Enric Duran, Amaya Valdemoro... una bona nit de televisi¨®

Per a les ¨¤nimes desmenjades que presumeixen de no voler saber res de la televisi¨® perqu¨¨ no hi fan res de bo, diumenge no va ser el millor dia. El telespectador va poder triar una s¨¨rie de programes que, sense ser superlatius ¨Caix¨° nom¨¦s passa de tant en tant¨C, van ser propostes d¡¯una gran dignitat, interessants, ¨²tils.

A la Cuatro, Pepa Bueno va asseure a Viajando con Chester?la jugadora de b¨¤squet, ja retirada, Amaya Valdemoro, atleta espanyola que va fitxar per la lliga femenina dels Estats Units. Una xerrada amb una esportista on ja no tocava preguntar si l'¨²ltim resultat havia estat just. L¡¯esport femen¨ª i les seves protagonistes acostumen a ser invisibles. L¡¯entrevista va ser una mena de rescat. Amaya va comen?ar explicant, tot i que raonant-la, la desigualtat en el tractament (amb sous, mitjans, notorietat..) respecte als seus col¡¤legues masculins. Amaya va recordar reiteradament la mare morta. Una noia amb ganes de guanyar es va trobar que a la vida hi ha grans derrotes. Ella mateixa era conscient que la seva exposici¨® d¡¯aquesta intimitat sobtaria, potser incomodaria, l¡¯espectador acostumat a veure els grans esportistes nom¨¦s d¡¯una manera: triomfant. La xerrada no va consistir en el recompte d¡¯¨¨xits. B¨¤sicament va parlar del seu preu. La maternitat prohibida o els dos canells trencats en podrien ser la met¨¤fora.

30 minuts (TV3) va presentar un reportatge de la televisi¨® p¨²blica dels Estats Units sobre el poder de l¡¯Associaci¨® Nacional del Rifle (ANR), que ha guanyat totes les batalles als presidents que han intentat limitar el comer? de les armes. La imatge d¡¯un Obama amb por perqu¨¨ sap que no pot v¨¨ncer l'ANR diu molt m¨¦s que, per exemple, la tramposa entrevista de Michael Moore al president, llavors, de l¡¯ANR Charlton Heston, envellit i malalt d¡¯alzheimer a un film, Bowling for Columbine (2002), tan interessant per altres motius.

Duran, al seu blog, ha publicat que no es refia del que puguin explicar les televisions

Per la seva banda, Jordi ?vole (Salvados, La Sexta) va entrevistar Enric Duran i Lucio Urtubia, dos activistes que han estafat milions al sistema bancari. Aquests robatoris no els van fer per embutxacar-se el bot¨ª, sin¨® per ajudar econ¨°micament les causes que ells defensen, des del moviment contra l¡¯economia del creixement i la sobirania monet¨¤ria fins a organitzacions llibert¨¤ries. La sort dels dos personatges ha estat desigual. Duran ¨¦s un fugitiu i, en canvi, Urtubia, no nom¨¦s no va ser condemnat, sin¨® que el banc que va patir les seves accions va donar-li una milionada per aturar la xarxa que seguia estafant-lo. No es van saber coses noves. En el cas d¡¯Enric Duran, ell mateix va publicar l¡¯historial i els motius de les seves accions i aquest diari va entrevistar-lo l¡¯any 2009. Ho va fer Jes¨²s Garc¨ªa, que anit va participar en el programa d¡¯?vole. Per¨° el programa va ser un testimoni de dues persones que mantenen vives les seves conviccions. Duran, al seu blog, ha publicat que no es refiava del que puguin explicar les televisions ni aquest programa: ¡°La societat de l¡¯espectacle t¨¦ aquestes coses, de poder proporcionar-nos un programa sobre dues persones que s¡¯han enfrontat al sistema bancari i a l¡¯statu quo, escenificant-ho com un episodi m¨¦s de la guerra d¡¯audi¨¨ncies entre diferents televisions. Per aix¨°, els experts en gran p¨²blic deuen haver aportat que el que interessaria les masses s¨®n les hist¨°ries de ¡°lladres de bancs¡±, orgullosos de la seva malifeta, m¨¦s enll¨¤ de les causes reals de les seves accions. I especialment devien concloure que seria suc¨®s el fet que un d¡¯ells, jo mateix, sigui 'pr¨°fug' de la just¨ªcia espanyola¡±. Per¨°, tot i que ¡°l¡¯espai televisiu dif¨ªcilment permetr¨¤ donar a aquest debat la profunditat que es mereix¡±, Duran es refia que aquesta publicitat serveixi per rellan?ar la seva batalla a les xarxes.

Per ¨²ltim, i puc deixar-me alguna cosa m¨¦s, al Canal 33, van emetre un nou cap¨ªtol d¡¯Els camins m¨¦s perillosos per anar a l¡¯escola. Aquesta vegada va anar a la sabana de K¨¨nia, on els nens massais han de fer fins a cinc hores de cam¨ª pels congostos dels lleopards o les planures dels elefants per arribar a l¡¯escola. Una lli?¨® de voluntat i de com es t¨¦, a pesar dels enormes obstacles, la necessitat d¡¯aprendre.