¡°Wert parla d¡¯espanyolitzar perqu¨¨ sap que l¡¯escola catalana fa catalans¡±

Amb una llengua tothora monitoritzada, Miquel ?ngel Pradilla (Rossell, Baix Maestrat, 1960), director de la Xarxa CRUSCAT ¡ªl¡¯organisme de l¡¯IEC que cada any fa p¨²blic un informe sobre la situaci¨® de la llengua¡ª, ¨¦s dels m¨¦s autoritzats per parlar d¡¯un tema sobre el qual tothom s¡¯anima: la salut de la llengua catalana. Acaba de publicar La catalanofonia, una acurada radiografia de l¡¯estat del catal¨¤ arreu del domini ling¨¹¨ªstic. Bonhomi¨®s, diu d¡¯entrada que no ¨¦s d¡¯estrid¨¨ncies i es declara ¡°optimista estrat¨¨gic¡±.

Pregunta. Est¨¤ mal vist, ser optimista?

Resposta. Segurament. Hi ha essencialismes que sempre ens porten a una UVI amb respiraci¨® assistida. La situaci¨® de la llengua probablement no ha respost a les expectatives que han tingut els sectors m¨¦s compromesos, que sempre han anat una mica per davant i han exigit o mediatitzat determinades pol¨ªtiques.

P. Proposa construir una ¡°comunitat comunicativa¡± entre els diversos territoris de parla catalana. Com ho podem fer?

R. Si som capa?os de despolititzar, de desidentitzar el tema, crec que tamb¨¦ serem capa?os de trobar interessos compartits. Aix¨° s¨ª, al voltant d¡¯una consci¨¨ncia col¡¤lectiva de rehabilitar la llengua, aix¨° ¨¦s innegociable. Hi ha d¡¯haver una acci¨® planificadora des de baix, des de la societat civil, que intenti assolir complicitats interterritorials, per¨° tamb¨¦ cal una acci¨® clara de planificaci¨® ling¨¹¨ªstica des de dalt, des de les administracions. Aix¨° correspon al joc pol¨ªtic de les majories, i ara estem a prop d¡¯aquest moment, en qu¨¨ hi haur¨¤ conjuntures pol¨ªtiques m¨¦s favorables per refer espais de comunicaci¨® entre territoris.

P. A partir de diumenge?

R. A les Balears hi pot haver canvi de govern, per¨° amb Ciutadans pel mig tot es complicar¨¤. D¡¯altra banda, el biling¨¹isme de Ciutadans aplicat al Pa¨ªs Valenci¨¤ potser seria benefici¨®s, i a la Franja seria la repera (riu amb ironia). Per¨° no ¨¦s l¡¯horitz¨® que volem. Hem de ser capa?os de canviar les majories socials que acaben governant les lleng¨¹es.

P. I no podr¨ªem esperar d¡¯Espanya un canvi pel que fa al reconeixement del multiling¨¹isme?

R. La din¨¤mica espanyola amb relaci¨® a la diversitat ling¨¹¨ªstica ¨¦s dif¨ªcil que es modifiqui. Hi ha hagut segles d¡¯ocultaci¨® de la realitat multiling¨¹e, de menyspreu cap a la diversitat ling¨¹¨ªstica, no hi ha hagut mai la voluntat de patrimonialitzar les lleng¨¹es de l¡¯Estat. Hi ha un plantejament jer¨¤rquic de les relacions ling¨¹¨ªstiques, que en definitiva ¨¦s un plantejament jer¨¤rquic de les relacions de poder. La societat espanyola acaba votant uns determinats governants que actuen en clau d¡¯una ideologia ling¨¹¨ªstica que tenen interioritzada secularment.

P. Malgrat tot, sovint es diu que el catal¨¤ ¨¦s una llengua atractiva, perqu¨¨ de fet incorpora parlants d¡¯altres lleng¨¹es. Com s¡¯explica aquesta capacitat d¡¯atracci¨® del catal¨¤, a Catalunya almenys?

R. Al llarg de la vida hi pot haver circumst¨¤ncies que porten una persona castellanoparlant a fer un canvi d¡¯identificaci¨® ling¨¹¨ªstica: en entrar a l¡¯ensenyament, al m¨®n laboral, en casar-se. Que hi hagi aquest canvi ¨¦s un s¨ªmptoma d¡¯atracci¨® clar¨ªssim.

