En marxa la temporada de creuers a la Costa Brava

La temporada de creuers a la Costa Brava es va iniciar fa uns dies amb l'arribada del primer vaixell al port de Palam¨®s (Baix Empord¨¤). Aquest 2015 l'activitat creuer¨ªstica als ports de Palam¨®s, Roses i Sant Carles de la R¨¤pita creixer¨¤ en el seu conjunt un 2% en escales, amb un total de 51, i mantindr¨¤ la xifra de 43.000 passatgers. Des de Ports de la Generalitat, gestor de les tres instal¡¤lacions portu¨¤ries, estimen que, igual que el 2014, l'impacte econ¨°mic ser¨¤ d'uns 3 milions d'euros.

L'arribada de creuers contribueix a la potenciaci¨® del sector tur¨ªstic i a la dinamitzaci¨® econ¨°mica del territori. Per aix¨°, la Generalitat, els ajuntaments, el Patronat de Turisme i les cambres de comer? promocionen el territori per incrementar aquesta activitat. Cada any m¨¦s companyies aposten per les instal¡¤lacions portu¨¤ries d'aquestes tres localitats amb la voluntat d'oferir als turistes espais singulars de la geografia catalana.

Palam¨®s, que va inaugurar la temporada el 26 d'abril, preveu tancar l'any amb la xifra hist¨°rica de 40.000 creueristes ¨Cun 4% m¨¦s que l'any anterior¨C, i amb 35 escales fins a l'1 de desembre. El de Palam¨®s fa deu anys que ¨¦s el segon port amb m¨¦s activitat de creuers de Catalunya, darrere del de Barcelona, que ¨¦s el primer del Mediterrani i el quart del m¨®n, darrere de tres nord-americans. Per potenciar aquestes instal¡¤lacions, despr¨¦s de l'estiu s'iniciaran les actuacions per cobrir les necessitats del primer port d¡¯Espanya de titularitat no estatal declarat frontera mar¨ªtima exterior Schengen.

Segons la CLIA, cada creuerista gasta una mitjana de 62 euros

Roses, que rebia creuers de forma espor¨¤dica des del 2001 i es va iniciar com a port d¡¯escala el 2012, va obrir la temporada el 5 de maig i continua la seva consolidaci¨®. Mantindr¨¤ les deu escales del 2014 i rebr¨¤ uns 2.000 passatgers, una xifra inferior a la temporada passada perqu¨¨ els vaixells tenen menys capacitat. Es tracta de creuers de luxe o de gran luxe amb passatge amb alt poder adquisitiu. Sant Carles de la R¨¤pita, que es va iniciar en el sector l'any passat, rebr¨¤ el primer creuer el 8 de juliol, tindr¨¤ sis escales i la visita d'un miler de creueristes, m¨¦s que l¡¯any passat-

CLIA (Associaci¨® Internacional de L¨ªnies de Creuers), recull en un informe sobre l'aportaci¨® econ¨°mica d'aquesta ind¨²stria que cada creuerista gasta una mitjana de 62 euros, calculant que desembarca un 75% del passatge i que les seves despeses inclouen excursions, restauraci¨®, compres, transports i serveis al passatger. Calculen a m¨¦s el desembarcament del 50% de la tripulaci¨®, amb 21 euros de mitjana de despesa per cap. La mitjana d'edat dels turistes ¨¦s de 50 anys.

La Generalitat calcula un impacte econ¨°mic de 3 milions d¡¯euros aquesta temporada

A Palam¨®s un 73% del passatge visita la poblaci¨® i la resta va d'excursi¨® a localitats com Figueres, per veure el Museu Dal¨ª, o a Pals, per passejar pel nucli medieval. Els que es queden en els ports d¡¯escala, fan alguna compra, visiten algun element patrimonial i proven la gastronomia de la zona. El sector comercial reconeix un impacte positiu, no obstant aix¨°, com assegura l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan ¡°hi ha sectors comercials m¨¦s afavorits que d¡¯altres¡±. Com que la majoria est¨¤ en r¨¨gim de ¡°tot incl¨°s¡±, no van tant a restaurants i la despesa acostuma a ser m¨¦s en aperitius i begudes. En canvi, hi ha hagut diversos casos que la direcci¨® del vaixell de luxe ha encarregat grans quantitats de marisc a la llotja.

A Palam¨®s, un port mitj¨¤ amb una terminal de creuers constru?da el 2008 amb capacitat per a creuers de grans eslores, arriben vaixells de totes dimensions i luxes. A Roses les eslores s¨®n menors, perqu¨¨ no disposa de moll per a aquesta classe d'embarcacions i han de fondejar, i a Sant Carles de la R¨¤pita, on el port est¨¤ situat al marge dret del riu Ebre, en una badia natural, els creuers tenen encara menys passatgers. Segons Ports, els primers creueristes que han visitat el Delta han estat molt satisfets amb la singularitat de la destinaci¨®.

La proced¨¨ncia del passatge va relacionada directament amb la de la companyia. L'any passat un 49% van ser brit¨¤nics, seguit de francesos (32%), i nord-americans (9%). En menor mesura irlandesos i australians (2%) i belgues i canadencs (1%).