Que hi ha alg¨²?

No tinc sort amb els cinemes, segurament perqu¨¨ sovint trio les pel¡¤l¨ªcules sense tenir gaire en compte la sala, simplement per comoditat, en funci¨® tamb¨¦ de la vetllada organitzada, que de vegades inclou un sopar o un passeig per Barcelona. Assumeixo que amb l'edat, la dieta i les restriccions d'alcohol s¨®c cada vegada m¨¦s intolerable i rondino quan les parelles remouen i fan cruixir les crispetes i absorbeixen la Coca-Cola amb unes canyes quilom¨¨triques o, encara pitjor, en el moment en qu¨¨ els espectadors m¨¦s grans no aconsegueixen parar el m¨°bil que els han posat els fills com a cord¨® umbilical, per no parlar de les festes que es munta el jovent al qual el mestre ha enviat a veure Cam¨ª a l'escola.

Una sessi¨® interrompuda

Tot i que s¨®c dels que encara creu en el ritual del cinema, i accepto els que es distreuen sense mirar la pantalla, no suporto que la pel¡¤l¨ªcula resulti inintel¡¤ligible i no es disposi de personal per reparar el dany causat en un espai com¨² regit pel sentit com¨², abandonat l'espectador a la seva sort, assenyalat com un mani¨¤tic si s'aixeca per demanar silenci i poder veure La casa del tejado rojo. No queda cap m¨¦s remei si no hi ha acomodador que atengui les queixes; s'imposa l'autogesti¨® o anar a la recerca dels empleats per reclamar, com em va passar el dia que projectaven Red army.

Atrapats al funicular de Vallvidrera, ning¨² et ve a ajudar

La sessi¨® es presentava tranquil¡¤la, sense sospitosos disposats a visionar la pel¡¤l¨ªcula com si fossin al sof¨¤ de casa, quan vam veure que els subt¨ªtols quedaven tallats, parcialment fora de focus, i no hi havia manera que els que no enten¨ªem la versi¨® original pogu¨¦ssim seguir els di¨¤legs. Aix¨ª que n'hi va haver algun que va comen?ar a protestar, a xiular i despr¨¦s a grunyir, ja posat dempeus de cara al projector sense saber que all¨¤ no hi havia ni D¨¦u. La m¨¤quina no es va aturar fins que una espectadora va sortir de la sala i es va personar a les taquilles per advertir de l'error i exigir que pos¨¦s el documental des del principi.

Al cap de cinc minuts, es va repetir l'error, una altra vegada l'empipament, m¨¦s pressi¨® per a la taquillera, tothom renegant contra l'automatitzaci¨®, sense intervenir explicaci¨® ni consol, que al cap i a la fi ¨¦s el que demana la gent de b¨¦. El mateix cabreig que sent qui s'ha quedat atrapat en un p¨¤rquing intel¡¤ligent o al funicular de Vallvidrera, com em va passar el diumenge en qu¨¨ complia com a soci dels Senglars, l'equip que entrena el meu company Jordi Quixano. Vaig arribar tard al partit perqu¨¨ una dotzena de ciutadans ens vam quedar tancats a la cabina deu minuts, sense cap m¨¦s acompanyament que una alarma a la qual ning¨² atenia i un altaveu que informava que no podien pujar-hi m¨¦s de 50 persones o 3.500 quilos.

Molts advertiments i cap remei per als atacs de p¨¤nic, com el que va patir una senyora que es va veure separada del seu nen i marit, sense que es pogu¨¦s entrar ni sortir del funicular, igual d'impossibilitats els de fora que els de dins, barallats la majoria per tocar dos botons igual d'in¨²tils, un de verd i un altre de vermell, incapa?os de fer callar aquell brunzit que destrossava qualsevol o?da menys la del cap d'estaci¨®. La cabina ni pujava ni baixava i ning¨² ens venia a ajudar, circumst¨¤ncia que va alterar la conviv¨¨ncia dels afectats, diversos enfadats amb dos passatgers que van pujar amb les bicicletes i algun de molt mal humor pel lladruc d'un gos amb males puces.

Deshumanitzaci¨®

Em vaig recordar de La cabina i tamb¨¦ del pare de l'inventor del funicular de Vallvidrera, sobretot quan ning¨² responia a les trucades de l'int¨¨rfon, fins que va arrencar per la mateixa regla de tres que s'havia parat, com si no hagu¨¦s passat res, de nou en ruta, desitjosos la majoria de fugir de la cabina i deixar com un drap brut el primer que pass¨¦s pel carrer, que en el meu cas va ser l'¨¤rbitre del partit? dels Senglars. Sovint paguen justos per pecadors quan es necessita descarregar la ira i no hi ha qui s'ofereixi de mediador.

Els serveis s'han deshumanitzat i ning¨² escolta, tot externalitzat, ning¨² responsabilitzat. Poques vegades m'he sentit tan sol i desesperat estant tan acompanyat com en aquell funicular, fins que vaig tornar al cinema i em vaig trobar amb una colla d'irrespectuosos que es muntaven una festa amb llaminadures i xibeques mentre es projectava La oveja Shaun. Em vaig oferir d'acomodador, per¨° em vaig adonar que em farien fora de la sala a puntades de peu i vaig decidir tornar a casa amb els Ferrocarrils de la Generalitat. Ja acomodat, despr¨¦s d'escoltar pels altaveus un parell de missatges d'urbanitat respecte a la utilitzaci¨® dels seients, ens vam estar una estona sense que el tren arrenqu¨¦s a l'hora prevista, retard que va provocar la sortida a l'andana d'un passatger al crit de: ¡°Que hi ha alg¨²?¡±.

Avui, quan era al bus 24, ha pujat un revisor al qual he rebut emocionat despr¨¦s d'exhibir la meva T-10. I ha respost: ¡°Bon dia, gr¨¤cies¡±.