Generaci¨® perduda

Els ling¨¹istes parlem de polis¨¨mia quan una paraula agafa m¨¦s d¡¯un significat, els quals, de manera ordenada, apareixeran en la mateixa entrada del diccionari. La paraula banc, per exemple, ¨¦s clarament polis¨¨mica, ja que, sense esfor?ar-nos-hi gaire, de sentits ens en poden venir tres: el lloc on, confiadament, deix¨¤vem els diners a l¡¯espera de rendiments; un moble on seure, normalment en espais p¨²blics, i finalment l¡¯estol de peixos. Cal no confondre la polis¨¨mia amb l¡¯homografia: hi ha paraules que, capricioses, experimenten una evoluci¨® que les fa coincidir amb d¡¯altres, de manera que, aparentment, una sola paraula condensa significats d¡¯all¨° m¨¦s dispars. Els diccionaris ho resolen reservant entrades diferents per a aquests mots, com passa amb nou, que tant pot ser el fruit del noguer, el nombre que va despr¨¦s del vuit o b¨¦ l¡¯adjectiu d¡¯una cosa molt recent. Els tres casos de nou s¨®n paraules hom¨°grafes, no un mot polis¨¨mic de tres significats.

El sintagma que encap?ala l¡¯article, generaci¨® perduda, ¨¦s clarament una expressi¨® polis¨¨mica, amb un significat que, no obstant aix¨°, s¡¯ha imposat damunt l¡¯altre fins al punt que la polis¨¨mia ens passa inadvertida. Solem parlar de la generaci¨® perduda en tant que malbaratada, malgastada, desaprofitada, per referir-nos als joves que, havent estat formats fins ben b¨¦ els 25 o 30 anys, ara es veuen sense cap mena de futur per¨° amb un talent enorme, en un m¨®n que pr¨¤cticament no els ent¨¦n ni els donar¨¤ cap mena d¡¯oportunitat. S¨®n din¨¤mics, estan informats, estan sempre connectats i tenen m¨¦s recursos que les generacions precedents per anar pel m¨®n amb garanties. ?s una generaci¨® perduda que, probablement, t¨¦ les idees molt clares.

Per¨° hi ha una altra generaci¨® perduda, en aquest cas per desorientada, confosa, extraviada. Som els que ja hem superat els 40 anys (permeteu-me que no precisi m¨¦s) i tenim canalla, i si abans d¨¨iem que el m¨®n no entenia aquella generaci¨® perduda, ara ¨¦s aquesta la que no ent¨¦n el m¨®n. Tot el que hav¨ªem arribat a comprendre ha desaparegut en l¡¯estona que ens pren¨ªem un gint¨°nic, i ara ens movem talperament, buscant alguna cosa on agafar-nos. Som la generaci¨® que es va empassar aix¨° de l¡¯Estat del benestar, i encara no hem reaccionat al seu desmantellament, incapacitats com estem per a la mobilitzaci¨® i la consci¨¨ncia grupal.

La culpa ¨¦s de la caiguda del Mur de Berl¨ªn. El jovent de totes les ¨¨poques t¨¦ la missi¨® d¡¯intentar canviar el m¨®n, per¨° aquesta generaci¨® perduda es va trobar que, quan estava en disposici¨® de canviar-lo, o almenys de provar-ho, el m¨®n va canviar tot sol. Als anys noranta del segle XX ja no calia mobilitzar-se, ni fer pancartes, ni lluitar per la desmilitaritzaci¨® o contra les nuclears. Les injust¨ªcies van passar a ser administrades per oenag¨¦s, el planeta va deixar de ser un lloc conflictiu per passar a ser un lloc atractiu, que valia la pena con¨¨ixer, i l¡¯abaratiment dels viatges va propiciar les visites a pa?sos que passaven gana ¡°per¨° on tots et miren amb un somriure¡±. La revolta ja no tenia cap sentit.

Les oportunitats professionals podien sovintejar en un context de creixement, i l¡¯ajornament de la paternitat i el consum a cr¨¨dit van allargar la joventut i van propiciar una zona de confort que negava la possibilitat de l¡¯abisme. Per¨° aquest abisme existia, i se¡¯ns va obrir sota els peus l¡¯any 2008. Autom¨¤ticament els deutes es van convertir en condemnes, els fills van esdevenir c¨¤rregues (s¡¯¨¦s vist un ¨²s del llenguatge m¨¦s abjecte!) i l¡¯allargament de la joventut va mutar en un apropament de la vellesa: pots ser jove fins als 40 anys, per¨° als 45 ja ets gran per treballar, de manera que no se t¡¯acudeixi quedar-te sense feina. La crisi ha demostrat que hi torna a haver causes per a la revolta, per¨° aquesta generaci¨® perduda, espantada, poruga, no participa de cap codi de rebel¡¤lia, i veu amb rubor com es mobilitzen els grans, els famosos iaioflautes (aquests s¨ª amb les idees clares), i els joves, malbaratats per¨° decidits.

Els joves no ho estan, de perduts, al contrari, ni ¨¦s cert que no tinguin cap futur. Potser l¡¯¨²nica cosa que tenen ¨¦s futur, i el que els falta s¨®n oportunitats. Esperem que els arribin aviat, no fos cas que, amb el pas del temps, ens acabin atrapant i compartim sem¨¤ntica.