Dibuixos del Mir¨® m¨¦s lliure arriben al Pompidou M¨¤laga

Joan Mir¨® (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983) va fer una generosa donaci¨® al Centre Pompidou el 1979, amb motiu del seu 85¨¨ aniversari i de la gran retrospectiva que va organitzar en honor seu el museu parisenc. Van ser prop de 80 dibuixos creats entre el 1960 i el 1978, 46 dels quals ara es mostren en la primera exposici¨® temporal del Centre Pompidou M¨¤laga, la seva ¨²nica filial estrangera inaugurada al mar?.

Joan Mir¨®. Obres sobre paper 1960-1978, oberta al p¨²blic des d'aquest dissabte fins al 28 de setembre, no ¨¦s un muntatge cronol¨°gic i combina, independentment de les dates, les dues grans obsessions de l'artista catal¨¤ durant aquelles d¨¨cades: les figures antropom¨°rfiques (dones, ocells, gossos o insectes) i les refer¨¨ncies c¨°smiques, amb personatges flotants i aeris. ¡°Barreja la part terrenal i l'et¨¨ria¡±, va explicar aquest dijous durant un recorregut per la mostra la responsable de Col¡¤leccions del Centre Pompidou M¨¤laga, Elena Robles.

Malgrat que el comissari d'aquesta exposici¨®, Jonas Storsve, director del Gabinet d'Art Gr¨¤fic del Pompidou de Par¨ªs, no va assistir a la presentaci¨®, en un text destaca ¡°la urg¨¨ncia i la necessitat incansable¡± que tenia Mir¨® de reinventar el llenguatge. A partir del 1960, el pintor, escultor, ceramista i gravador es va alliberar de la forma tradicional de la pintura i de les seves restriccions i es va deixar endur per l'impuls i l'espontane?tat. El dibuix i el gravat es van convertir en els seus mitjans preferits i va orientar els seus estudis cap a una escriptura composta per signes cal¡¤ligr¨¤fics, tra?os i les formes ¡°imprevisibles¡± de taques i esquitxades.

Un exemple del seu cicle c¨°smic que es pot veure a M¨¤laga ¨¦s la s¨¨rie Personatges davant del sol, amb tinta xinesa, aquarel¡¤la i gouache sobre paper. Entre els grafitis destaca Personatges (1976), en el qual un Mir¨® amb 83 anys va fer servir com a llen? una bossa de paper, els colors gastats i el disseny gr¨¤fic de la qual, al marge dels tra?os de carbonet incorporats, s¨®n un dibuix en si. Robles va ressaltar l'aspecte contemporani d'aquest dibuix, que va comparar amb obres de Basquiat de la d¨¨cada dels vuitanta del segle passat, i com l'artista catal¨¤ va ser capa? d'avan?ar-se ¡°per la seva aud¨¤cia est¨¨tica¡± a les generacions futures.

A la mostra hi ha rareses com un cap pintat sobre un paper de diari a l'inrev¨¦s. Els suports van del cartr¨® al pl¨¤stic o el paper d'estrassa. A Femme (1978), l'obra m¨¦s gran i amb influ¨¨ncies japoneses, s'observen les oposicions habituals que marquen el m¨¨tode de Mir¨®. D'una banda, la composici¨® del llenguatge, que posa l'accent en el grossor del tra?, les oposicions de la mat¨¨ria i el color de les diferents parts; de l'altra, una explosi¨® gestual amb jaspiats i esquitxades que es barregen. Dona, del 1969, es diu tamb¨¦ l'¨²nica obra de Mir¨® que forma part de la col¡¤lecci¨® permanent del Pompidou M¨¤laga, una gran escultura de bronze amb bra?os redu?ts i les cames absents.

A la sala, una llegenda recorda al visitant que Mir¨® deia sempre que no sabia dibuixar, i aquella suposada ¡°discapacitat¡± el va obligar a reinventar el dibuix per complet i li va permetre ser encara m¨¦s lliure.

Es recorden tamb¨¦ les paraules del poeta Jacques Dupin incloses en la monografia publicada el 1993 amb motiu del des¨¨ aniversari de la mort del seu amic: ¡°Quan ja no pot pintar, Mir¨® dibuixa, no para de dibuixar¡­ Ha trobat el mitj¨¤, en els dos sentits de la paraula, que li permet depassar el declivi de la seva for?a f¨ªsica i satisfer les bretxes, les min¨²scules i innombrables bretxes per les quals s'insinua la mort¡­¡±.