El refugi catal¨¤ de ¡®Tristany i Isolda¡¯

Sembla una trama d'espies. Resulta gaireb¨¦ impossible trobar pistes. Per¨° efectivament: el manuscrit de Tristany?i Isolda va descansar el somni dels justos ¡ªo dels especuladors pertanyents a la mateixa fam¨ªlia Wagner, segons es miri¡ª, en una caixa forta del Banc Comercial Transatl¨¤ntic de Barcelona entre els anys quaranta i cinquanta.

Va ser quan ja havia acabat la II?Guerra Mundial. Unes versions apunten que l'Espanya de Franco semblava el lloc segur per a la joia m¨¦s preuada d'una estirp adepta al nazisme. D'altres que Wieland, n¨¦t primog¨¨nit de Richard Wagner, que es va estalviar d'anar a la guerra gr¨¤cies a Adolf Hitler malgrat que no era gaire adepte al r¨¨gim i despr¨¦s va morir el 1966, la va amagar per a una possible venda.

El cas ¨¦s que amb prou feines n'hi ha rastres i impera el desinter¨¨s general per comentar la hist¨°ria. La fam¨ªlia tampoc vol donar-ne la seva versi¨®. Entre les fonts wagnerianas m¨¦s fiables no hi ha const¨¤ncia escrita excepte una al¡¤lusi¨® m¨ªnima a?El clan Wagner (Turner), el brillant llibre de Jonathan Carr.

Aix¨ª que toca reconstruir la hist¨°ria mitjan?ant testimonis orals principalment. Per comen?ar, Jordi Mota, tota una vida dedicada a l'estudi de Wagner en l'associaci¨® catalana consagrada al m¨²sic, afirma que va ser aix¨ª: ¡°S¨¦ que el van portar a aquest banc perqu¨¨ el director de la sucursal llavors era un wagneri¨¤ molt conegut, a part que l'entitat tenia capital alemany¡±. Algunes persones properes a la fam¨ªlia han sentit explicar la hist¨°ria de viva veu a Wieland a Bayreuth. L'escen¨°graf amb dots per a les arts pl¨¤stiques i certa mandra musical en els estudis semblava molt donat a airejar indiscrecions. Per¨° en aquest cas, fins i tot amb risc de fer enfadar la branca dels seus que tenien els seus dubtes sobre la veritable naturalesa d'aquella decisi¨®, ho va comentar davant un grup de catalans amb l'objecte de lloar els lla?os que havien existit sempre entre Barcelona i el m¨®n del seu avi.

Tot i que tamb¨¦ l'han sentit a la seva neboda, Eva Wagner. La besn¨¦ta del compositor no apareix aqu¨ª en la hist¨°ria com una m¨¦s, sin¨® com la nena que, de manera una mica rocambolesca, es va traslladar a Barcelona cap als anys seixanta per recuperar el manuscrit i ficar-lo en una maleta de retorn a Alemanya.

Les amenaces per a la seguretat de la fam¨ªlia s'havien esva?t. Els Wagner ¡ªamb Wieland com a promotor a Bayreuth¡ª s'obstinaven a donar un cop de volant, fins i tot a l'esquerra, per sanejar les visions nazis que pesaven com una llosa sobre l'obra del geni. I avui encara no s'han eliminat del tot.

Per¨°, sobretot, el motiu devia ser que una Winifred cada cop m¨¦s inquieta, cap del clan, exconfident de Hitler i nora de Richard Wagner, mostrava el seu creixent disgust pel misteri¨®s espoli que patia la fam¨ªlia des de dins amb objectes, manuscrits i altres tresors desapareguts.

Ja s'havia perdut bastant amb la immolaci¨® del s¨¤trapa al b¨²nquer, envoltat de diversos originals wagnerians que havia decidit quedar-se, perqu¨¨ despr¨¦s els seus descendents decidissin a capritx qu¨¨ de valor s'havia conservat o no. I encara m¨¦s perqu¨¨ Winnie veia amb claredat que el projecte que ja en el seu moment va dissenyar Wagner sobre el seu llegat podria dur-se a terme sota el complet control del clan descendent. La creaci¨® d'una fundaci¨® que control¨¦s directament la seva her¨¨ncia personal i art¨ªstica era ja m¨¦s que possible, sempre que qued¨¦s alguna cosa per custodiar davant la posteritat.

Ho havia somiat l'autor. Havia intentat engegar-ho el seu fill, Sigfried, marit de Winifred, abans de la guerra. Ho havien impulsat d'altres al final de la guerra amb el risc que tot caigu¨¦s en mans d'adeptes aliens a la fam¨ªlia quan els descendents corrien el risc d'un rebuig general a causa dels seus lla?os directes amb el Tercer Reich.

Quan tot el panorama va quedar ras, Winnie es va centrar en l'organitzaci¨® de l'estructura encara dominada per la fam¨ªlia ¡ªque ve a ser l'equivalent a la reialesa germ¨¤nica, amb les seves constants ganivetades p¨²bliques en boca de tots¡ª i que perdura fins avui amb el seu centre de pelegrinatge al tur¨® de Bayreuth. All¨¤ hi reposa, ara s¨ª, el que fins llavors havia quedat en lloc segur per als fan¨¤tics del mestre.