A l¡¯¨®s panda se li indigesta el bamb¨²

Icona de la vida en aquest planeta, el panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) ¨¦s una de les esp¨¨cies m¨¦s amena?ades. La destrucci¨® del seu h¨¤bitat natural, l'aven? de l'agricultura i la pressi¨® demogr¨¤fica humana han redu?t la seva poblaci¨® en estat salvatge a menys de 2.000 exemplars. A banda d'aquestes amenaces, ara n'ha sorgit una altra que podria ser la llavor de la seva extinci¨®: la flora bacteriana del seu aparell digestiu ¨¦s la d'un carn¨ªvor, no la d'un animal que nom¨¦s menja bamb¨².

A l'¨®s panda va comen?ar a agradar-li el bamb¨² fa uns set milions d'anys. Al final, entorn de 2 o 3 milions d'anys, nom¨¦s menjava les fulles, les tiges i els brots d'aquesta planta. En la seva adaptaci¨® a una monodieta, aquest ¨²rsid va desenvolupar poderoses mand¨ªbules i dents a m¨¦s d'un sis¨¨ dit amb el qual pot agafar les tiges. No obstant aix¨°, l'evoluci¨® no ha fet un bona feina amb el panda. El seu aparell digestiu ¨¦s molt simple. A difer¨¨ncia d'altres herb¨ªvors, que han desenvolupat intestins molt llargs per donar temps a l'organisme per absorbir una fibra vegetal que d'una altra manera seria indigerible, el recorregut intestinal d'aquest ¨®s ¨¦s molt curt.

L¡¯evoluci¨® no ha fet una bona feina amb el panda: menja 12 quilos diaris de bamb¨² i nom¨¦s en digereix el 17%

El sistema digestiu del panda ¨¦s tan ineficient que amb prou feines digereix el 17% del bamb¨² que menja. Per aix¨° es passa gaireb¨¦ tot el dia menjant fins a uns 12 quilograms de tiges i fulles. Durant un temps es va pensar que l'explicaci¨® a aquesta aparent imperfecci¨® de la naturalesa havia d'estar en els seus gens. Despr¨¦s de la masticaci¨®, la primera part de la digesti¨® t¨¦ lloc a l'est¨®mac, on uns enzims digestius s'encarreguen de descompondre el menjar. Hi ha enzims especialitzats per a cada tipus de nutrient. No obstant aix¨°, la seq¨¹enciaci¨® del seu genoma el 2009 va demostrar que els pandes no han desenvolupat enzims per a vegetals, per¨° s¨ª per a la carn. Llavors, els ulls de la ci¨¨ncia es van fixar en la flora bacteriana que, allotjada als intestins, devia fer la feina. Per¨° tampoc.

Investigadors xinesos han analitzat mostres de la femta d'una cinquantena d'¨®ssos panda buscant bacteris als quals els agrad¨¦s el verd. Per¨° el que han trobat no augura un gran futur a aquest animal ¨²nic. Van veure que la diversitat de la seva flora bacteriana intestinal ¨¦s de les menors comparada amb altres grans mam¨ªfers. Van comprovar a m¨¦s que variava molt segons les estacions. Menys els lactants, tant els exemplars adults com els joves mostraven un perfil bacteri¨¤ molt diferent durant els mesos de primavera i estiu respecte dels de finals de tardor. Per als bi¨°legs, que publiquen els seus resultats a la revista mBio, de la Societat Estatunidenca de Microbiologia, aix¨° podria estar relacionat amb el ritme de creixement del bamb¨² i la major o menor abund¨¤ncia de brots tendres, el plat preferit del panda.

Per¨° el resultat m¨¦s intrigant ¨¦s que, malgrat que fa milions d'anys que menja nom¨¦s vegetals, els bacteris intestinals del panda s¨®n els d'un carn¨ªvor. Entre els herb¨ªvors predominen col¨°nies de bacteris que saben lluitar amb la fibra, com les bacteroidals o les fibrobact¨¨ries que, en els remugants, degraden la cel¡¤lulosa.

La flora intestinal del panda l¡¯agrupa amb l¡¯¨®s tibet¨¤ o el tigre i l¡¯allunya dels remugants, els cavalls o els cangurs

No obstant aix¨°, als intestins del panda el que m¨¦s hi ha s¨®n microorganismes pertanyents als Firmicutes i Proteobacteria que, en conjunt, representen el 99,38% de les seq¨¹¨¨ncies analitzades. Al nivell del g¨¨nere, les fam¨ªlies bacterianes m¨¦s habituals pertanyen als g¨¨neres Escherichia i Shigella, les dues proteobact¨¨ries, amb un ter? de les seq¨¹¨¨ncies gen¨¨tiques.?

"Aquest resultat ¨¦s inesperat i bastant rellevant ja que implica que la flora intestinal del panda gegant sembla que no s'ha adaptat b¨¦ a la seva monodieta, col¡¤locant els pandes en un dilema evolutiu", diu en una nota el professor de Biologia de la Universitat Jiao Tong de Xangai (Xina) i coautor de l'estudi Xiaoyan Pang.

Els investigadors van comparar llavors els seus resultats amb una mostra de la flora intestinal d'altres 57 esp¨¨cies entre les quals n'hi havia algunes de properes, com l'¨®s tibet¨¤ o el panda vermell, carn¨ªvors com el tigre o herb¨ªvors de tot tipus, des de cavalls fins a conills, passant per cangurs. A m¨¦s de la seva menor diversitat bacteriana, van veure que la flora del panda encaixava millor amb la dels ¨®ssos (omn¨ªvors) i animals carn¨ªvors que amb la dels herb¨ªvors.

A les conclusions de l'estudi, els bi¨°legs reconeixen que l'enigma del panda segueix sense resoldre's per¨° que caldr¨¤ fer-ho si es vol assegurar el seu futur. Com diu el director del Centre per a la Investigaci¨® i la Reproducci¨® del Panda Gegant de Chengd¨², Zhihe Zhang, "a difer¨¨ncia d'altres animals herb¨ªvors, que han evolucionat amb ¨¨xit cap a sistemes digestius anat¨°micament especialitzats per descompondre de forma eficient la fibra vegetal, el panda gegant encara conserva un tracte gastrointestinal t¨ªpic dels carn¨ªvors. Tampoc t¨¦ gens per a enzims digestius de vegetals al genoma. Aquest escenari combinat pot haver augmentat el seu risc d'extinci¨®". I, en el seu cas, els bacteris tampoc hi estan ajudant.