat, no van ser uns instruments del Govern socialista per fer fora un president nacionalista que els havia guanyat a les eleccions; ben al contrari, van ser dues persones inc¨°modes per al mateix Govern, que desitjava mirar cap a un altre costat, com van fer la majoria de magistrats que van fugir d¡¯estudi, alguns sense mirar-se els papers, com denuncien alguns col¡¤legues.
Jordi Pujol va treure pit de la seva exculpaci¨®, per¨° cal recordar que els magistrats no van posar en dubte els informes demolidors del Banc d¡¯Espanya i que es van rentar les mans per raons formals. El rescat de Banca Catalana va costar 344.049 milions de pessetes a les arques p¨²bliques i va deixar una petja d¡¯impunitat que va posar la llavor de la corrupci¨® pol¨ªtica.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
