Silicon Valley, la terra del dem¨¤

Si s'ha de jutjar per tot el que se'n sent dir, Travis Kalanick, fundador i cap d'Uber, sembla un cabr¨®. Insulta p¨²blicament els seus competidors i es riu dels seus clients a Twitter. Als pol¨ªtics els considera uns incompetents. Kalanick d¨®na a entendre que a ell li resulta tan f¨¤cil endur-se les dones al llit com a d'altres trucar a un taxi. A les protestes dels seus conductors per les males retribucions respon vaticinant que, de totes maneres, en el futur seran substitu?ts per ordinadors.

A Uber amb cinc anys n'ha tingut prou per expandir-se des de San Francisco a m¨¦s de 50 pa?sos, malgrat les resist¨¨ncies (a Espanya el seu servei est¨¤ susp¨¨s). ?s un producte excel¡¤lent. Gaireb¨¦ a tot el m¨®n, no nom¨¦s ¨¦s m¨¦s barat, sin¨® millor que qualsevol taxi. En el fons, podria ser igual com fos el cap, per¨° en aquest cas la cosa no ¨¦s tan senzilla, ja que l'empresa ¨¦s un reflex del seu fundador: agressiva, desaprensiva i exageradament ambiciosa. Quan la ciutat de Portland (EUA) va prohibir Uber perqu¨¨ incomplia la legislaci¨®, a Kalanick li va ser igual i va tirar endavant els plans que tenia. El cap de l'autoritat del transport de la ciutat no se'n sabia avenir ¡°Es pensen que poden presentar-se aqu¨ª i infringir la llei. ?s incre?ble. Segons sembla, es creuen D¨¦u¡±. L'oposici¨® ¨¦s similar en moltes altres ciutats en les quals Uber fa cas om¨ªs de les decisions dels tribunals. Per¨° per Kalanick tot aix¨° no s¨®n m¨¦s que batalletes en una guerra de conquesta molt m¨¦s important: convertir-se en un gegant de la mobilitat que transporti persones i mercaderies, a qualsevol lloc, simplement pitjant una tecla i a preus econ¨°mics.

Uber no ¨¦s l'¨²nica empresa a la recerca de la conquesta planet¨¤ria. Aix¨ª ¨¦s com pensen totes: Google i Facebook, Apple i Airbnb, els altres gegants digitals i milers d'empreses petites que segueixen el seu exemple. La seva meta ¨¦s el m¨®n sencer. Tenen la vista posada en objectius molt realistes. Tot aix¨° ¨¦s possible gr¨¤cies a la combinaci¨® de dos elements amb un impacte sense precedents en la hist¨°ria de l'economia: globalitzaci¨® i digitalitzaci¨®.

El progr¨¦s tecnol¨°gic ha estat vertigin¨®s. El que est¨¤ en marxa ¨¦s una transformaci¨® social de la qual, al final, ning¨² podr¨¤ sostreure's; una revoluci¨® comparable amb la industrialitzaci¨® del segle XIX, nom¨¦s que ara tot passa molt m¨¦s de pressa. El nou govern mundial t¨¦ la caserna general a Silicon Valley. S¨®n fundadors i directius d'empreses com Serguey Brin, de Google, Tim Cook, d'Apple, i Mark Zuckerberg, de Facebook, i arribistes com Travis Kalanick, d'Uber, i Joe Gebbia, d'Airbnb. Tamb¨¦ inversors de capital de risc que van repartint milions, a m¨¦s d'incomptables programadors, genis de la inform¨¤tica i enginyers.

Entre els nous amos de l'univers i els seus predecessors de Wall Street hi ha una difer¨¨ncia fonamental: per als primers, el m¨¦s important no s¨®n els diners. No en tenen prou amb el poder que d¨®na la riquesa. No volen dictar simplement el que consumim, sin¨® tamb¨¦ com vivim. No volen conquerir nom¨¦s un sector, sin¨® tots. No es dirigeixen cap al futur amb pas vacil¡¤lant, sin¨® que s¨®n ide¨°legs amb una agenda ben clara. La religi¨® dels senyors de Wall Street eren els diners. La fe dels nous dirigents va molt m¨¦s enll¨¤. La impulsa una idea. ?s la fe en una missi¨®.

