L¡¯OCDE alerta del llast de la desigualtat per al creixement

Desigualtat no equival a pobresa: la primera pot pujar malgrat que una economia creixi i fins i tot encara que els m¨¦s desfavorits vegin que la seva situaci¨® millora. Per aix¨° no falta literatura que defensa que l'augment de la bretxa social no ¨¦s un problema en si i que la pol¨ªtica econ¨°mica nom¨¦s s'ha de preocupar de la reducci¨® de l'exclusi¨® social. L'OCDE, en canvi, defensa que la dispersi¨® de riquesa acaba llastrant l'economia. En concret, l'informe fet p¨²blic ahir assenyala que l'increment del coeficient Gini (el m¨¦s com¨² per mesurar la desigualtat) entre el 1985 i el 2005 de dos punts en 19 pa?sos de l'OCDE va erosionar en 4,7 punts percentuals el creixement acumulat entre el 1990 i el 2010.

Aquest creixement acumulat en el grup de pa?sos estudiats va ser del 28% durant aquells anys, cosa que significa que, si no hagu¨¦s crescut la bretxa social, aquesta expansi¨® hauria fregat el 33%.

El motiu ¨¦s que l'augment de la desigualtat econ¨°mica es trasllada r¨¤pidament a una disminuci¨® de la formaci¨® per als m¨¦s pobres, fet que suposa un gran desaprofitament de potencial i redueix la mobilitat social. I, a l'inrev¨¦s, el treball de l'OCDE apunta que, per cada punt del coeficient Gini que es redueix la desigualtat, l'economia s'accelera 0,8 punts percentuals els cinc anys seg¨¹ents.

Al marge de la gran recessi¨®, que ha agreujat els problemes de desigualtat tant en pa?sos rics com en pobres, hi ha altres assumptes estructurals darrere de la bretxa social, com el canvi tecnol¨°gic. El percentatge d'ocupacions rutin¨¤ries (com comptables) es va contreure del 53% al 41% entre el 1995 i el 2010, mentre que van cr¨¦ixer els extrems: els altament qualificats van pujar del 28% al 38% i els relativament poc formats (com els conductors, per exemple), van pujar del 18% al 21%.