Tothom al comp¨¤s de Soler¨¤s!

No podem passar per la vida com ho fem. Quin sentit t¨¦? Per aix¨° vivim? Aquesta ¨¦s la pregunteta que, vulguis o no, t'obliga a plantejar-te Joan Sales quan llegeixes la seva Incerta gl¨°ria, el m¨¦s a prop que han estat mai les lletres catalanes de Dostoievski, Bernanos o Graham Greene. ?s cert que les 764 p¨¤gines estan formulades en clau cristiana, per¨° ¨¦s dif¨ªcil no estar d'acord amb aquell torturat (i torturant), macilent, curt de vista, contradictori, esc¨¨ptic, impenetrable per¨° l¨²cid agitador d'esperits que ¨¦s Juli Soler¨¤s. Com es pot no coincidir avui amb alg¨² que constata que ¡°la intel¡¤lig¨¨ncia ha passat a la hist¨°ria com una antigalla del XVII; ?el futur ¨¦s dels imb¨¨cils!¡±, i que, a difer¨¨ncia d'ells, lamenta que ¡°potser jo s¨®c l'¨²nic que viu la vida de qui sap qui, una vida que no em ve a la mida, una vida que m'¨¦s estranya¡±? Alg¨², lector de Nietzsche i Kierkegaard, capa? de cridar: ¡°Si pogu¨¦s deixar de creure! [¡­] La fe em barra el cam¨ª quan m¨¦s la voldria perdre de vista i quan la crido no ve¡±?

No, a un tipus aix¨ª cal seguir-lo fins al final. I, a sobre, no est¨¤ sol: aqu¨ª apareix aquell Cruells que fa un par¨¨ntesi en la seva carrera eclesi¨¤stica i acudeix al front; o el petit burg¨¨s Llu¨ªs, esp¨¤rring intel¡¤lectual de Soler¨¤s, unit a una Trini de fam¨ªlia anarquista humil que iniciar¨¤ un complex pelegrinatge cap a la conversi¨® a la fe cristiana en la ja shakespeariana rereguarda de Barcelona. Tothom busca alguna cosa a la vida, ni que sigui una ef¨ªmera i incerta gl¨°ria en aquells anys de Guerra Civil que tenien alguna cosa de sacrifici d'una generaci¨®. I aqu¨ª la novel¡¤la creix com a artefacte literari perqu¨¨ ¨¦s del conflicte interior dels personatges que emergeix l'iceberg del combat pol¨ªtic i social, i aflora llavors la destrucci¨® de la joventut, el pas del temps, el duel entre remordiments i esperances¡­

Qui recrimina al seu amic que es pensa que hem vingut al m¨®n a prendre nom¨¦s el te o es planteja ¡°?O ¨¦s que som ¨ªntegrament fantasmes, n¨²vols sense m¨¦s esperan?a que con¨¨ixer un moment glori¨®s, un sol moment i esvair-nos?¡± puja ara a un escenari. Divertit: el t¨ªtol d'una de les millors novel¡¤les de la Guerra Civil en totes les lleng¨¹es de l'Estat (i, tradu?da l'any passat a l'angl¨¨s, escollida per The Economist com una de les 10 millors obres de ficci¨® del 2014) sorgeix del teatre, d'unes paraules de l'immadur Proteus que Shakespeare va crear per a Els dos gentilhomes de Verona (¡°O, how this spring of love resembleth / The uncertain glory of an April day, / Which now shows all the beauty of the sun, / And by and by a cloud takes all away!¡±). Diu el protagonista: ¡°Necessito c¨°mplices, ?sents? Parlar tot sol en veu alta em desmoralitza; necessito la complicitat d'un que m'escolti¡±. Ja se l'escolta, ja: es venen cada dia (ara) nou exemplars d'Incerta gl¨°ria. Bravo, per¨° hauria de ser tres vegades m¨¦s. Aquest home mereix m¨¦s auditori. Qu¨¨ m¨¦s propi que en un teatre? S¨ª, tothom al comp¨¤s de Soler¨¤s!