Els visionaris de Silicon Valley pretenen curar la humanitat. Creuen en un futur millor gr¨¤cies a la tecnologia de la mateixa manera que un hinduista conven?ut creu en la reencarnaci¨®. Estan conven?uts que treballen pel b¨¦ de la humanitat. Per¨° no els agrada que la gent s'hi fiqui. Avorreixen la pol¨ªtica i consideren que la regulaci¨® no nom¨¦s ¨¦s un obstacle, sin¨® un anacronisme. Si aquest nou m¨®n meravell¨®s es veu interceptat per valors socials tals com l'esfera privada o la protecci¨® de dades, ¨¦s que calen valors nous. Troben les arrels de la seva tasca de portar la felicitat a la humanitat en la contracultura dels anys seixanta que ja va influir a Steve Jobs. La seva visi¨® del m¨®n es guia per idees llibert¨¤ries en la tradici¨® de pensadors radicals com Noam Chomsky, Ayn Rand i Friedrick Hayek.

Hem de llan?ar-nos contra aquests nous conqueridors del m¨®n? I encara una altra cosa: el de Silicon Valley ¨¦s un m¨®n mascul¨ª. Les directives com Marissa Mayer, presidenta de Yahoo, en s¨®n l'excepci¨®; algunes empreses emergents no contracten dones, a les emprenedores els costa molt m¨¦s aconseguir inversors. Les visionis globals poden ser unilaterals?

Una cosa ¨¦s segura. En els propers anys es produir¨¤ un debat mundial sobre com regular l'univers digital. Qui vulgui contribuir a dissenyar aquest futur hauria de con¨¨ixer a fons Silicon Valley i els seus l¨ªders. Quatre trobades amb destacats gurus obren una finestra a aquest univers.

Ray Kurzweil, el profeta

En general s'admet que Ray Kurzweil ¨¦s un geni. ?s director d'enginyeria de Google, ha rebut 10 doctorats honoris causa, va inventar l'esc¨¤ner de llit pla i el primer sintetitzador de veu, i t¨¦ diverses dotzenes de patents. Kurzweil dedica la seva vida a reflexionar sobre la tecnologia, i fa uns quants anys va concloure que el 2019 els ordinadors podran fer el mateix que els ¨¦ssers humans, nom¨¦s que millor. T¨¦ 67 anys, per¨° ¨¦s tan ¨¤gil i t¨¦ tanta energia com si en tingu¨¦s 35. Cada dia pren 150 pastilles entre vitamines, minerals i enzims, i s'injecta dubtosos complements diet¨¨tics. La seva meta ¨¦s resistir fins que la tecnologia estigui en condicions de perllongar la vida humana. No t¨¦ cap dubte que aquest moment no ¨¦s lluny. Al cap i a la fi, Google i una altra dotzena d'empreses ja estan treballant a tota m¨¤quina per aturar l'envelliment i derrotar el c¨¤ncer.

La religi¨® de Wall Street eren els diners. La fe dels nous dirigents va molt m¨¦s enll¨¤

La fe radical en el progr¨¦s ha estat sempre el tret distintiu de Silicon Valley, des que, fa 50 anys, els seus enginyers comencessin a fabricar els primers microxips. Ja fa m¨¦s d'una d¨¨cada, Kurzweil va sintetitzar aquest optimisme tecnol¨°gic en un ¨²nic concepte: singularitat. El terme fa refer¨¨ncia al futur en el qual els ¨¦ssers humans i les m¨¤quines s'assemblaran tant que la humanitat ser¨¤ catapultada en un instant al seg¨¹ent estadi de civilitzaci¨®. Ser¨¤ una esp¨¨cie de reacci¨® en cadena provocada per l'acceleraci¨® m¨²tua de diverses tecnologies que, de cop, faran possible el que fins llavors nom¨¦s existia en les novel¡¤les de ci¨¨ncia ficci¨®: m¨¤quines intel¡¤ligents, la prolongaci¨® de la vida, hologrames tridimensionals. Ser¨¤ una esp¨¨cie de nou big bang digital. ¡°El canvi tecnol¨°gic ser¨¤ tan r¨¤pid que la vida humana es transformar¨¤ irrevocablement¡±, diu Kurzweil en el seu llibre La singularitat ¨¦s a prop.

