Tomba per papers

La reclamaci¨® dels documents requisats a Catalunya al final de la Guerra Civil per l'ex¨¨rcit franquista que es van dipositar a Salamanca continua oberta i generant pol¨¨mica a Catalunya i Castella i Lle¨® cada vegada que es parla del tema, malgrat que han passat m¨¦s de 75 anys. Altres reclamacions han passat desapercebudes i fins i tot s¡¯han mantingut en secret fins ara. ?s el cas de la important documentaci¨® mon¨¤stica catalana que roman, sobretot, a l¡¯Arxiu Hist¨°ric Nacional de Madrid des del segle XIX, despr¨¦s de la famosa desamortitzaci¨® de Mendiz¨¢bal de 1834, que va liquidar les propietats de l'Esgl¨¦sia de tot Espanya. Uns documents que la Generalitat va intentar recuperar a meitat dels anys vuitanta del segle passat a trav¨¦s de Joan de Borb¨®, comte de Barcelona; una hist¨°ria en la qual van tenir un paper molt destacat Max Cahner, conseller de Cultura d¡¯aleshores i Maur Esteva, abat de Poblet entre 1970 i 1998.

Per facilitar que l'operaci¨® fos un ¨¨xit el Departament de Cultura i l¡¯abadia de Santa Maria de Poblet van signar el 29 de maig de 1984 un conveni pel qual es creava l¡¯Arxiu Mon¨¤stic de Catalunya, amb la intenci¨® de reunir a Poblet la documentaci¨® dispersa d'aquest monestir i d¡¯altres com el de Vallbona de les Monges o Scala Dei. L'acord es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOG) del 29 de juny d'aquell any.

Joan de Borb¨® no havia aconseguit regnar, ja que la l¨ªnia success¨°ria al tron el va saltar quan Franco es va fixar en el jove Joan Carles perqu¨¨ fos el futur rei. Per aix¨°, no tenia un lloc assignat per enterrar-se, ja que el pante¨® reial del Monestir de El Escorial estava reservat nom¨¦s als que han cenyit la corona. El 1983 va manifestar la seva voluntat d'enterrar-se al monestir de Poblet, pante¨® reial de la Corona d¡¯Arag¨® fins al segle XV, fent valer el seu t¨ªtol de comte de Barcelona. Per¨° havia de tenir el perm¨ªs de la comunitat de monjos cistercencs. I el va aconseguir, per la qual cosa es va fer construir dues tombes, una per a ell i una altra per a la seva esposa, Maria de la Merc¨¨, a la capella de Sant Benet, als peus de l'altar del sant. En diverses ocasions se¡¯l va veure visitant, en companyia d¡¯Esteva, el que sens dubte pensava que seria el seu ¨²ltim sojorn en terres catalanes.

"Va ser un pacte secret entre l'abat i el comte. La Generalitat ho va saber i va crear l'Arxiu Nacional per facilitar l'operaci¨®", diu Josep Maria Sans i Trav¨¦

Per¨° el perm¨ªs de la comunitat tenia una contraprestaci¨®: Joan de Borb¨® havia d'intercedir davant el seu fill perqu¨¨ aquest aconsegu¨ªs que el Ministeri de Cultura trasllad¨¦s la documentaci¨® dipositada a l¡¯Arxiu Hist¨°ric Nacional dels monestirs catalans a Tarragona. "Va ser un pacte secret entre l'abat i el comte de Barcelona. Quan la Generalitat se¡¯n va assabentar va crear l'arxiu per facilitar l'operaci¨®", assegura Josep Maria Sans i Trav¨¦, exdirector de l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya que ha estat vinculat amb els arxius de la Generalitat m¨¦s de 35 anys. "Va haver-hi un moment en qu¨¨ es va pensar que el Ministeri de Cultura la retornaria, per aix¨° es va crear l'Arxiu Mon¨¤stic, per¨° les coses despr¨¦s no van sortir b¨¦", aclareix.

El DOGC recollia la necessitat de ¡°crear un arxiu que reuneixi i conservi en un sol lloc i en condicions adequades l'important patrimoni documental mon¨¤stic catal¨¤, inventari? i difongui el contingut i el posi a la disposici¨® dels investigadors i estudiosos¡±. L'acord assegurava que l'arxiu reuniria ¡°originals i reprografies¡± i destinava el Palau Nou de l¡¯Abat per al nou arxiu, per la qual cosa la Generalitat es feia c¨¤rrec de la seva restauraci¨® i pagaria els costos de funcionament mentre que els monjos en gestionarien l¡¯obertura al p¨²blic. El conveni tenia una vig¨¨ncia de 30 anys, prorrogables. "L'acord no explicava les intencions ¨²ltimes, perqu¨¨ era supersecret", rebla Sans.

Les obres de reforma de l'edifici van comen?ar diversos anys despr¨¦s. El 1989 es va anunciar que aquell mateix any es duria a terme la primera fase per consolidar l'edifici ru?n¨®s, mentre que Joan Guitart, el conseller d¡¯aleshores, seguia sense aclarir quins serien els fons que es podrien consultar despr¨¦s de la seva posada en funcionament. Quan se li va preguntar pel tema aquesta mateixa setmana, l'exconseller va assegurar que no recordava res de l¡¯Arxiu Mon¨¤stic.

Al comen?ament de 1993 l'abat Esteva insistia que a la fi d'aquell any acabarien els treballs de restauraci¨® per acollir l¡¯Arxiu Mon¨¤stic catal¨¤. Per¨° quan a l'abril d'aquell any va morir Joan de Borb¨® i el seu fill el rei Joan Carles I va decidir enterrar-lo a El Escorial, "per raons familiars, perqu¨¨ all¨¤ hi ha enterrats el seu pare, el rei Alfons XIII, i la seva mare, la reina Vict¨°ria Eug¨¨nia; pels serveis que Joan de Borb¨® ha prestat a Espanya; i per la seva posici¨® din¨¤stica", una decisi¨® que es va anunciar mentre Joan de Borb¨® agonitzava a Navarra, la idea de poder aconseguir que la documentaci¨® torn¨¦s va rebre un cop dur.

Per¨° les obres al Palau Nou de l¡¯Abat van continuar i a l'abril de 1994, despr¨¦s de la seva inauguraci¨®, es va traslladar al segon pis l'arxiu Tarradellas que des de 1981 ocupava les torres de les Armas i de Sant Esteve. En aquest moment l'abat Esteva seguia creient en la necessitat de l'arxiu mon¨¤stic i va anunciar que els pocs documents que es conservaven a Poblet sobre el monestir ocuparien la primera planta de l'edifici, recordant que la part m¨¦s important del fons, uns 13.000 pergamins, eren a Madrid.

El setembre de 1996, durant una visita del llavors pr¨ªncep Felip a Poblet, la cr¨°nica period¨ªstica recollia que a la capella de Sant Benet l'actual rei havia contemplat les dues tombes que s'havien preparat per acollir els seus avis. Unes tombes que eren buides fins fa molt poc. El novembre passat, l'exabat Maur Esteva moria als 81 anys. Aquest monjo, amic personal de Josep Tarradellas, l'expresident de la Generalitat que el va ajudar a restaurar el monestir i que va acabar cedint el seu arxiu personal a Poblet; el monjo que va aconseguir que aquest magn¨ªfic conjunt g¨°tic fos declarat Patrimoni de la Humanitat el 1991, va ser enterrat amb tots els honors a la tomba que Joan de Borb¨® va pensar 30 anys que seria seva.