La bretxa del canvi

El que va comen?ar fa quatre anys com una manifestaci¨® de protesta contra l'estat general de les coses i va acabar convertint-se en una llarga acampada a la Puerta del Sol de Madrid, amb iniciatives semblants en altres ciutats espanyoles, ha acabat per modificar profundament el panorama pol¨ªtic espanyol. El que volien els ciutadans que van sortir llavors al carrer era protestar per la falta de sintonia amb pol¨ªtics que vivien d'esquena a la realitat i per l'abs¨¨ncia de respostes als problemes de les generacions m¨¦s joves i a la duresa de la crisi. Els anomenats indignats?van exhibir el seu radical rebuig a la manera de gestionar la cosa p¨²blica, cosa que es va materialitzar en una f¨®rmula que va fer fortuna: ¡°No ens representen¡±. Quatre anys despr¨¦s, les eleccions d'aqu¨ª a vuit dies mostraran fins a quin punt aquella desordenada expressi¨® d'un malestar col¡¤lectiu ha contribu?t a transformar la manera de fer pol¨ªtica en escenaris amb molt poques majories indiscutibles en els quals far¨¤ falta dialogar, arribar a acords, pactar.

Les mobilitzacions del 15-M van aconseguir canalitzar la frustraci¨® d'una poblaci¨® abatuda pels cops de la crisi i irritada per uns partits ¨Cvistos com a grans maquin¨¤ries de poder, interessats tan sols a aconseguir recursos financers per assegurar la seva viabilitat¨C incapa?os de donar solucions als greus problemes d'una societat globalitzada. La Puerta del Sol va projectar al m¨®n la voluntat d'uns ciutadans que, com es va veure en altres llocs, reclamaven m¨¦s democr¨¤cia i una transformaci¨® radical de la vella pol¨ªtica. No va haver-hi consignes partidistes en el 15-M, per molt que tingu¨¦s lloc en plena campanya electoral, perqu¨¨ el que s'exigia era una altra manera de fer les coses.

Els carrers es van omplir de les reivindicacions m¨¦s diverses que en part volien imitar el vell esperit de les revoltes del 68; tamb¨¦ es va exercitar all¨ª l'anomenada democr¨¤cia real, amb llargues assemblees en les quals es donava forma a les protestes. La inc¨°gnita que planava sobre el 15-M era si seria viable portar a les institucions un desencantament i una ira que procedien de fonts molt diferents, o si els indignats simplement es desentendrien de l'Estat de dret per donar-li l'esquena a qualsevol batalla parlament¨¤ria. Els bons resultats en les eleccions europees de Podem, que es reclama hereu d'aquell esperit, van dissipar en part els interrogants: no renunciarien als canals tradicionals, encara que el seu objectiu ¨²ltim fos canviar-los per sempre.

El que ha passat ha estat un en¨¨rgic i saludable revulsiu per a la pol¨ªtica espanyola, al qual despr¨¦s es va sumar Ciutadans, que no procedeix d'aquelles mobilitzacions per¨° que connecta amb una de les seves exig¨¨ncies m¨¦s urgents, la de posar fi a la corrupci¨® que afecta, en major o menor grau, les grans formacions que han tingut alguna quota de poder des de l'arribada de la democr¨¤cia. El contagi va arribar fins i tot a aquests partits, que van obrir processos de canvi en els quals encara es troben.

El tal¨® d'Aquil¡¤les de les formacions emergents resideix, paradoxalment, en un dels pulmons que els fa respirar i cr¨¦ixer: l'entusiasme per canviar-ho tot. Aquell fervor procedeix de la part m¨¦s emocional del 15-M, i no sempre ¨¦s bon conseller. La pol¨ªtica exigeix traduir en propostes viables les grans proclames que s'exhibeixen a les places. ?s el que els nous partits han de demostrar que s¨®n capa?os de fer. La resta, les promeses i el xivarri, ¨¦s el m¨¦s f¨¤cil. Els toca no frustrar tots els que han sabut seduir.