Com m¨¦s s'imposa la digitalitzaci¨®, menys desorbitada sona la idea de la singularitat. La pot¨¨ncia de computaci¨® i les capacitats de les m¨¤quines augmenten acceleradament. La ra¨® radica en el desenvolupament hum¨¤. Els ¨²ltims 100.000 anys d'hist¨°ria han transcorregut a escala local i a un ritme lineal. Ara, el desenvolupament de la civilitzaci¨® segueix un curs global i exponencial. Fa sis anys, Kurzweil, juntament amb uns quants col¡¤laboradors i amb una injecci¨® de fons de Google, va fundar la Universitat de la Singularitat, la funci¨® de la qual ¨¦s ensenyar els directius i els emprenedors a deixar de pensar de forma lineal. L'objectiu que s'inculca als participants en els cursos, que duren diversos mesos, ¨¦s muntar un negoci que, en deu anys, arribi a mil milions de persones.

Sebastian Thrun, l'enginyer

En els ¨²ltims anys, cap altra empresa ha desenvolupat tants projectes representatius de les oportunitats i els riscos d'aquest nou m¨®n de ci¨¨ncia-ficci¨® com Google: el cotxe aut¨°nom, les ulleres de realitat augmentada, unes lents de contacte que mesuren el nivell de glucosa a la sang. Tots aquests invents procedeixen d'un ¨²nic laboratori, anomenat Google X, fundat per Sebastian Thrun, un inform¨¤tic alemany. Thrun ¨¦s l'home de confian?a de Larry Page, president de Google. Segons les seves paraules, ¡°la singularitat ja ¨¦s aqu¨ª¡±. No creu que les m¨¤quines substitueixin totes les persones, per¨° s¨ª moltes. Prou com perqu¨¨ h¨¤gim de tornar a plantejar-nos com aprenem, com treballem i fins i tot com organitzem els nostres governs. ¡°Una persona amb el sistema correcte ¨¦s tan efica? com cent persones fins fa poc¡±. Podrien desapar¨¨ixer cada vegada m¨¦s llocs de treball, substitu?ts per programes inform¨¤tics, un proc¨¦s que, en la seva opini¨®, ja ¨¦s imparable.

Des que era jove, a Thrun li interessen el cervell i la intel¡¤lig¨¨ncia humans. Per aix¨° es va fer especialista en rob¨°tica. ¡°Qui intenta aconseguir que un robot sigui intel¡¤ligent desenvolupa un gran respecte per la magnitud de la intel¡¤lig¨¨ncia humana¡±. A Silicon Valley ¨¦s, als seus 47 anys, una autoritat, un model per a tothom.

Ara passa la major part del temps a la seva pr¨°pia empresa, Udacity, que t¨¦ per?objectiu revolucionar l'ensenyament. Ofereix els anomenats cursos massius oberts en l¨ªnia, programes de formaci¨® i t¨ªtols per Internet a gran escala. Per qu¨¨ precisament l'ensenyament? ¡°M'agradaria canviar la societat, i aix¨° m'ha fet preguntar-me com puc maximitzar la meva influ¨¨ncia positiva al m¨®n¡±, diu .

Thrun considera que la gent que treballa a Silicon Valley ¨¦s arrogant i humil alhora. Arrogant ¡°perqu¨¨ afirmem que podem canviar el m¨®n¡±. Humil ¡°perqu¨¨ admetem que no sabem exactament com fer-ho, sin¨® que, senzillament, anem provant¡±. ¡°No crec en els plans ni en les prediccions precises sobre el desenvolupament d'alguna cosa¡±, declara Thrun. ¡°Crec en les fites ambicioses, en les missions¡±. Udacity aspira a aconseguir els 1.000 titulats diaris. ¡°No s¨¦ quan ho aconseguirem, ni tampoc com ho farem, per¨° podem intentar treballar cada dia tant i a tanta velocitat com sigui possible¡±.

