Camb¨®, classe magistral de suborns

¡°Sorpr¨¨n que ho deixessin per escrit¡±, assenyala. ¡°Ho encap?alaven amb un ¡®confidencial i personal¡¯¡±, respon l'altre, mostrant una de les fotoc¨°pies. S¨®n els catedr¨¤tics d'Hist¨°ria Pere Gabriel i?Borja de Riquer. Nascuts el 1945, tots dos amb americana per¨° sense corbata, s'estrenen com a jubilats: acaben d'impartir les seves classes magistrals en un acte conjunt ahir davant d'uns 180 esfor?ats que han superat els laber¨ªntics passadissos trencacames de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

Gabriel est¨¤ estupefacte davant del reguitzell de pr¨¤ctiques corruptes, amb els documents in¨¨dits que ho testifiquen, que el pol¨ªtic catal¨¤ Francesc Camb¨® va realitzar, com a fundador i un dels principals directius de la Compa?¨ªa Hispano-Americana de Electricidad (CHADE), a Espanya i, sobretot, l'Argentina, on l'empresa tenia el monopoli de l'electricitat de Buenos Aires i que el seu col¡¤lega ha anat desgranat: compra de presidents de govern, ministres, pol¨ªtics i periodistes; infiltracions en partits, finan?ament de campanyes contra nacionalitzacions...

Davant d'una barreja d'estudiants d'avui, de les primeres promocions formades sota la seva ¨¨gida i col¡¤legues amb una llarga traject¨°ria (Pere Ys¨¤s, Carme Molinero, Jos¨¦ Luis Mart¨ªn Ramos, Alberto Blecua, Francesc Vilanova...), va arrencar Gabriel, professor en aquesta casa des del 1975, temps de Ducados i cendrer a la taula de l'aula, dels primers a q¨¹estionar visions globalitzadores com les de Tu?¨®n de Lara, ¡°per¨° de manera molt moderada i educada¡±, reia en recordar-ho. Assegut amb Riquer, de bra?os creuats sobre la taula, fidel a la seva did¨¤ctica cartesiana, va anar trencant t¨°pics sobre el republicanisme espanyol del XIX, ¡°aquelles coses de batalletes i avis¡±, tra?ant la imatge completa dels qui van ser caldo de cultiu de l'ideal, m¨¦s enll¨¤ de la burgesia mercantil. I aqu¨ª va reivindicar ¡°el petit oficial, l'obrer d'ofici, el botiguer¡±, aquell m¨®n m¨¦s proper a les classes populars a les quals ha dedicat la seva vida. I l'exist¨¨ncia ja, el 1842 o el 1854, de tensions entre confederaci¨® i federalitzaci¨®?i la vertebraci¨® de catalanisme i republicanisme.

Es queixava Gabriel del que li costava documentar personatges de l'¨¨poca, cosa que va contrastar amb Riquer, que, des del faristol, va comen?ar a treure fotoc¨°pies com un prestidigitador. Els tres anys d'investigaci¨® donaven fins i tot per mostrar telegrames xifrats de la CHADE amb les seves claus! i informes confidencials. Aix¨ª, suggeridor i motivador, com va ser en els 45 cursos que ha impartit, detallava l'acord de repartiment de beneficis entre Camb¨® i un altre gran directiu, el jueu nord-americ¨¤ Dannie Heineman, ¡°un 1,25% cadascun, la qual cosa reportava a Camb¨® als anys vint un mili¨® de pessetes anuals: per comprar un edifici al passeig de Gr¨¤cia¡±, va il¡¤lustrar.

Se li escapava un mig somriure a Riquer pel que encara havia d'explicar: en un exercici de 1924-1925 s'admet que havien pagat per impostos a Espanya 48 milions de pessetes ¡°tot i que lo corresponien 127 milions, estalviant-se aix¨ª 79 milions¡±, llegia. En franc¨¨s, hi havia les ¡°modificacions de lleis aconseguides a petici¨® de la CHADE¡±, llistat en el qual apuntava ¡°Monsieur Prieto, l¨ªder socialista espanyol¡±, va recordar. Tot un ¡°?Toma!¡± va sobresortir entre el murmuri joc¨®s dels assistents, alguns, prenent ja notes en paper; uns quants m¨¦s, amb l'ordinador. Un altre, impert¨¨rrit: ho filmava amb el seu m¨°bil.

Com si ja fos un episodi de l'impagable Reportajes de la Historia que va fer amb el seu pare, Mart¨ª de Riquer, va relatar com en comen?ar la Guerra Civil van buidar l'empresa i la van passar a l'Argentina (la CADE); uns mesos despr¨¦s, per aconseguir l'escandalosa renovaci¨® de la concessi¨® de Buenos Aires, aflorava la compra de 17 regidors del Partit Radical, el suborn a l'expresident Alvear i la infiltraci¨® al Partit Socialista argent¨ª i al moviment ve?nal.

El cat¨¤leg era amb cada lliurament m¨¦s descarat, i l'auditori s'ho passava cada cop millor: Eduardo Aun¨®s, ambaixador franquista a B¨¨lgica, durant la invasi¨® alemanya el 1940 va treure per valisa diplom¨¤tica la documentaci¨® de l'empresa que s'havia dipositat en aquell pa¨ªs. ¡°Calculo que Camb¨® va traslladar les seves accions per valor de 100 milions d'euros¡±. Quan el 1945 la companyia havia de ser nacionalitzada i els directius havien d'anar a judici, en una setmana la comissi¨® va quedar dissolta i els mil folis de l'informe, destru?ts. No es va nacionalitzar mai. ¡°Sabeu qui ho va parar? Juan Domingo Per¨®n. Qu¨¨ havia passat? Que la CADE tenia un infiltrat en el peronisme, un espavilat catal¨¤, Jos¨¦ Miguel Figuerola, el L¨®pez Rod¨® de Per¨®n¡±, s'hi recreava ja Riquer. I la traca final: la jugada del banquer Juan March, vell enemic de Camb¨®, que, aliat amb el ministre franquista Juan Antonio Suanzes, va adquirir Barcelona Traction (subministradora el¨¨ctrica de la ciutat i propietat del consorci internacional propietari de la CHADE) i va aconseguir que es dissolgu¨¦s la mateixa CHADE.

Aplaudiments llargs, abra?ades i comiats... Aula magna de Psicologia ja buida despr¨¦s de dues aut¨¨ntiques classes magistrals, a la seva manera amb temes candents. En la sessi¨® anterior, s'havia impartit la lli?¨® Qu¨¨ contribueix a la felicitat. Els alumnes haurien d'haver-s'hi quedat.