Ferrat¨¦, imaginaci¨® moral

Dels savis nom¨¦s queda sovint el rastre ranci i vellot de la mem¨°ria virtual. ?s mentida, sempre que el savi ¨¦s de deb¨°, i no un imitador o un farsant oportunista. Per¨° la mem¨°ria individual i la col¡¤lectiva s¨®n sovint selectives i tramposes. Sense saber ben b¨¦ per qu¨¨ els temps decideixen de qui es recorden m¨¦s i de qui una mica menys, o fins i tot canvia la manera en qu¨¨ fem mem¨°ria. Hi ha una bona m¨¤ de cr¨ªtics i escriptors, de poetes i editors, que no s¡¯han oblidat un d¡¯ells, Joan Ferrat¨¦, malgrat que els temps no li siguin propicis i sembli que la seva mem¨°ria hagi quedat escap?ada per alguna estranya inoportunitat hist¨°rica. N¡¯hi ha m¨¦s, d¡¯aquests savis, perqu¨¨ els ¨²ltims tres o quatre anys fan de mal encaixar les emocions de la racionalitat il¡¤lustrada amb el discurs del sobiranisme i la seva prefer¨¨ncia per l¡¯emocionalitat despullada, l¡¯essencialisme de fons i el desafiament t¨¤cit a les lleis de la gravetat social.

Per¨° la veu potent i aspra de Joan Ferrat¨¦ (quan signava en catal¨¤) o Juan Ferrater (quan ho feia en castell¨¤) no s¡¯ha apagat i en totes dues versions ¨¦s equiparable la vibraci¨® tensa de la prosa i el coratge intel¡¤lectual. No call¨¤ en tornar el 1985 de l¡¯exili escollit el 1955. El retorn el va enxampar amb les eines enceses i activades, i amb nom¨¦s 61 anys. Retrobava a casa les condicions ¨°ptimes per restituir la funci¨® intel¡¤lectual i la mateixa dist¨¤ncia oferia les condicions per fer-ne un ¨²s entre imperatiu i immisericorde.

Potser per aix¨° va decidir posar-se a escriure a partir de 1987 un articulisme reflexiu i assag¨ªstic que va anar publicant al Diari de Barcelona i a EL PA?S, entre altres llocs. Es tractava no tant d¡¯encertar-la com de posar en joc la valentia d¡¯assajar-ho sense mentir o dissimular; es tractava de fer valer l¡¯honradesa de la veritat per damunt del negoci social o pol¨ªtic o cultural. Es tractava de demanar a la cultura catalana i als seus intel¡¤lectuals la lleialtat a l¡¯¨²nica cosa que els ¨¦s indefugible, la ¡°veritat de la imaginaci¨® moral, que ¨¦s la que opera dins de l¡¯¨¤mbit de la vida nom¨¦s virtual que ¨¦s el de l¡¯experi¨¨ncia liter¨¤ria¡±. Dir la veritat volia dir no amagar-se d¡¯opinar intempestivament si feia al cas, i ho feia. Pensava el 1988 que ¡°l¡¯esquerra pol¨ªtica no hauria de donar cap bel¡¤liger¨¤ncia al nacionalisme ni n¡¯hauria de tenir cap por¡±. Volia dir que havia d¡¯aguantar el tipus davant del xantatge en lloc d¡¯empetitir-se escarransidament, ¡°incapa?os [els nostres esquerrers, o esquerr¨ªvols] de reaccionar tan aviat com una carota nacionalista se¡¯ls posa al davant i els exigeix d¡¯apuntar-se a la consigna del dia¡±. La pega ¨¦s que la carota els demanava ¡°una decisi¨® immediata¡±, quan encara no hi havia Twitter, i tamb¨¦ ho feien.

S¡¯havia jubilat de la doc¨¨ncia per¨° no de la pugnacitat ni de la meditaci¨® activa sobre la funci¨® social de la cultura i els savis de la tribu, els clercs. Encara m¨¦s, no es jubilaria mai d¡¯all¨° que tingu¨¦s a veure amb la funci¨® intel¡¤lectual perqu¨¨ l¡¯experi¨¨ncia i el temps li havien ensenyat que sovint els escriptors es degradaven al caliu de conveni¨¨ncies i oportunitats d¡¯¨¨xit o de moda o de prestigi o de resson¨¤ncia. Els passava que ¡°el comprom¨ªs que molts havien evidentment tingut amb la veritat i que fa l¡¯efecte que els havia motivat en un primer cicle de la seva obra¡± s¡¯esvania en un moment determinat, es desfeia de tot ¡°comprom¨ªs amb la veritat¡± i d¡¯aleshores en?¨¤ dedicaven ¡°la seva obra sense reserves al grau m¨¦s extrem d¡¯irresponsabilitat compatible amb l¡¯¨¨xit desitjat entre el p¨²blic¡± al preu de ¡°l¡¯obliteraci¨® total, per part de l¡¯escriptor, de la seva funci¨® intel¡¤lectual¡±.

Sabia que sovint els autors es degradaven al caliu d¡¯oportunitats d¡¯¨¨xit o de resson¨¤ncia

D¡¯aquesta mena d¡¯articles en va escriure un bon feix llavors, els anys 1987-1988, tot i que en aparen?a tractava de gran diversitat de mat¨¨ries. En va dir Provocacions, i els va editar el 1989 a Emp¨²ries, per¨° no pas perqu¨¨ volgu¨¦s treure de polleguera el seu lector, sin¨® perqu¨¨ estava disposat a cedir a la seva pugnacitat cong¨¨nita com a instrument d¡¯higiene ¨¨tica i intel¡¤lectual.

Potser la provocaci¨® entesa d¡¯aquesta manera esquerpa i humida alhora, lliscant i imprevisible, encesa i cruixent, ¨¦s part de la dec¨¨ncia urgent que reclamen els temps. Despr¨¦s de la sobredosi de veritats ensucrades, despr¨¦s dels n¨²vols de fumisteria i missions un¨¤nimes, la provocaci¨® intel¡¤lectual de dir sense embuts el que es pensa ressona excitantment. Potser no cal res m¨¦s que aquella bona fe intel¡¤ligent que estimulava Ferrat¨¦, lluny de veritats instrumentals i dels c¨¤lculs mesquins o immorals. Per aix¨° no sembla sobrer el prop¨°sit de resistir-se, com demanava Ferrat¨¦ llavors, a ¡°l¡¯atmosfera de covardia i retic¨¨ncia del cercles intel¡¤lectuals¡± del pa¨ªs. Pensava llavors i potser pensaria avui que calia assecar les humitats deliq¨¹escents del kitsch po¨¨tic i potser pol¨ªtic, val a dir, ¡°moralistes unidimensionals, rom¨¤ntics nyicris i avantguardistes tronats¡±, uns i altres incompatibles amb el comprom¨ªs privat, ¨ªntim, d¡¯escriure com a ¡°prove?dors de veritat i no pas mers amuseurs o subministradors d¡¯opinions¡±.

?