En aquesta visi¨® del m¨®n, la pol¨ªtica ¨¦s el gran enemic, ja que ¨¦s un obstacle al desenvolupament. Thrun considera provat que ¡°les regles es dicten per consolidar les estructures existents. Nosaltres intentem eludir-les¡±. Considera que Uber ¨¦s el millor exemple de com es posen obstacles a les idees noves. Quan se li pregunta si coneix Kalanick, respon, ¡°Naturalment. Tots ens coneixem b¨¦¡±. L'Estat, l'Administraci¨®, tamb¨¦ s¨®n, en ¨²ltim terme, un sistema que cal reinventar? ¡°Per descomptat,¡±, manifesta Thrun. En algun moment caldria asseure's i reflexionar com es podria governar d'una manera m¨¦s efica? i veritablement democr¨¤tica.

Peter Thiel, l'ide¨°leg

A Silicon Valley, recalca Peter Thiel, les idees llibert¨¤ries constitueixen ¡°un corrent bastant est¨¨s¡±. Fins i tot es podria dir que dominant. Thiel n'¨¦s el representant m¨¦s prominent. ?s una de les figures centrals de l'univers digital, intel¡¤ligent i pol¨¨mic, visionari i ide¨°leg cap, un fenomen excepcional fins i tot dins de la redu?da camarilla dels multimilionaris gegants de la tecnologia.

Al final dels anys noranta, Thiel, juntament amb altres col¡¤laboradors, va fundar PayPal, el servei de pagament per Internet. Aquesta va ser la primera vegada que es va fer ric. Va fundar una societat d'inversi¨®, es va jugar els diners a contra corrent i els milions van tornar a fluir. M¨¦s tard, va ser el primer a donar diners a Mark Zuckerberg per l'empresa que acabava de crear; 500.000 d¨°lars a canvi del 10% de Facebook. Thiel es va fer ric per tercera vegada. Ara reparteix centenars de milions de d¨°lars entre joves empreses de nova creaci¨®, ¨¦s un dels inversors de capital de risc m¨¦s influents i els seus diners es cobegen tant com el seu consell.

Creuen que treballen pel b¨¦ de la humanitat, per¨° no els agrada que la gent s'hi fiqui

L'elit tecnol¨°gica ha creat una filosofia pol¨ªtica a mesura que encaixa amb els seus objectius. La seva m¨¤xima ¨¦s benestar i satisfacci¨® per a tothom mitjan?ant la m¨¤xima autonomia i el m¨ªnim Estat possible. El 2009, Thiel va publicar l'assaig L'educaci¨® d'un llibertari. Hi assegura: ¡°Som en una carrera a vida o mort entre la pol¨ªtica i la tecnologia¡±. El dest¨ª de la humanitat podria dependre en ¨²ltim terme d'una sola persona que construeixi una ¡°maquin¨¤ria de la llibertat¡± que asseguri que el m¨®n ser¨¤ del capitalisme.

Thiel ¨¦s originari d'Alemanya. Va n¨¦ixer a Sprendlingen, prop de Frankfurt, per¨° se'n va anar del pa¨ªs quan tenia un any. El seu pare, enginyer qu¨ªmic, va rec¨®rrer el m¨®n amb la fam¨ªlia. Van passar per Sud-¨¤frica i Nam¨ªbia, i per fi van aterrar en una petita ciutat propera a San Francisco. A l'adolesc¨¨ncia, Thiel era un geni dels escacs i va devorar incomptables vegades El senyor dels anells, la b¨ªblia del g¨¨nere fant¨¤stic. Encara avui d¨®na als seus fons d'inversi¨® els noms de llocs i personatges del llibre favorit de la seva joventut.

