Eleccions de canvi

Davant els ciutadans convocats a les urnes el dia 24 de maig s'obre una possibilitat real que aquestes eleccions siguin de canvi. L'inter¨¨s no es redueix ara al tradicional combat entre el Partit Popular i el Partit Socialista ¨Cm¨¦s l'habitual disputa de formacions nacionalistes i no nacionalistes en els ¨¤mbits on estan implantades¨C, sin¨® en la consolidaci¨® de la pugna plantejada per les opcions emergents, que pot atreure molts electors esc¨¨ptics respecte a la participaci¨® en el proc¨¦s pol¨ªtic.

La crisi ha facilitat elements de cr¨ªtica molt forts cap als partits tradicionals i ha sumit l'electorat en el dubte sobre dues tend¨¨ncies b¨¤siques de futur: o b¨¦ donar suport a la continu?tat de l'hegemonia d'algun d'aquests partits, o b¨¦ donar entrada a noves formacions en el panorama pol¨ªtic. La p¨¨rdua de qualitat de vida en diverses capes de la poblaci¨® i la necessitat de regenerar la pol¨ªtica han estat factors decisius per introduir els desitjos de canvi. Per aix¨° el PP, que es juga una quota enorme de poder municipal i auton¨°mic, esgrimeix la millora econ¨°mica com el principal argument per demanar als seus propis abstencionistes que tornin a votar-lo, a m¨¦s d'atiar la desconfian?a cap a opcions sorgides ¡°fa un quart d'hora¡±, en expressi¨® profusament utilitzada per Mariano Rajoy.

Les enquestes demostren que els ciutadans perceben la import¨¤ncia del que est¨¤ en joc. Tamb¨¦ ¨¦s cert que s'observen elevats percentatges de persones indecises, motiu pel qual votar una opci¨® o una altra pot dependre d'una decisi¨® d'¨²ltima hora. Enmig de les incerteses sobresurt una certesa: l'oferta a disposici¨® dels electors cobreix ara un espectre m¨¦s gran. L'ocasi¨® sembla prop¨ªcia perqu¨¨ s'incrementi la participaci¨® a les urnes i Espanya assisteixi, diumenge vinent, a una gran votaci¨®.

Les municipals i auton¨°miques no han d'anticipar els resultats de les generals de finals d'any. Per¨° sabem que hi va haver dos girs importants, el 1995 i el 2011, que s¨ª que van anunciar les tend¨¨ncies de les seg¨¹ents eleccions legislatives. Sabem igualment que la concentraci¨® del vot en dos partits va ser molt fort el 2008, i que set anys despr¨¦s assistim al proc¨¦s contrari: al debilitament del partit governant sense que el seu competidor habitual, el PSOE, tregui un clar r¨¨dit d'aquesta situaci¨® ¨Cra¨® per la qual apel¡¤la al ¡°vot ¨²til¡±¨C. Tamb¨¦ es constata la p¨¨rdua de vigor de les opcions (IU, UPyD) que han exercit un cert paper com a minories d'¨¤mbit estatal. L'aparent puixan?a de les noves formacions, Ciutadans i Podem, sembla capa? d'alterar fins i tot un mapa pol¨ªtic com el de Catalunya, que se suposava dominat pel nacionalisme i l'independentisme.

Una vegada hagin parlat les urnes, cal fer tot el que sigui possible perqu¨¨ l'administraci¨® dels resultats afermi el canvi de cultura pol¨ªtica, m¨¦s favorable a la recerca de solucions per la via de la negociaci¨® i del consens de la que hem viscut els ¨²ltims anys. El pitjor seria que els destinataris del missatge de les urnes continuessin amb vells vicis, que no serviran en un escenari canviant.

En tot cas, l'ant¨ªdot contra aquest perill ¨¦s el vot. L'important ¨¦s que els electors prenguin les seves determinacions i es decideixin a fer-ho en gran nombre. Precisament perqu¨¨ la pluralitat ¨¦s bona i perqu¨¨ ara es disposa de moltes opcions, la manera de refor?ar un pluralisme constructiu i dialogant ¨¦s acudint massivament a les urnes diumenge que ve.