Canes ovaciona ¡®Inside Out¡¯, la nova pel¡¤l¨ªcula animada de Pixar

Es pot explicar en dibuixos animats i pensant en un p¨²blic majorit¨¤riament infantil tota la complexitat de la ment i els sentiments humans? S¨ª, Pixar i, en concret, el director Pete Docter ho han aconseguit. Avui Inside Out, que a Espanya es titular¨¤ Del rev¨¦s i s'estrenar¨¤ el 17 de juliol, ha retornat l'esperan?a en la factoria Pixar, que s'havia equivocat en els seus ¨²ltims films i en la seva aposta per les continuacions de les seves obres mestres pr¨¨vies. Del rev¨¦s ¨¦s original, sorprenent, aposta per aquella malenconia que ja exhalava Toy Story, i combina un gui¨® immens, farcit d'enormes encerts descriptius i narratius amb una gloriosa imatgeria, que resol de forma senzilla i fascinant la il¡¤lustraci¨® dels sentiments. Dins de la Riley, una nena de 12 anys, hi conviuen l'Alegria, el Desgrat, la Tristesa ¨Cde color blau, en l¨°gic reflex visual del doble significat en angl¨¨s de blue-, la Ira i la Por. Junts prenen les decisions que mouen la cria, i creixen amb ella, cuidant els seus records i veient com creixen les seves ¨¤ncores emocionals: les illes de la fam¨ªlia, l'amistat, el divertiment i l'hoquei (l'afici¨® de la Ridley). Per¨° la fam¨ªlia es muda de Minnesota a San Francisco, i la nova vida de la Ridley, juntament amb una explosi¨® de problemes al seu interior, fa que l'Alegria i la Tristesa s'embarquin en una aventura apassionant.

La pel¡¤l¨ªcula ha estat rebuda a Canes ¨Con es projecta a la secci¨® Oficial fora de concurs¨C amb una enorme ovaci¨®, a l'altura del resultat de Docter, el realitzador d'Up i Monstruos S.A. John Lasseter, el cervell de Pixar, ha explicat a Canes, en la presentaci¨® a la premsa, que la idea original va ser de Docter. ¡°I vaig saber des d'aquell moment que seria una de les nostres pel¡¤l¨ªcules m¨¦s complexes. Vam haver d'investigar molt¨ªssim, perqu¨¨ hi havia infinits detalls que calia completar¡±. Docter ha explicat que la seva filla tenia 9 anys quan va posar la veu de l'Ellie de nena a Up ¨Cpel¡¤l¨ªcula que tamb¨¦ es va estrenar a Canes¨C. ¡°Ha anat creixent i als 13 vaig veure com s'apalancava i vaig pensar: ¡®Qu¨¨ li deu passar aqu¨ª dins?¡¯. Aix¨ª va saltar l'espurna¡±. A Del rev¨¦s es defensa la import¨¤ncia de la tristesa en la vida de la gent ¨Cuna cosa molt present en la hist¨°ria de Disney, la casa de Pixar¨C. ¡°Tot i aix¨° m'agraden els finals feli?os i des del principi era clar¡±.

En la seva recerca de cert realisme, Docter desgrana en el metratge conceptes com la mem¨°ria de curt recorregut, la depressi¨®¡­ ¡°Aprofundim en els amics imaginaris, la por dels pallassos, coses amb les quals l'equip s'identificava i espero que ho faci el p¨²blic¡±. En aquest personatge reuneix fets que el director considera molt importants: ¡°No expliquem gaire, per¨° la seva implicaci¨® absoluta a ajudar l'Alegria i la Tristesa em sembla fonamental per entendre la millor part de l'¨¦sser hum¨¤¡±. Docter tamb¨¦ ha detallat el que li aporta treballar a Pixar: ¡°Perqu¨¨ vas mostrant la teva pel¡¤l¨ªcula als altres directors, als companys, i cada vegada que veuen un nou muntatge aporten consells valuos¨ªssims¡±.

¡°Les emocions tenen una tasca i un prop¨°sit. No podem fer-les callar. I investiguem l'interior de cada sentiment per construir el seu reflex com a personatges, que el p¨²blic entengui la seva import¨¤ncia¡±, explicava el productor Jonas Rivera, un altre dels cors del projecte. Lasseter ha detallat com han canviat l'animaci¨® des dels seus inicis, que ara troba el seu forat a Canes. ¡°Ser aqu¨ª ja ¨¦s un orgull. M'¨¦s igual competir o no. Quan vaig comen?ar, l'animaci¨® estava gaireb¨¦ morta com a ind¨²stria. No hi havia feina per a televisi¨®, Disney feia una pel¡¤l¨ªcula cada 4 o 5 anys. Per¨° jo sabia que hi havia un p¨²blic i talent per crear bones pel¡¤l¨ªcules. El que passava ¨¦s que la ind¨²stria del cinema s'equivocava d'objectiu. Walt Disney mai va fer els seus dibuixos nom¨¦s per a nens, sin¨® per a tots els p¨²blics. El mateix passava amb les s¨¨ries de televisi¨® del cartoon cl¨¤ssic. Ens vam inspirar en l'impuls que van fer Coppola, Scorsese o Lucas a inicis dels setanta, amb el nou Hollywood, en la seva recerca del nou espectador. I sab¨ªem que pod¨ªem afrontar aquell mateix repte en l'animaci¨®. Quan vam estrenar Toy Story, el primer llarg de Pixar, i va aconseguir aquell ¨¨xit enorme, vaig viure un gran alleujament. Perqu¨¨ confirmava els sentiments que jo albergava. Parlem d'explicar hist¨°ries, no de tecnologia: Si et poses a fer una pel¡¤l¨ªcula de dibuixos animats pensant abans en la tecnologia que en el gui¨®, t'equivoques¡±. Docter va afegir: ¡°A Pixar fem les pel¡¤l¨ªcules gaireb¨¦ amb el mateix proc¨¦s que les que protagonitzen actors de carn i ossos. El John sempre insisteix en la hist¨°ria, el gui¨®¡±. Pel que sembla, Del rev¨¦s hauria estat un gran rival per la Palma d'Or.