La caserna general de Thiel Capital t¨¦ la seu al presidi de San Francisco, una base militar fundada pels espanyols. Les oficines estan envoltades d'eucaliptus i palmeres. Al pis baix, a la zona de l'entrada, hi ha una est¨¤tua de Darth Vader, el personatge cinematogr¨¤fic. A Silicon Valley la decoraci¨® de les oficines sempre ¨¦s moderna i juvenil, per¨° Thiel la prefereix elegant i distingida. Amb orqu¨ªdies, la biblioteca i els mobles de disseny, s'assembla a un dels grans bufets d'advocats de Nova York.

El mateix Thiel es presenta amb senzillesa. Porta una samarreta grisa de coll de punta i cal?at esportiu car. Per a una ocasi¨® aix¨ª no triaria mai un vestit. Segons la seva opini¨®, els empresaris empolainats s¨®n nom¨¦s venedors que intenten dissimular les debilitats del seu producte.

Thiel no ent¨¦n que tothom segueixi concentrat exclusivament en Internet. Els tel¨¨fons intel¡¤ligents i les xarxes socials estan molt b¨¦, per¨° s'han ¡°concebut amb una mentalitat massa limitada¡±. Es pregunta qu¨¨ ha passat amb ¡°els somnis veritablement grans¡± dels anys cinquanta i seixanta, quan encara es parlava de ¡°ciutats subaq¨¹¨¤tiques¡± i del ¡°transport supers¨°nic¡±.

Creu que haur¨ªem de recuperar visions molt m¨¦s b¨¤siques i esfor?ar-nos al m¨¤xim per aconseguir un futur ¡°de ruptures radicals¡± amb ¡°fonts d'energia netes¡± i ¡°deserts que es puguin transformar en paisatges f¨¨rtils¡±. Per ell hi ha una ra¨® evident de per qu¨¨ els ordinadors i els programes inform¨¤tics han experimentat tants aven?os: aquest m¨®n est¨¤ lliure en gran mesura de regulacions restrictives. Una situaci¨® totalment diferent de la del ¡°m¨®n dels ¨¤toms¡±, al qual pertanyen, per exemple, la medicina i el transport, que est¨¤ regulat estrictament, ¡°i per aix¨° costa tant progressar en aquest terreny¡±.

Existeixen projectes extrems d'oficines en creuers ancorats en aig¨¹es internacionals, i uns altres encara m¨¦s extrems de fundar ja aut¨¨ntiques ciutats flotants en illes artificials que constitueixin nacions tecnol¨°giques. Thiel hi ha donat mig mili¨® de d¨°lars.

Tot aix¨° t¨¦ molt a veure amb un corrent de fons infravalorat que ha deixat petjada a Silicon Valley m¨¦s que qualsevol altra cosa: la contracultura dels anys seixanta i el profund arrelament del moviment hippy a San Francisco. Temps enrere, Steve Jobs va viure en una comuna. Steve Woniak, cofundador d'Apple juntament amb ell, ho va subratllar de nou fa poc en una entrevista en televisi¨®: ¡°La contracultura va significar molt per mi. Sempre vaig voler participar en una revoluci¨®. Els ordinadors eren nom¨¦s per als rics, i jo els hi volia prendre¡±.

En els ¨²ltims 20 anys, d'aquest estrany poti-poti d'utopies new?age, ultracapitalisme i ideals nord-americans primitius d'autodeterminaci¨® individual ha sorgit una ideologia pr¨°pia, la ¡°ideologia californiana¡±. El terme el van encunyar dos te¨°rics dels mitjans de comunicaci¨® en un assaig ja a mitjan anys noranta. Els autors es preguntaven qu¨¨ se n'havia fet de l'esperit lliure dels hippies i de l'esfor? emprenedor dels yuppies¡±. La teoria es va concebre com una cr¨ªtica cultural, per¨°, en lloc d'aix¨°, Silicon Valley s'ha apropiat de la idea d'una ideologia peculiar particular, s¨ªmbol de la seva posici¨® privilegiada com a moviment per al progr¨¦s de la humanitat.