P. Per¨° quin factor fa que el catal¨¤ es comporti aix¨ª?

R. Hi ha un element clau, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯atracci¨®, que ¨¦s l¡¯escola. Que avui hi hagi problemes a l¡¯escola ¨¦s la mostra m¨¦s clara que l¡¯element m¨¦s important d¡¯atracci¨® ling¨¹¨ªstica s¡¯ha activat per la via escolar. L¡¯escola va m¨¦s enll¨¤ de proveir compet¨¨ncia, i segurament voldr¨ªem que a les compet¨¨ncies s¡¯hi associessin m¨¦s usos. L¡¯adhesi¨® emocional que experimenta un gruix de persones ¡ªque no totes¡ª que passen pel sistema educatiu ¨¦s la clau de volta de moltes coses. I el Wert tamb¨¦ ho veu aix¨ª. En el moment que diu ¡°hem d¡¯espanyolitzar els alumnes¡± ¨¦s que ho veiem de la mateixa manera, per¨° amb objectius absolutament diferents. L¡¯escola catalana fa catalans, ¨¦s tan senzill com aix¨°, i aix¨° ha generat actituds majorit¨¤riament positives cap a la llengua. L¡¯escola ¨¦s una paret mestra de l¡¯edifici ling¨¹¨ªstic.

P. Parla de ¡°setge judicial¡± i d¡¯¡°ofensiva legislativa¡± sense precedents. S¨®n els pitjors moments des que hi ha democr¨¤cia?

R. En termes de democr¨¤cia, s¨ª. S¡¯ha fet pal¨¨s un desacomplexament absolut sobre l¡¯horitz¨® que es permetr¨¤ tenir al catal¨¤. Hi ha una ofensiva ¨°bvia que t¨¦ els seus or¨ªgens en la segona legislatura d¡¯Aznar. ?s un moment de clar¨ªssima involuci¨®. I a partir del 2011, quan el PP ha tingut la possibilitat de gestionar el gruix de l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic, a m¨¦s del poder estatal, ¨¦s quan hi ha hagut una conjuntura ¨°ptima per poder activar, via legislativa, una nova ordenaci¨® del multiling¨¹isme en qu¨¨ no s¡¯accepta de cap de les maneres la prioritat del catal¨¤ en el seu ¨¤mbit territorial. Es q¨¹estiona que el catal¨¤ sigui prioritari.

P. Per¨° es pot dir que el 55% de la poblaci¨® t¨¦ el castell¨¤ com a llengua primera...

R. El territori ha de tenir prioritat absoluta. El criteri de territorialitat i historicitat ¨¦s central, en aquesta q¨¹esti¨®. La normalitat vol dir justament aix¨°: la preemin¨¨ncia, que no exclusivitat, del catal¨¤ en la comunitat comunicativa, en el seu territori hist¨°ric. Institucions, administraci¨®, escola, mitjans de comunicaci¨®, i el catal¨¤ com a eina de cohesi¨® social. Tant la llei de 1983 com la de 1998 s¨®n lleis fetes amb una clar¨ªssima majoria democr¨¤tica al voltant dels postulats de centralitat per al catal¨¤. Es va donar el poder a uns partits que han apostat per una determinada regulaci¨® ling¨¹¨ªstica. Parlem en tot moment d¡¯una operaci¨® clarament democr¨¤tica.

P. Sembla, per¨°, que la just¨ªcia pot emparar l¡¯acci¨® individual d¡¯acord amb la legalitat vigent...

R. Es tracta d¡¯una legislaci¨® que ens arriba des de fora i que lamina la capacitat de decisi¨® d¡¯un territori. Aquest no ¨¦s el procediment d¡¯exemplaritat democr¨¤tica m¨¦s evident. ?s el territori, on aix¨° s¡¯ha de poder decidir, i si el territori decideix que aix¨° ha d¡¯anar com ho vol en Wert, haurem de convenir que aquesta ¨¦s la manera de fer. Per¨° la impugnaci¨® ens arriba des de fora, no des de dins, donant cos a una s¨¨rie de reivindicacions internes que s¡¯han demostrat clarament minorit¨¤ries. I tot i els mitjans que hi posen Ciutadans o Conviv¨¨ncia C¨ªvica, l¡¯afectaci¨® sist¨¨mica d¡¯aix¨° ha estat, de moment, m¨ªnima. Ara el govern catal¨¤ intenta que passi el temps perqu¨¨ hi hagi una nova legalitat que es pugui desempallegar d¡¯aquesta pressi¨® que tenim al damunt.

P. Una nova legalitat a Espanya o a Catalunya?

R. A Espanya i a Catalunya. ?s evident que hi pot haver novetats, a final d¡¯any, amb relaci¨® a la nova conjuntura de poder a Espanya i ja veurem qu¨¨ passa despr¨¦s del 27-S.

P. Per¨° si Catalunya assoleix la independ¨¨ncia, posem en perill encara m¨¦s la unitat de la llengua?

R. S¨®c del parer que no. Un horitz¨® d¡¯una Catalunya sobirana ha de millorar les expectatives de la llengua en els seus diversos territoris. Podria tenir la possibilitat de donar m¨¦s suport i millor a les expectatives de rehabilitaci¨® dels col¡¤lectius d¡¯altres llocs. No li veig el problema. Una Catalunya sobirana no ha d¡¯anar en contra de l¡¯estat de la llengua en els altres territoris. Vull pensar que fins i tot seria m¨¦s favorable.