Incomplir la llei

Tornen a ser els jutges els que han d'obligar la Generalitat a complir la llei. En determinades mat¨¨ries, sempre les mateixes, les de car¨¤cter identitari, les autoritats catalanes s¨®n sistem¨¤ticament desobedients. De vegades penso que els ciutadans haur¨ªem d'adoptar la mateixa actitud. Per exemple, deixar de pagar l'IBI als ajuntaments que col¡¤loquin l'estelada a la fa?ana o els tributs auton¨°mics quan la consellera d'Ensenyament proclami per en¨¨sima vegada que no pensa complir les sent¨¨ncies sobre la llengua escolar. No ho farem, som dem¨°crates, per¨° s'ho mereixen.

Els jutges no aproven lleis sin¨® que les apliquen. ?s per aix¨° que culpar els jutges per les seves decisions ¨¦s ignorar la seva funci¨®. Un jutge pot estar profundament en desacord amb el contingut d'una llei per¨° l'ha de fer complir en l'exercici de la seva funci¨® de jutge. Quan es diu, i es diu molt sovint, que un jutge ha ordenat fer tal cosa, no significa que all¨° que ha resolt expressi la seva voluntat sin¨® la voluntat de la llei, de la llei democr¨¤tica. Incomplir una sent¨¨ncia ¨¦s desobeir el dret i reflecteix una actitud antidemocr¨¤tica.

Durant els ¨²ltims dies, s'ha exigit a la Generalitat que compleixi la llei mitjan?ant diverses sent¨¨ncies dels tribunals i una resoluci¨® de la Junta Electoral Central en assumptes referents, d'una banda, a la llengua en l'ensenyament i, de l'altra, a la pres¨¨ncia d'estelades als edificis p¨²blics. Molts deuen pensar: ¡°les banderes, quina ximpleria!¡±. A primera vista, pot semblar que tenen ra¨®. Per¨° ben mirat, constitueix un atemptat a la llibertat de participaci¨® pol¨ªtica, al nucli mateix de la democr¨¤cia.

La bandera de Catalunya ¨¦s la de quatre barres, tal com diu l'Estatut. L'estelada ¨¦s el s¨ªmbol dels partidaris de la independ¨¨ncia, que poden utilitzar-la lliurement en manifestacions, en balcons, on vulguin, menys als edificis p¨²blics que, per la seva naturalesa, s¨®n de tothom, no nom¨¦s d'alguns. Oi que no es poden penjar als ajuntaments banderes o esl¨°gans dels partits? Doncs tampoc estelades, que no s¨®n res m¨¦s que s¨ªmbols de certs partits, els independentistes, elements de propaganda contradictoris amb la deguda neutralitat de les institucions en assumptes electorals. La Junta Electoral ha fet b¨¦ de prohibir-les.

En una societat en la qual es parlen indistintament dues lleng¨¹es, ¨¦s equitatiu que totes dues s¡¯ensenyin en una ¡°proporci¨® ajustada i raonable¡±

La llengua a l'escola ¨¦s un tema m¨¦s espin¨®s. En aquesta q¨¹esti¨®, des de principis dels anys vuitanta les lleis s'incompleixen sistem¨¤ticament: l'Estatut del 1979, la bona llei catalana de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica del 1983, les SSTC 337/1994 i 31/2010, i diverses sent¨¨ncies recents del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) i del Tribunal Suprem (TS). M¨¦s de trenta anys incomplint el dret. La llei empara els febles davant dels forts: fa trenta anys que il¡¤legalment dominen els forts. Un esc¨¤ndol.

En una societat en la qual es parlen indistintament dues lleng¨¹es, ¨¦s equitatiu que totes dues s'ensenyin en una ¡°proporci¨® ajustada i raonable¡±. Ho va dir el TSJC i ho ha ratificat el TS: com a m¨ªnim un 25% de les hores lectives s'han de fer en castell¨¤. Com a m¨ªnim un raqu¨ªtic 25%! Doncs b¨¦, el Govern de la Generalitat, els partits nacionalistes i tot el seu tentacular aparell d'agitaci¨® i propaganda infiltrat en els mitjans afirma que aix¨° posa en perill la superviv¨¨ncia del catal¨¤, cosa totalment rid¨ªcula. Com ja se sap, la realitat ¨¦s que en moltes escoles s'utilitza el castell¨¤ ¨Ci altres lleng¨¹es¨C en proporcions molt m¨¦s elevades al 25%. Per comprovar-ho nom¨¦s cal mirar els webs on s'anuncien aquests centres. Per tant, la ra¨® ¨¦s una altra: el nacionalisme no pot admetre formalment que s'ensenyi en castell¨¤, llengua considerada com imposada, no pr¨°pia de Catalunya ni dels catalans, sin¨® aliena, nom¨¦s oficial perqu¨¨ ¨¦s la llengua de l'Estat, un Estat tamb¨¦ imposat, del qual ens hem de separar.

La immersi¨® ha estat un ¨¨xit, com diuen molts? No. La impr¨°piament anomenada pol¨ªtica d'immersi¨®, ¨¦s a dir, la que estableix que el catal¨¤ sigui l'¨²nica llengua utilitzada en l'ensenyament, ¨¦s un greu error per moltes raons, entre les quals hi ha el desaprofitament dels avantatges pedag¨°gics del biling¨¹isme. Per¨° no entrarem avui en aquest tema. Nom¨¦s vull concloure que les lleis i les sent¨¨ncies hi s¨®n per complir-les. Desconfi?n d'aquells poders pol¨ªtics que presumeixen de vulnerar-les: hi ha un fons antidemocr¨¤tic.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.