¡°Fa temps que no reflexionem sobre les q¨¹estions correctes¡±, assenyala Thiel. ¡°Qu¨¨ ha de passar perqu¨¨ el m¨®n es converteixi en un lloc millor?¡±

Ha escrit un llibre amb la finalitat d'ajudar els nous emprenedors a trobar les resposta justes. El subt¨ªtol ¨¦s Com inventar el futur. La seva tesi fonamental ¨¦s que els monopolis s¨®n bons, fins i tot desitjables. En paraules de Thiel, ¡°els monopolis creatius fan possible que apareguin nous productes beneficiosos per a tothom. La compet¨¨ncia suposa que no hi haur¨¤ beneficis per a ning¨²¡±. Thiel sap que els monopolis ¡°tenen mala fama¡±, per¨° es deu ¨²nicament al fet que ¡°la compet¨¨ncia ¨¦s una ideologia¡±.

En conseq¨¹¨¨ncia, el seu consell m¨¦s important pels que estan creant empreses ¨¦s que busquin un mercat que puguin dominar, construeixin un monopoli i intentin conservar-lo tant de temps com sigui possible.

Joe Gebbia, el conqueridor

Airbnb s'ha proposat revolucionar el turisme i posar en un comprom¨ªs tot el sector hoteler i s'ha convertit en un dels nous conqueridors del m¨®n digital, amb els sabuts s¨ªmptomes concomitants: la vella ind¨²stria est¨¤ commocionada, i la pol¨ªtica, indignada. Airbnb ofereix passar la nit en domicilis privats. De vegades ¨¦s nom¨¦s una habitaci¨®, i de vegades una casa sencera. La demanda ¨¦s tan enorme que est¨¤ alterant el turisme a tot el planeta.

¡°Som a 190 pa?sos i a 34.000 ciutats. Nom¨¦s aquesta nit tenim 400.000 hostes, cada minut es reserven 277 nits...¡± Joe Gebbia s'interromp i somriu. Potser ni ell mateix es pot creure del tot aquestes xifres. Com ha pogut passar una cosa aix¨ª en nom¨¦s un parell d'anys? Gebbia ¨¦s un dels tres fundadors d'Airbnb. En la visi¨® del futur de Gebbia, Airbnb no ha d'oferir nom¨¦s allotjaments, sin¨® que ha de possibilitar que els clients ¡°se submergeixin a fons en el viatge¡±. El jove de 33 anys vol fer de la seva empresa ¡°el lloc m¨¦s creatiu del m¨®n¡±.

Per aconseguir-ho cal un pla, una actitud mental adequada, i per a aix¨° Gebbia se serveix de la f¨®rmula de l'anomenat design thinking. Es tracta d'una manera de pensar que es troba pertot arreu. Quan era adolescent, Gebbia ja somiava en Silicon Valley, per¨° no volia ser inform¨¤tic i va anar a l'Escola de Disseny de Rhode Island per aprendre design thinking. ¡°B¨¤sicament es tracta de pensar igual que la persona que utilitzar¨¤ la teva idea¡±, aclareix. Durant els primers mesos despr¨¦s de l'arrencada de l'activitat d'Airbnb, els seus tres fundadors acostumaven a passar la nit amb els seus primers clients, repassant amb ells el funcionament de la web. ¡°?rem dins dels seus caps¡±, explica Gebbia.

L'objectiu d'Airbnb no ¨¦s ser una empresa convencional, sin¨® un moviment. La seva funci¨® ¨¦s aplanar el cam¨ª cap a un model econ¨°mic millor per al m¨®n, m¨¦s just i m¨¦s eficient. Pot semblar que aplicar els principis socioecon¨°mics al model de negoci ¨¦s un vern¨ªs decoratiu, un esquer. I pot ser que sigui aix¨ª. Gebbia ¨¦s conscient que hi ha desconfian?a. ¡°Hem crescut amb el convenciment que el millor que es pot fer amb la pr¨°pia vida ¨¦s fer la vida millor per als altres¡±, diu.

Un se'n pot riure, d'aix¨°, jutjar-ho ingenu, desvergonyit o engany¨®s. L'¨²nica cosa que ¨¦s segura ¨¦s que Gebbia parla de deb¨°.

? 2015 Der Spiegel

Traducci¨® de News Clips.

Distribu?t per The New York Times Syndicate.