Traduir la B¨ªblia

No fa gaire, Acantilado, l¡¯editorial dirigida pel malaguanyat Jaume Vallcorba, va editar un llibre que va passar, ai las!, relativament desapercebut: Castellio contra Calvino: Conciencia contra violencia, de Stefan Zweig. Aquest es va documentar, com sempre feia, i va anar a parar a una controv¨¨rsia d¡¯enorme inter¨¨s per a la posteritat, ¨¦s a dir, per a tota l¡¯¨¨poca moderna i contempor¨¤nia. Ve a ser un llibre que hauria pogut escriure Voltaire segles abans, que tamb¨¦ va entrar en les discussions religioses, en el tema de la intoler¨¤ncia i en l¡¯enfrontament entre protestants ¡ªl¡¯afer Calas¡ª i cat¨°lics.

S¨¦bastien Castellion (1515-1563), tamb¨¦ dit Ch?tellion, Chasteillon i Castalio en llat¨ª, va ser un humanista, de religi¨® protestant, per¨° amb un perfil que l¡¯agermana molt m¨¦s amb Montaigne, contemporani seu, que amb Calv¨ª i fins i tot amb Luter. Quan els protestants van cremar a Ginebra, de viu en viu (1553), l¡¯aragon¨¨s Miguel Servet perqu¨¨ no creia en el dogma de la Trinitat, Castellion es va enfurismar i va escriure una frase famosa, sempre v¨¤lida: ¡°Matar un home no ¨¦s defensar una doctrina; ¨¦s matar un home. Quan els ginebrins van executar Servet no van defensar una doctrina; van matar un ¨¦sser hum¨¤¡±. La dita no va fer cap gr¨¤cia a Calv¨ª, i Castellion, que encara va viure dos anys, va ser considerat heretge pels cat¨°lics (perqu¨¨ era protestant) i pels protestants (perqu¨¨ defensava la toler¨¤ncia i la diversitat de cultures i de religions).

Va deixar una s¨¨rie d¡¯obres que ara no ve a tomb esmentar: avui parlem de la seva traducci¨® de la B¨ªblia, que es va estampar una sola vegada el 1555 i que, a causa del descr¨¨dit en qu¨¨ va caure l¡¯humanista, no va ser reeditada... fins el 2005, a Par¨ªs, per l¡¯editor Bayard. En llegir el llibre de Zweig vaig sentir una gran pru?ja per veure qu¨¨ havia fet Castalio amb les Sagrades Escriptures, i ara fa poc vaig trobar un exemplar del 2005, que ja tampoc no es troba a les llibreries (!).

Castellion va fer una cosa semblant a la que havia fet Luter el 1534 i el mateix que faria, a comen?ament del XVII, l¡¯an¨°nim traductor a l¡¯angl¨¨s de la dita King James Bible, o ¡°versi¨® autoritzada¡±, en la qual, segons uns quants il¡¤lusionistes, podria haver participat Shakespeare mateix. Val a dir: Castellion, que coneixia les lleng¨¹es hebrea, aramea i grega ¡ªles tres en qu¨¨ estan escrits els Testaments, el vell i el nou¡ª, va vessar la B¨ªblia a una llengua francesa no gaire diferent de la que fa servir Montaigne, fins i tot menys llatinitzada, de manera que els francesos del seu temps poguessin llegir-la com qui llegeix un llibre contemporani. Es tracta d¡¯una discussi¨® general i eterna ¡ªcosa que escau, per desgr¨¤cia, a la B¨ªblia¡ª, i resideix en el fet que, de tant de respecte que tenim per la hebrea ueritas i per la graeca ueritas, o per all¨° que se¡¯n diu la sola scriptura, les versions de la B¨ªblia, en especial les cat¨°liques, han estat incapaces de fer servir un llenguatge diferent cada vegada que aix¨° ha estat necessari amb vista als lectors corresponents, m¨¦s encara si la llengua de sortida ¨¦s la catalana, llengua subjecta a cont¨ªnues transformacions. Una excepci¨®: els Evangelis de Joan Francesc Mira, mod¨¨lics pel que fa a aquesta q¨¹esti¨®.

Castellion no es va deixar enganyar per la paraula parthenos de les versions gregues del llibre d¡¯Isa?es, referit a la mare del Messies que un dia havia de venir, i, reculant fins a la paraula hebrea corresponent, almah, va traduir pucelle, que m¨¦s vol dir ¡°noia jove¡± que ¡°verge¡±, variant que ha estat font de malentesos i heretgies. Tampoc no es va estalviar un comentari a les primeres paraules del G¨¨nesi: ?per qu¨¨ hem dit sempre: ¡°Al comen?ament D¨¦u va crear el cel i la terra¡±, si D¨¦u no t¨¦ ni comen?ament ni fi? Castellion va posar, en nota marginal, que seria millor traduir aix¨° d¡¯aquesta manera: ¡°Quan D¨¦u va comen?ar a crear el cel i la terra...¡±. No hi ha ni una sola B¨ªblia no hebrea de les que conec ¡ªque s¨®n desenes, i en moltes lleng¨¹es¡ª en qu¨¨ el traductor hagi estat tan perspica?.

Conclusi¨®: vosaltres, els que sabeu hebreu, arameu i grec ¡ªmillor que no sapigueu llat¨ª, perqu¨¨ Jeroni us ensibornar¨¤¡ª, feu una nova traducci¨® catalana de les Sagrades Escriptures!