La torticoli del fiscal

L'acusaci¨® del fiscal en la segona pe?a ja conclosa del cas G¨¹rtel ha sorpr¨¨s per la seva benignitat i biaix. La benignitat, en si mateixa, no seria alarmant si, des del prisma de la legalitat pr¨°pia d'un sistema de qualitat democr¨¤tica avan?ada, es comprov¨¦s que es tendeix a fer just¨ªcia i que aquesta no es pret¨¦n instrumentalitzar en favor del poder. Lamentablement no ¨¦s el cas i la indignaci¨® t¨¦ tota la ra¨® de ser. El biaix ¨¦s devastador.

El fiscal privatitza, de fet, els comportaments de B¨¢rcenas i Lapuerta. En efecte, els atribueix un delicte d'apropiaci¨® indeguda a la manera dels aut¨¨ntics pocavergonyes: quedar-se diners d'altres per a si mateixos. Segons la interlocut¨°ria d'obertura de judici oral, aquesta maniobra va ser per subvencionar portaveus del Partit Popular, fet afavorit per les altures d'aquest, per¨°, vista l'opacitat comptable, van arrambar amb el 3%. S'afegeixen les sabudes falsedats documentals i el delicte fiscal per contribuir a no declarar el pagament de les reformes de l'immoble de G¨¦nova, 13. En total, cinc anys de pres¨® per als dos imputats principals. Comparem: la mateixa Fiscalia Anticorrupci¨® demana per a l'expresident Sandro Rosell, sense que se l'acusi d'haver-se ficat un euro a la butxaca, m¨¦s de set anys de pres¨® per la contractaci¨® de Neymar.

Per¨° aix¨° no ¨¦s el que m¨¦s crida l'atenci¨®. La crida i molt que no acusi el tresorer i el tresorer gerent (als partits com a entitat no se'ls pot acusar sin¨® a partir de la reforma penal del 2012) per delicte fiscal consistent a rebre donacions de particulars i no declarar-les. I aqu¨ª ¨¦s on l'estrat¨¨gia del Partit Popular, amb l'avantatge que li d¨®na el domini dels ressorts de l'Administraci¨® p¨²blica, l'ha allunyat en profit propi de la seva finalitat constitucional, ¨¦s a dir, ¡°servir amb objectivitat els interessos generals i actuar d'acord amb els principis d'efic¨¤cia, jerarquia, descentralitzaci¨®, desconcentraci¨® i coordinaci¨®, amb submissi¨® plena a la llei i al dret¡±.

Crida molt l'atenci¨® que el fiscal no acusi el tresorer i el tresorer gerent per delicte fiscal consistent a rebre donacions de particulars i no declarar-les

Aix¨ª, en un primer moment, el 25-9-2013, es va generar un informe que no aguanta un examen a cap Facultat de Dret, excepte, potser, a la de Saul Goodman. Els perits d'Hisenda sostenen, contraposant la literalitat de la regulaci¨® de les subvencions de la llei de finan?ament de partits a la de les donacions previstes per la mateixa llei, que ¨¦s indiferent la seva legalitat i, per tant, siguin legals o no, no han de tributar.

Deixant de banda que la llei preveu molts altres requisits (ingr¨¦s en un compte ad hoc, acord de l'¨°rgan administratiu de la donant, la prohibici¨® de donar als contractistes de les administracions...), resulta que obre la via al fet que els capos de la droga subvencionin sense cap cost tots els partits; o els gihadistes; o que els blanquejadors utilitzin els partits com a rentadores.

Un ab¨²s semblant no el comet ni el m¨¦s passerell dels alumnes de les nostres facultats. Fins als m¨¦s ignorants reconeixen que d'una il¡¤legalitat no cal obtenir-ne cap benefici legal. Per¨° no nom¨¦s ho saben els novells: ho ha reiterat fins a la sacietat la jurisprud¨¨ncia penal i contenciosoadministrativa. I la mateixa Secci¨® Quarta de l'Audi¨¨ncia Nacional va ratificar el criteri de l'instructor el 7-6-2013. Per¨° no nom¨¦s aix¨°, per alegria de defraudadors, el 29-4-2014, la Direcci¨® General de Tributs, en una consulta vinculant va elevar la seva doctrina sobre la mat¨¨ria a definitiva. Altres partits immersos en causes judicials i els seus donants estan content¨ªssims amb aquest tranvestisme normatiu que converteix l'il¡¤legal en legal.

El jutge Ruz no s'ho va empassar i va exigir un dictamen a l'ONIF, calculant la defraudaci¨® d'acord amb la llei. Malgrat la resist¨¨ncia funcionarial, que va haver de ser ven?uda recordant les responsabilitats per no complir el mandat del jutge, al final, serrant les dents es va presentar: es va estimar el frau en 220.167,04 euros, nom¨¦s en l'impost de societats del 2008, l'¨²nic no prescrit, tot i tenir en compte que la caixa B es remuntava a principis dels anys 90.

I encara m¨¦s. Quant a la responsabilitat civil, el ministeri fiscal, que com veiem presenta la mateixa descoordinaci¨® que en l'¨¨poca de Jes¨²s Cardenal, es desdiu del seu criteri sustentat tant en la instrucci¨® com en l'acusaci¨®, en una altra pe?a de la causa, la ¡°G¨¹rtel I ?poca¡±. Ara el Partit Popular ¨¦s considerat ¨²nicament responsable civil subsidiari (ha d'indemnitzar nom¨¦s si els responsables criminals no ho fan, per¨° aqu¨ª podran fer-ho ¨¤mpliament) i no responsable civil a t¨ªtol lucratiu, ¨¦s a dir, beneficiari de les malifetes dels qui actuaven pel seu compte i/o en nom seu

Per acabar, una incongru¨¨ncia que denota els maldestres malabarismes: si les donacions s¨®n legals, malgrat ser il¡¤legals i, per legals, no han de tributar, per qu¨¨ s'imputa delicte fiscal en la facturaci¨® en negre de l'arquitecte que va efectuar la reforma de la seu de G¨¦nova, 13? Aquest cobrament en negre no seria, al seu torn, una donaci¨® il¡¤legal, per¨° legal per Hisenda?

Amb tot, no desesperem. L'acusaci¨® popular ha suplert amb escreix les mancances del fiscal.

Joan J. Queralt ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Penal de la UB.